Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra. Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.
Respon a la visió de la majoria de cases antigament, gairebé només amb baixos i per ésser habitades per una sola família.
A Gràcia, són tan graciosos, que la gràcia els cau garres avall.[2]
A Gràcia són uns gorreros, fins varen fundar un gremi.[2]
Retrata un deix d'antipatia sentit pels barcelonins contra els graciencs perquè en fundar-se els Camps Eliseus en terrenys de Gràcia, el seu fundador, va fer als veïns algunes distincions per accedir-hi.
En va trobar uns quants joves, que n'eren de paper, i aquests joves, qui eren, jo bé us diré qui són: són la «Colla de Gràcia», que en fan el fanfarron.[3]
_-_4.jpg)
Article a la Viquipèdia
Multimèdia a Commons
Respon a la visió de la majoria de cases antigament, gairebé només amb baixos i per ésser habitades per una sola família.
La minyona de servei.
