Districte de Gràcia

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra.
Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.
Infotaula de geografiaDistricte de Gràcia
Torre del Rellotge (Barcelona) - 4.jpg
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Ubicació
Modifica dades a Wikidata

Gràcia és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona. Limita amb l'Eixample a la part baixa, Sarrià - Sant Gervasi a l'oest i Horta-Guinardó al nord. És hereu de l'antic municipi de Gràcia, agregat a Barcelona el 1897 i està format per cinc barris, el Camp d'en Grassot i Gràcia Nova, el Coll, la Vila de Gràcia, la Salut i Vallcarca i els Penitents.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • A Gràcia, casetes de pessebre.[1]
Dita popular Respon a la visió de la majoria de cases antigament, gairebé només amb baixos i per ésser habitades per una sola família.
  • A Gràcia, són tan graciosos, que la gràcia els cau garres avall.[2]
  • A Gràcia són uns gorreros, fins varen fundar un gremi.[2]
Dita popular Retrata un deix d'antipatia sentit pels barcelonins contra els graciencs perquè en fundar-se els Camps Eliseus en terrenys de Gràcia, el seu fundador, va fer als veïns algunes distincions per accedir-hi.

Caramelles[modifica | modifica el codi]

  • En va trobar uns quants joves,
    que n'eren de paper,
    i aquests joves, qui eren,
    jo bé us diré qui són:
    són la «Colla de Gràcia»,
    que en fan el fanfarron.[3]
Book icoline.svg La minyona de servei.

Romanços[modifica | modifica el codi]

  • Veniu tots vosaltres,
    fills de Sarrià,
    de les Corts, de Gràcia,
    Sant Gervasi i Sants,
    veniu que amb gran festa
    agermanats tots...[3]
Book icoline.svg Los esquellots de Sarrià.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Amades, 1950, p. 65.
  2. 2,0 2,1 Amades, 1950, p. 66.
  3. 3,0 3,1 Amades, 1950, p. 14.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Amades, Joan. Tradicions de Gràcia. Barcelona: Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, 1950.