Sants

De Viquidites
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografiaSants
Barcelona, España - panoramio (1).jpg
Vista de la Plaça de Sants (2012)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Ubicació
Modifica dades a Wikidata

Sants és un dels barris que formen part del districte de Sants-Montjuïc, a la ciutat de Barcelona. Està comprès entre els barris barcelonins de Sants-Badal, Les Corts, La Nova Esquerra de l'Eixample, Hostafrancs i la Bordeta. Antigament fou un municipi independent, Santa Maria de Sants, que s'annexionà a la Ciutat Comtal l'any 1897.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • A Sants, pobres i amargants, l'una meitat lladres i l'altra esgarrapacristos.[1]
(var.) A Sants, lladres, marxants i esgarrapacristos.[2]
(var.) Sants, pocs i marxants i la meitat lladres.[2]
(var.) Sants, pocs, marxants i valencians.[2]
(var.) Sants, putes i marxants. I la meitat, lladres.[4]
  • Esguerrats, cap a Sants.[3]
Dita popular Per la quantitat de curanders que tenia el barri durant el segle XIX, la meitat estafadors.
  • Ja som a Sants![3]
  • No hi ha cap boig que s'ho conegui, només el boig de Sants.[1]
Dita popular Es diu que hi havia un sonat que anava a la Creu Coberta a fer preguntes al primer viatger amb què es trobava i, en acabats, l'abufetejava i sortia corrents. Un dia se'n va trobar un que se li va avançar i li va fer les mateixes preguntes i també el va abufetejar. Llavors el dement va tornar a Sants cridant que havia arribat una persona més trastocada que ell.
  • Pel Pont d'en Rabassa, no es passa.[1]
Dita popular Antic pont que separava Hostafrancs de Sants i per on passava la riera de la Magòria.
Dita popular En una festa major, la parròquia va voler estrenar una imatge d’un sant Crist. Però aquesta es va demanar a l’artesà a corre-cuita i aquest la va lliurar acabada de pintar. Es temia que els fidels s’embrutessin els llavis en besar-la i la van voler eixugar amb una manta de llana, per la qual cosa el borrissol s'hi va enganxar per tota la imatge. Per a resoldre la situació, es va convocar un ban que cridava als santsencs a esgarrapar el borrissol del Crist.

Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]

Frase feta Anar en filera.
  • Ja som a Sants.[2]
Frase feta Arribar on es vol.
  • Semblar el billar de Sants, on les dones hi feien barana.[1]
Frase feta Estar un lloc molt concorregut de gent. Pren el seu origen del bar Liceu, on hi havia un billar molt gran i les dones s'hi entretenien mirant i estorbaven el transcurs del joc.
  • Semblar (algú) la Geganta de Sants.[1]
Frase feta Ser molt alt. La Geganta de Sants es diu que era la filla del merdissaire i que tenia una alçada considerable com el seu pare.
  • Semblar (algú) el sant de Sants.[1]
Frase feta Ser un estafador; en referència als curanders fraudulents del barri.
Frase feta Ser molt prim i alt, com el campaner de l'Església de Santa Maria de Sants.
  • Vaig bé per anar a Sants?[1]
(var.) Anar bé per anar a Sants.[2]
(var.) Ja anem bé per anar a Sants...[2]
Frase feta Fer alguna cosa de manera incorrecta, no prendre el camí que es vol realment. La tradició recull que un home ben vestit havia sortit de Sant Antoni i es va trobar pel camí un pidolaire al qual li va formular aquesta pregunta. El pobre li va respondre «Oi tant que hi va, miri com jo vaig, i d'allà en vinc» (també es diu que va respondre «Ja ho crec que va bé! Jo porto brusa i espardenyes i en vinc»).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 1,9 Torras i Corbella, Albert. Dites i personatges populars de Sants, Hostafrancs i la Bordeta. Barcelona: Comissió Festes Casa Gran, 2010. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Piñeiro Costán; Ramos Ruiz; Puigmalet, 2013, p. 318, Trons a remolar.
  3. 3,0 3,1 3,2 Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  4. Piñeiro Costán; Ramos Ruiz; Puigmalet, 2013, p. 314, Trons a remolar.
  5. Piñeiro Costán; Ramos Ruiz; Puigmalet, 2013, p. 317, Trons a remolar.