Sants és un dels barris que formen part del districte de Sants-Montjuïc, a la ciutat de Barcelona. Està comprès entre els barris barcelonins de Sants-Badal, Les Corts, La Nova Esquerra de l'Eixample, Hostafrancs i la Bordeta. Antigament fou un municipi independent, Santa Maria de Sants, que s'annexionà a la Ciutat Comtal l'any 1897.
No hi ha cap boig que s'ho conegui, només el boig de Sants.[1]
Es diu que hi havia un sonat que anava a la Creu Coberta a fer preguntes al primer viatger amb què es trobava i, en acabats, l'abufetejava i sortia corrents. Un dia se'n va trobar un que se li va avançar i li va fer les mateixes preguntes i també el va abufetejar. Llavors el dement va tornar a Sants cridant que havia arribat una persona més trastocada que ell.
En una festa major, la parròquia va voler estrenar una imatge d’un sant Crist. Però aquesta es va demanar a l’artesà a corre-cuita i aquest la va lliurar acabada de pintar. Es temia que els fidels s'embrutessin els llavis en besar-la i la van voler eixugar amb una manta de llana, per la qual cosa el borrissol s'hi va enganxar per tota la imatge. Per a resoldre la situació, es va convocar un ban que cridava als santsencs a esgarrapar el borrissol del Crist.
Semblar el billar de Sants, on les dones hi feien barana.[1]
Estar un lloc molt concorregut de gent. Pren el seu origen del bar Liceu, on hi havia un billar molt gran i les dones s'hi entretenien mirant i estorbaven el transcurs del joc.
Fer alguna cosa de manera incorrecta, no prendre el camí que es vol realment. La tradició recull que un home ben vestit havia sortit de Sant Antoni i es va trobar pel camí un pidolaire al qual li va formular aquesta pregunta. El pobre li va respondre «Oi tant que hi va, miri com jo vaig, i d'allà en vinc» (també es diu que va respondre «Ja ho crec que va bé! Jo porto brusa i espardenyes i en vinc»).
↑ 1,01,11,21,31,41,51,61,71,81,9Torras i Corbella, Albert. Dites i personatges populars de Sants, Hostafrancs i la Bordeta. Barcelona: Comissió Festes Casa Gran, 2010.