Francesc Cambó i Batlle

Francesc Cambó i Batlle
	Francesc Cambó (1930s)
Projectes germans
	Biografia a la Viquipèdia
	Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement	Verges (Baix Empordà), ; 2 de setembre de 1876
Mort	Buenos Aires (Argentina), ; 30 d'abril de 1947 (70 anys)
Ocupació	Polític, financer, advocat i jurista
	Els drets d'autor han expirat

Francesc Cambó i Batlle (Verges, 2 de setembre de 1876 — Buenos Aires, Argentina, 30 d'abril de 1947) va ser un polític català conservador, fundador i líder de la Lliga Regionalista, i ministre en diversos governs espanyols.

Citacions

La convicció que, amb la victòria aliada, els 14 punts i l'autodeterminació, era arribada l’hora de Catalunya era general: els uns amb resignació, els altres amb simpatia.^[1]
Catalunya és terra d’immigració i ho tenim a honra, i a tots els que vinguin els donem acollida: sols els demanem respecte a les coses nostres.^[1]

Teatre del Bosc de Barcelona, 15 de desembre de 1918.

Fragment del discurs on proclama l'interés català per sobre de qualsevol forma de govern a Espanya

Recull de citacions del llibre Per la concòrdia publicat l'any 1930 per la Llibreria Catalònia:

El problema català té per base, per única base, l'existència d'un fet diferencial català, d'una personalitat catalana inconfusible i indestructible, la qual, per a qui no sigui orb d'esperit, és tan forta i acusada, en el passat i en el present, en els fets històrics que l'han creada i en les realitats actuals que la mantenen, como ho pugui ésser la de Polònia, la d'Irlanda i la de Bohèmia.^[3]
L'adhesió dels catalans al fet diferencial català i a la seva expressió cabdal, que és la llengua, no havia estat mai tan forta com en aquests quatre anys de Directori.^[3]
El separatisme català és la contrapart de l'assimilisme castellà. Com s'esdevé sovint, també en aquest cas els extrems es toquen. L'assimilisme vol destruir el fet diferencial català: el separatisme vol suprimir el fet de la unitat espanyola, de la manera més radical pel que esguarda a Catalunya: separant-la d'Espanya. Com totes les solucions radicals, l'assimilista i la separatista són essencialment lògiques.^[3]

Recull de citacions del llibre de Memòries (1876-1936) de Francesc Cambó:^[4]

L'ambient de Girona no m'agradava i els meus companys d'institut els trobava, en general, menys simpàtics i menys intel·ligents que els de Figueres. Això sí, eren més quiets, més pretensiosos, anaven més ben vestits...^[5]

Relat de la seva experiència d'estudiant de batxillerat a Girona

Girona té un mal clima, sobretot a l'hivern, que dura sis mesos llargs: clima humit i fresc en què tan malament s'està al carrer com a casa.^[5]

Relat de la seva experiència d'estudiant de batxillerat a Girona

Per fortuna, vaig descobrir que a l'institut hi havia una biblioteca [...]; des de llavors passava a la biblioteca un parell d'hores diàries pel cap baix [...]. Mentre jo feia el cinquè any de batxillerat, va produir-se un esdeveniment considerable en la meva vida: vaig fer-me catalanista.^[6]

Relat de la seva experiència d'estudiant de batxillerat a Girona

Porto sang de l'Empordà i sang de la Garrotxa [...]. Aquesta duplicitat d'influències potser és la causa que jo senti com un romàntic i pensi com un conservador.^[6]

Relat de la seva experiència d'estudiant de batxillerat a Girona

Tenia jo també una immensa audàcia que estava feta d'aquests ingredients: una absoluta fe en mi mateix i una seguretat absoluta que Catalunya triomfaria i jo amb ella.^[6]

Reflexió del seu futur polític a Catalunya quan tenia 25 anys

Com que jo era un home fort, mai no vaig caure en la feblesa separatista, fruit d'inconsciència o expressió notòria d'un complex d'inferioritat.^[6]

Opinió sobre la tendència independentista de Catalunya

Jo no veig l'autonomia de Catalunya més que instaurada per un govern amic i protegida per l'exèrcit, la Guàrdia Civil i les forces d'ordre públic castellanes.^[6]

Paraules que digué a Santiago Alba sobre la qüestió de Catalunya-Espanya i un projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya el novembre de 1918

La Seva Senyoria pretén ser, al mateix temps el Bolívar de Catalunya i el Bismarck d'Espanya. Són pretensions contradictòries.^[7]

(en castellà) Su Señoría pretende ser, a la vez Bolívar de Cataluña y Bismarck en España. Son pretensiones contradictorias.

Crítica del polític Niceto Alcalá Zamora de la postura política ambigua d'en Francesc Cambó.

Davant d'un discurs de Cambó, el periodista que el segueix amb un paper i un llapis a la mà hi podrà estar o no estar d’acord, es podrà sentir indignat o convençut. No se sentirà mai indiferent.^[8]

Opinió de l'oratòria de Francesc Cambó

En el curs de la discussió, s'acostava o passava alguna dona de presència autèntica. Cambó se la mirava –de vegades un moment. Quina manera tenia Cambó de mirar les dones!^[8]

Opinió de l'actitud de Francesc Cambó vers les dones

↑ ^1,0 ^1,1 Balcells, Albert. El projecte d'autonomia de la Mancomunitat de Catalunya del 1919 i el seu context històric. Barcelona: Parlament de Catalunya, 2010. ISBN 8472251853.
↑ «¿República o monarquía? ¡Catalunya!». La Vanguardia. Barcelona: Grupo Godó, 06-08-2004. [Consulta: 5 març 2012].
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 Bueno Sánchez, Gustavo. «Hecho diferencial». Proyecto Filosofía en español, 2010. [Consulta: 20 març 2012].
↑ Cambó, Francec. Memòries (1876-1936).
↑ ^5,0 ^5,1 «Francesc Cambó Batlle». El Punt Avui. Barcelona: Grup Hermes, 22-10-2009. [Consulta: 6 març 2012].
↑ ^6,0 ^6,1 ^6,2 ^6,3 ^6,4 Puig i Oliver, Lluís M. de «Francesc Cambó: paradoxes i contradiccions. Una història en revisió» (PDF). Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, Vol. 39, (1998), pàg. 367-394. ISSN: 0213-6228 [Consulta: 19 maig 2012].
↑ Pabón, Jesús. Cambó: 1876-1947. Barcelona: Alpha, 1952-1969.
↑ ^8,0 ^8,1 «bloQG — El blog del Quadern gris». Barcelona: Xarxa de Mots, 2008-2009. Arxivat de l'original el 1286322807. [Consulta: 9 març 2012].