Francesc Cambó i Batlle
Aparença
Francesc Cambó (1930s) | |
Projectes germans | |
---|---|
Biografia a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
Dades biogràfiques | |
Naixement |
Verges (Baix Empordà), 2 de setembre de 1876 |
Mort |
Buenos Aires (Argentina), 30 d'abril de 1947 (70 anys) |
Ocupació | Polític, financer, advocat i jurista |
Els drets d'autor han expirat | |
Francesc Cambó i Batlle (Verges, 2 de setembre de 1876 — Buenos Aires, Argentina, 30 d'abril de 1947) va ser un polític català conservador, fundador i líder de la Lliga Regionalista, i ministre en diversos governs espanyols.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- La convicció que, amb la victòria aliada, els 14 punts i l'autodeterminació, era arribada l’hora de Catalunya era general: els uns amb resignació, els altres amb simpatia.[1]
- Catalunya és terra d’immigració i ho tenim a honra, i a tots els que vinguin els donem acollida: sols els demanem respecte a les coses nostres.[1]
- República o monarquia? Catalunya![2]
- Teatre del Bosc de Barcelona, 15 de desembre de 1918.
- Fragment del discurs on proclama l'interés català per sobre de qualsevol forma de govern a Espanya
- Teatre del Bosc de Barcelona, 15 de desembre de 1918.
Per la concòrdia (1930)
[modifica | modifica el codi]Recull de citacions del llibre Per la concòrdia publicat l'any 1930 per la Llibreria Catalònia:
- El problema català té per base, per única base, l'existència d'un fet diferencial català, d'una personalitat catalana inconfusible i indestructible, la qual, per a qui no sigui orb d'esperit, és tan forta i acusada, en el passat i en el present, en els fets històrics que l'han creada i en les realitats actuals que la mantenen, como ho pugui ésser la de Polònia, la d'Irlanda i la de Bohèmia.[3]
- L'adhesió dels catalans al fet diferencial català i a la seva expressió cabdal, que és la llengua, no havia estat mai tan forta com en aquests quatre anys de Directori.[3]
- El separatisme català és la contrapart de l'assimilisme castellà. Com s'esdevé sovint, també en aquest cas els extrems es toquen. L'assimilisme vol destruir el fet diferencial català: el separatisme vol suprimir el fet de la unitat espanyola, de la manera més radical pel que esguarda a Catalunya: separant-la d'Espanya. Com totes les solucions radicals, l'assimilista i la separatista són essencialment lògiques.[3]
Memòries (1876-1936)
[modifica | modifica el codi]Recull de citacions del llibre de Memòries (1876-1936) de Francesc Cambó:[4]
- L'ambient de Girona no m'agradava i els meus companys d'institut els trobava, en general, menys simpàtics i menys intel·ligents que els de Figueres. Això sí, eren més quiets, més pretensiosos, anaven més ben vestits...[5]
- Relat de la seva experiència d'estudiant de batxillerat a Girona
- Girona té un mal clima, sobretot a l'hivern, que dura sis mesos llargs: clima humit i fresc en què tan malament s'està al carrer com a casa.[5]
- Relat de la seva experiència d'estudiant de batxillerat a Girona
- Per fortuna, vaig descobrir que a l'institut hi havia una biblioteca [...]; des de llavors passava a la biblioteca un parell d'hores diàries pel cap baix [...]. Mentre jo feia el cinquè any de batxillerat, va produir-se un esdeveniment considerable en la meva vida: vaig fer-me catalanista.[6]
- Relat de la seva experiència d'estudiant de batxillerat a Girona
- Porto sang de l'Empordà i sang de la Garrotxa [...]. Aquesta duplicitat d'influències potser és la causa que jo senti com un romàntic i pensi com un conservador.[6]
- Relat de la seva experiència d'estudiant de batxillerat a Girona
- Tenia jo també una immensa audàcia que estava feta d'aquests ingredients: una absoluta fe en mi mateix i una seguretat absoluta que Catalunya triomfaria i jo amb ella.[6]
- Reflexió del seu futur polític a Catalunya quan tenia 25 anys
- Com que jo era un home fort, mai no vaig caure en la feblesa separatista, fruit d'inconsciència o expressió notòria d'un complex d'inferioritat.[6]
- Opinió sobre la tendència independentista de Catalunya
- Jo no veig l'autonomia de Catalunya més que instaurada per un govern amic i protegida per l'exèrcit, la Guàrdia Civil i les forces d'ordre públic castellanes.[6]
- Paraules que digué a Santiago Alba sobre la qüestió de Catalunya-Espanya i un projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya el novembre de 1918
Citacions sobre Francesc Cambó
[modifica | modifica el codi]- La Seva Senyoria pretén ser, al mateix temps el Bolívar de Catalunya i el Bismarck d'Espanya. Són pretensions contradictòries.[7]
- (en castellà) Su Señoría pretende ser, a la vez Bolívar de Cataluña y Bismarck en España. Son pretensiones contradictorias.
- Durants els debats del Projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1919. — Niceto Alcalá Zamora
- Crítica del polític Niceto Alcalá Zamora de la postura política ambigua d'en Francesc Cambó.
- Durants els debats del Projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1919. — Niceto Alcalá Zamora
- Davant d'un discurs de Cambó, el periodista que el segueix amb un paper i un llapis a la mà hi podrà estar o no estar d’acord, es podrà sentir indignat o convençut. No se sentirà mai indiferent.[8]
- El Quadern Gris, 7 de novembre de 1919. — Josep Pla
- Opinió de l'oratòria de Francesc Cambó
- El Quadern Gris, 7 de novembre de 1919. — Josep Pla
- En el curs de la discussió, s'acostava o passava alguna dona de presència autèntica. Cambó se la mirava –de vegades un moment. Quina manera tenia Cambó de mirar les dones![8]
- El Quadern Gris, 7 de novembre de 1919. — Josep Pla
- Opinió de l'actitud de Francesc Cambó vers les dones
- El Quadern Gris, 7 de novembre de 1919. — Josep Pla
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 Balcells, Albert. El projecte d'autonomia de la Mancomunitat de Catalunya del 1919 i el seu context històric. Barcelona: Parlament de Catalunya, 2010. ISBN 8472251853.
- ↑ «¿República o monarquía? ¡Catalunya!». La Vanguardia. Barcelona: Grupo Godó, 06-08-2004. [Consulta: 5 març 2012].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Bueno Sánchez, Gustavo. «Hecho diferencial». Proyecto Filosofía en español, 2010. [Consulta: 20 març 2012].
- ↑ Cambó, Francec. Memòries (1876-1936).
- ↑ 5,0 5,1 «Francesc Cambó Batlle». El Punt Avui. Barcelona: Grup Hermes, 22-10-2009. [Consulta: 6 març 2012].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Puig i Oliver, Lluís M. de «Francesc Cambó: paradoxes i contradiccions. Una història en revisió» (PDF). Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, Vol. 39, (1998), pàg. 367-394. ISSN: 0213-6228 [Consulta: 19 maig 2012].
- ↑ Pabón, Jesús. Cambó: 1876-1947. Barcelona: Alpha, 1952-1969.
- ↑ 8,0 8,1 «bloQG — El blog del Quadern gris». Barcelona: Xarxa de Mots, 2008-2009. Arxivat de l'original el 1286322807. [Consulta: 9 març 2012].