Simón Bolívar
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Caracas (Veneçuela) 24 de juliol de 1783 |
| Mort |
Quinta de San Pedro Alejandrino (Colòmbia) 17 de desembre de 1830 (47 anys) |
| Ocupació | Polític i oficial |
| Drets d'autor | |
 Les citacions es troben en domini públic. | |
 | |
Simón José Antonio de la Santísima Trinidad Bolívar y Palacios, més conegut com a Simón Bolívar, (Caracas, 24 de juliol de 1783 — Santa Marta, Colòmbia, 17 de desembre de 1830) fou un líder revolucionari que va lluitar per la independència de Veneçuela, Colòmbia, Perú i Equador. Bolívia porta el seu nom, i és considerat un heroi de l'Amèrica Llatina.
Citacions
[modifica | modifica el codi]
- «L'Amèrica sencera espera la seva llibertat i salvació de vosaltres, impertèrrits soldats de Cartagena i de la Unió.»[1](en castellà) La América entera espera su libertad y salvación de vosotros, impertérritos soldados de Cartagena y de la Union.Arenga als soldats de l'exèrcit de Cartagena i de la Unió
- «La nostra missió, només es dirigeix a trencar les cadenes de la servitud, que aclaparen encara a alguns dels nostres pobles, sense pretendre donar lleis, ni exercir actes de domini.»[1](en castellà) Nuestra misión, solo se dirije a romper las cadenas de la servidumbre, que agobian todavía a algunos de nuestros pueblos, sin pretender dar leyes, ni ejercer actos de dominio.
- «Espanyols i canaris: compteu amb la mort, tot i ser indiferents, si no obreu activament en l'obsequi de la llibertat de Veneçuela. Americans, compteu amb la vida, tot i quan sigueu culpables.»[1](en castellà) Españoles y canarios: contad con la muerte, aun siendo indiferentes, si no obráis activamente en obsequio de la libertad de Venezuela. Americanos, contad con la vida, aun cuando seáis culpables.
- «Per l'última vegada, espanyols i canaris, escolteu la veu de la justícia i de la clemència. Si preferiu la nostra causa a la dels tirans, sereu perdonats i gaudireu dels vostres béns, vides i honor, i si persistiu en ser els nostres enemics, allunyeu-vos del nostre país, o prepareu-vos a morir.»[1](en castellà) Por la última vez, españoles y canarios, oid la voz de la justicia y de la clemencia. Si preferis nuestra causa á la de los tiranos, seréis perdonados y disfrutareis de vuestros bienes, vidas y honor; y si persistís en ser nuestros enemigos, alejaos de nuestro pais, o preparaos á morir.
- «Tinc jurat amb les meves heroiques tropes, morir abans que sucumbir per un sol instant a la tirania espanyola.»[1](en castellà) Tengo jurado con mis heroicas tropas, morir antes que sucumbir por un solo instante á la tiranía española.
- «La naturalesa, la justícia i la política demanen l'emancipació dels esclaus.»[1](en castellà) La naturaleza, la justicia y la política piden la emancipación de los esclavos.
- «Peruans! La pau ha succeït a la guerra, la unió a la discòrdia, l'ordre a l'anarquia i la felicitat a l'infortuni, però no oblideu mai, us prego, que als ínclits vencedors d'Ayacucho ho deveu tot.»[1](en castellà) Peruanos! La paz ha sucedido á la guerra, la unión á la discordia, el orden á la anarquia y la dicha al infortunio; pero no olvideis jamás, os ruego, que á los ínclitos vencedores de Ayacucho lo debeis todo.
- «Ni Colombia és França, ni jo Napoleó.»[2](en castellà) Ni Colombia es Francia, ni yo Napoleón.Carta adreçada al general José Antonio Paéz refusant el càrrec imperial
- «El títol de Libertador és superior a tots els que ha rebut l'orgull humà.»[2](en castellà) El título de Libertador es superior a todos los que ha recibido el orgullo humano.Carta adreçada al general José Antonio Paéz refusant el càrrec imperial
Sobre el futur d'Amèrica
[modifica | modifica el codi]
- «No hi ha bona fe a Amèrica, ni entre els homes, ni entre les nacions. Els tractats són papers, les constitucions llibres, les eleccions combats, la llibertat anarquia i la vida un turment.»[3](en castellà) No hay buena fé en América, ni entre los hombres, ni entre las naciones. Los tratados son papeles, las constituciones libros, las elecciones combates, la libertad anarquía y la vida un tormento.
Una mirada hácia la América española, 1828
- «Amèrica és ingovernable. Els que han servit a la revolució han llaurat en el mar. L'única cosa que es pot fer a Amèrica és emigrar.»[3](en castellà) La América es ingobernable. Los que han servido á la revolución han arado en el mar. La única cosa que se puede hacer en América es emigrar. 9 de novembre de 1830Pronòstics fets per Simón Bolivar sobre el futur incert d'Amèrica
- «Els europeus, potser, no es dignaran conquistar-los.»[3](en castellà) Los europeos, tal vez, no se dignarán conquistarlos. 9 de novembre de 1830
- «Si fos possible que una part del món tornés al caos primitiu, aquest seria l'últim període de l'Amèrica.»[3](en castellà) Si fuera posible que una parte del mundo volviera al caos primitivo, este seria el último período de la América. 9 de novembre de 1830
Referències
[modifica | modifica el codi]- 1 2 3 4 5 6 7 Bolívar, Simon. Proclamas de Simon Bolivar, libertador de Colombia (PDF). New York: D. Appleton y Compañia, 1853 [Consulta: 20 juny 2012].
- 1 2 Larrazábal, Felipe. La Vida de Bolívar, libertador de Colombia y del Perú, padre y fundador de Bolívia (PDF). Washington: Edward O. Jenkins, 1871 [Consulta: 23 gener 2013].
- 1 2 3 4 Bolívar, Simon. Proclamas de Simon Bolivar, libertador de Colombia (PDF). New York: D. Appleton y Compañia, 1853, p. 72-73 [Consulta: 20 juny 2012].