Debat d'investidura a la presidència de la Generalitat de Catalunya (2003)[modifica | modifica el codi]
Recull de citacions del debat d'investidura de Pasqual Maragall a la presidència de la Generalitat de Catalunya, donat el 15 de desembre de 2003 al Parlament de Catalunya (Barcelona):
Aquest no serà el govern d'un partit, sinó de tres, com passa a la majoria dels països europeus –de dos o de tres–: a Itàlia, a França, a Alemanya, a Bèlgica, que tenen governs bipartits o de tres partits. Cap sorpresa, doncs, cap novetat en aquest sentit; novetat en aquest país.[1]
Molt temps, massa temps, Catalunya ha avançat a batzegades, refiant-se de la conjuntura i esperant caçar-les al vol. El «caixa - cobri» i el «peix al cove» han estat les grans divises nacionals. Pobre país! Coves foradats i cobraments fallits pertot arreu. Això s'ha d'acabar. La relació de Catalunya amb l'Estat no pot ser regida més temps per refranys mercantils.[1]
Si està de moda la duresa uniforme, nosaltres proposem la fortalesa crítica; si està de moda comprimir, reprimir, dissimular, velar, silenciar els punts de vista, nosaltres amplifiquem, subratllem, potenciem, desvetllem els punts de vista, i manem, perquè no és contradictori. Si està de moda dictar, nosaltres ens proposem escoltar. Si està de moda la resposta cantelluda i unívoca, nosaltres presentem una proposta amable. Si està de moda el cop de puny sobre la taula, nosaltres ens hem assegut a l'entorn de la taula i hem començat, primer de tot, parlant, enraonant, que és com la gent s'entén.[1]
La necessitat ens ha obligat a ser virtuosos, sí, confessem-ho, perquè en democràcia la principal virtut és, justament, aquesta capacitat de reconèixer la realitat i el diàleg. Dialogar és cosir les diferències per tal de construir unitats amb les diverses parts.[1]
El catalanisme esdevé sentiment en la mesura que reconeix i valora l'existència d'uns ciutadans que viuen uns problemes i que tenen unes necessitats. El catalanisme esdevé sentiment de comunitat quan dóna resposta i oportunitats, un per un, a tots els seus ciutadans.[1]
Com en el viatge simbòlic d'Ulisses hem anat més lluny i ara hem desembarcat en una illa nova, i això provoca, naturalment, incertesa, la incertesa de la novetat, potser provoca, fins i tot, incomoditats a tots aquells que estaven acostumats al paisatge polític i simbòlic de la illa anterior, però sobretot provoca il·lusió i esperança entre els que hem dialogat per confegir el mapa polític de la illa.[1]
Rèplica de Pasqual Maragall a Artur Mas acusant l'anterior Govern de CiU de cobrar comissions en l'adjudicació d'obres públiques
Amb el nou Estatut a les mans, crec certament que podem afirmar que Catalunya s'ha acabat el victimisme, que no n'hi pot haver. El que siguem a partir d'ara, el que fem a partir d'ara, dependrà de nosaltres mateixos més que mai.[3]
Frase d'en Joaquim Maria Puyal en el pregó de les Festes de la Mercè de Barcelona sobre la tasca feta per Pasqual Maragall a l'alcaldia de Barcelona durant els anys 1982 i 1997
Els que al 2006 van decidir que Pasqual Maragall no fos president són els que manen ara, els que són candidats com Chacón que representa la negació de Maragall que vol la República de Macià.[8]
Acte central de campanya a les Terres de Ponent, 16 de novembre de 2011. — Oriol Junqueras
Citació d'Oriol Junqueras defensant el catalanisme de l'expresident de la Generalitat de Catalunya
Biografia a la Viquipèdia
Multimèdia a Commons
Parlament de Catalunya, 24 de 
Palau de la Generalitat, 18 de juny de 2006.
