Pasqual Maragall i Mira

De Viquidites
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaPasqual Maragall i Mira
Maragall.jpg
Pasqual Maragall i Mira
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Barcelona
13 de gener de 1941 (77 anys)
Ocupació Polític i professor
Modifica dades a Wikidata

Pasqual Maragall i Mira (Barcelona, 13 de gener de 1941) és un polític català. Va ser Alcalde de Barcelona entre 1982 i 1997 i President de la Generalitat de Catalunya entre 2003 i 2006.

Citacions[modifica | modifica el codi]

Debat d'investidura a la presidència de la Generalitat de Catalunya (2003)[modifica | modifica el codi]

Recull de citacions del debat d'investidura de Pasqual Maragall a la presidència de la Generalitat de Catalunya, donat el 15 de desembre de 2003 al Parlament de Catalunya (Barcelona):

  • Aquest no serà el govern d'un partit, sinó de tres, com passa a la majoria dels països europeus –de dos o de tres–: a Itàlia, a França, a Alemanya, a Bèlgica, que tenen governs bipartits o de tres partits. Cap sorpresa, doncs, cap novetat en aquest sentit; novetat en aquest país.[1]
  • Molt temps, massa temps, Catalunya ha avançat a batzegades, refiant-se de la conjuntura i esperant caçar-les al vol. El «caixa - cobri» i el «peix al cove» han estat les grans divises nacionals. Pobre país! Coves foradats i cobraments fallits pertot arreu. Això s'ha d'acabar. La relació de Catalunya amb l'Estat no pot ser regida més temps per refranys mercantils.[1]
  • Si està de moda la duresa uniforme, nosaltres proposem la fortalesa crítica; si està de moda comprimir, reprimir, dissimular, velar, silenciar els punts de vista, nosaltres amplifiquem, subratllem, potenciem, desvetllem els punts de vista, i manem, perquè no és contradictori. Si està de moda dictar, nosaltres ens proposem escoltar. Si està de moda la resposta cantelluda i unívoca, nosaltres presentem una proposta amable. Si està de moda el cop de puny sobre la taula, nosaltres ens hem assegut a l'entorn de la taula i hem començat, primer de tot, parlant, enraonant, que és com la gent s'entén.[1]
  • La necessitat ens ha obligat a ser virtuosos, sí, confessem-ho, perquè en democràcia la principal virtut és, justament, aquesta capacitat de reconèixer la realitat i el diàleg. Dialogar és cosir les diferències per tal de construir unitats amb les diverses parts.[1]
  • El catalanisme esdevé sentiment en la mesura que reconeix i valora l'existència d'uns ciutadans que viuen uns problemes i que tenen unes necessitats. El catalanisme esdevé sentiment de comunitat quan dóna resposta i oportunitats, un per un, a tots els seus ciutadans.[1]
  • Com en el viatge simbòlic d'Ulisses hem anat més lluny i ara hem desembarcat en una illa nova, i això provoca, naturalment, incertesa, la incertesa de la novetat, potser provoca, fins i tot, incomoditats a tots aquells que estaven acostumats al paisatge polític i simbòlic de la illa anterior, però sobretot provoca il·lusió i esperança entre els que hem dialogat per confegir el mapa polític de la illa.[1]

President de la Generalitat de Catalunya (2003-2006)[modifica | modifica el codi]

  • Vostès tenen un problema i aquest problema es diu 3 per cent.[2]
Book icoline.svg Parlament de Catalunya, 24 de febrer de 2005.
Rèplica de Pasqual Maragall a Artur Mas acusant l'anterior Govern de CiU de cobrar comissions en l'adjudicació d'obres públiques
  • Amb el nou Estatut a les mans, crec certament que podem afirmar que Catalunya s'ha acabat el victimisme, que no n'hi pot haver. El que siguem a partir d'ara, el que fem a partir d'ara, dependrà de nosaltres mateixos més que mai.[3]
Book icoline.svg Palau de la Generalitat, 18 de juny de 2006.
Declaració del President de la Generalitat, Pasqual Maragall, sobre els resultats del referèndum de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006
  • Catalunya ha parlat. Catalunya ha dit si. Ara tots hem d'estar a l'alçada del que hem decidit.[3]
Book icoline.svg Palau de la Generalitat, 18 de juny de 2006.
Declaració del President de la Generalitat, Pasqual Maragall, sobre els resultats del referèndum de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006

Post-presidència (2006-)[modifica | modifica el codi]

  • Vull ajudar a derrotar aquesta malaltia. Personal i col·lectivament. Enlloc no està escrit que hagi de ser invencible.[4]
Book icoline.svg Fundació Pasqual Maragall, 2008.
Opinió de Pasqual Maragall sobre la seva lluita contra l'alzheimer. És el lema de la Fundació Pasqual Maragall per a la Recerca sobre l'Alzheimer
  • Tothom em coneix, tothom em coneix pel carrer i em saluden pel meu nom, de manera que és molt difícil perdre la identitat en aquestes condicions.[5]
Book icoline.svg Hospital de Sant Pau (Barcelona), 20 d'octubre de 2007.
Roda de premsa de Pasqual Maragall anunciant que pateix un principi d’Alzheimer
  • Vam fer els Jocs, vam fer aprovar i referendar l'Estatut i ara anirem per l’Alzheimer.[5]
Book icoline.svg Hospital de Sant Pau (Barcelona), 20 d'octubre de 2007.
Roda de premsa de Pasqual Maragall anunciant que pateix un principi d’Alzheimer
  • Tinc la certesa que d'aquí deu o quinze anys, aquesta malaltia serà vencible i vençuda.[5]
Book icoline.svg Hospital de Sant Pau (Barcelona), 20 d'octubre de 2007.
Roda de premsa de Pasqual Maragall anunciant que pateix un principi d’Alzheimer

Atribuïdes[modifica | modifica el codi]

Expressió atribuïda popularment a Pasqual Maragall divulgada principalment pel programa d'humor Polònia, desmentida per ell mateix.

Citacions sobre Pasqual Maragall[modifica | modifica el codi]

  • Ell va conduir l'esforç de tots per millorar Barcelona. Per això, potser és el moment de dir públicament: Moltes gràcies, alcalde Pasqual Maragall.[7]
Book icoline.svg Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, 22 de setembre de 2011. — Joaquim Maria Puyal
Frase d'en Joaquim Maria Puyal en el pregó de les Festes de la Mercè de Barcelona sobre la tasca feta per Pasqual Maragall a l'alcaldia de Barcelona durant els anys 1982 i 1997
  • Els que al 2006 van decidir que Pasqual Maragall no fos president són els que manen ara, els que són candidats com Chacón que representa la negació de Maragall que vol la República de Macià.[8]
Book icoline.svg Acte central de campanya a les Terres de Ponent, 16 de novembre de 2011. — Oriol Junqueras
Citació d'Oriol Junqueras defensant el catalanisme de l'expresident de la Generalitat de Catalunya

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Debat del programa i votació d'investidura del diputat I. Sr. Pasqual Maragall i Mira, candidat proposat a la presidència de la Generalitat de Catalunya». Diari de Sessions del Parlament de Catalunya. Barcelona: Parlament de Catalunya, 15 de desembre de 2003. [Consulta: 1 de desembre de 2013].
  2. «Maragall acusa a CiU de cobrar comisiones». Vivir Barcelona - La Vanguardia. Barcelona: Grupo Godó, 25 de febrer de 2005. [Consulta: 29 febrer 2012].
  3. 3,0 3,1 «Discurs de Pasqual Maragall sobre els resultats del referèndum». Barcelona: Vilaweb, 19 de juny de 2006. [Consulta: 29 febrer 2012].
  4. «Fundació Pasqual Maragall». Barcelona: Fundació Pasqual Maragall, 2008. [Consulta: 29 febrer 2012].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 «Pasqual Maragall anuncia que pateix un principi d’Alzheimer». Barcelona: Fundació Pasqual Maragall, 20 d'octubre de 2007. [Consulta: 26 març 2012].
  6. «TV3 - Polònia - Maragall vs. Maragall». Sant Joan Despí: Televisió de Catalunya, 19 de juliol de 2007. [Consulta: 29 febrer 2012].
  7. Barroso, Sílvia. «Puyal i la Mercè: pregó amb banda sonora i una crida a la unió dels catalans per ser "imbatibles"». Ara.cat. Barcelona: ARA, 22 de setembre de 2011. [Consulta: 12 març 2012].
  8. Sallés, Quico. «Junqueras: "Chacón és la negació de Pasqual Maragall"». Nació Digital.cat. Barcelona: GrupNacióDigital, 16 de novembre de 2011. [Consulta: 12 març 2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]