Vés al contingut

Mestre

De Viquidites
Mestre
Mosaic de l'Acadèmia de Plató
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Un mestre és una persona que ensenya una ciència, un art, un ofici, o té el títol per a fer-ho.

  • No hi ha millor mestre que la necessitat.[1]
(en grec) οὐ γὰρ ἔστι διδάσκαλος οὐδεὶς τούτων κρείττων τῆς ἀνάγκης.
Ciropèdia. Llibre II. Cap. III. — Xenofont
  • El ventre és un mestre de l'art i un dispensador del talent.[2]
(en llatí) Magister artis ingenique largitor venter.
Prologus. — Persi
  • El millor mestre experimenta.[3]
(en llatí) Ususque magister.
De cultu hortorum. — Luci Juni Moderat Columel·la
  • La dissort és un altre mestre.[2]
(en llatí) Magister alius casus.
Naturalis Historia. Llibre XVII. — Plini el Vell
(en anglès) One child, one teacher, one book and one pen can change the world. Education is the only solution.
Discurs a les Nacions Unides, 2013. — Malala Yousafzai

Dites populars

[modifica | modifica el codi]
(var.) Les obres desempenyen el mestre.[7]
  • Mestre de tot, oficial de no-res.[7]
  • Mestre manco, fadrí groller.[7]
  • Mestre manyà, de franc i tot, és car.[7]
  • Ningú neix mestre.[7]
  • Qui amb bon mestre està, aprendre deu.[7]
(var.) Qui amb bon mestre va, bon ofici aprèn.[7]
(var.) Qui amb bon mestre va, se pot ensenyar.[7]
  • Tots els mestres han estat aprenents.[7]

Frases fetes i locucions

[modifica | modifica el codi]
  • Fer de mestre.[7]
Frase feta Donar del cos, exonerar el ventre.
Frase feta En referència a la gent poc previsora, que sempre ho fa tot a darrera hora.
  • Passar-se mestre en alguna cosa.[7]
Frase feta Arriscar-se a fer una cosa per pròpia iniciativa, sense demanar permís o consell.

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. Harbottle, Thomas Benfield. Dictionary of Quotations (Classical). London: Swan Sonnenschein & Co, 1897. 
  2. 2,0 2,1 Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786. 
  3. Harbottle, Thomas Benfield. Dictionary of Quotations (Classical). London: Swan Sonnenschein, 1897. 
  4. «The full text: Malala Yousafzai delivers defiant riposte to Taliban militants with speech to the UN General Assembly». The Independent, 12-07-2013.
  5. Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 22 desembre 2024].
  6. Amades, Joan. Els estudiants. Barceloma: [s.e.], 1974 [Consulta: 1420720405]. 
  7. 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 7,11 7,12 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Mestre». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  8. 8,0 8,1 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 22 desembre 2024].
  9. «Home». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 22 juny 2012].