Plini el Vell
 Gravat de Plini el Vell | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Novum Comum (Antiga Roma) (en)  , dècada del 20 dC |
| Mort |
Estàbia, 79 dC (49/59 anys) |
| Ocupació | Escriptor, historiador, naturalista, militar, poeta, filòsof, historiador de l'art, funcionari i comandant militar |
 | |
Gai Plini Segon [Gaius Plinius Secundus] (Como, ~24 dC — Stabia, 24 d'agost de 79), conegut amb el nom de Plini el Vell, fou un escriptor romà.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- «Els béns no compensen els mals, tot i ésser iguals en nombre.»[1](en llatí) Nullum esse librum tam malum ut non aliqua parte prodesset.
Correspondència amb Trajà. Llibre III, § 5Frase de Plini el Vell, recollida per Plini el Jove
Història natural (Naturalis Historia)
[modifica | modifica el codi]- «Els béns no compensen els mals, tot i ésser iguals en nombre.»[1](en llatí) Bona malis paria non sunt, etiam pari numero. Història natural. Llibre VII, § 41
- «No hi cap mortal que sigui feliç.»[1](en llatí) Mortalium nemo est felix. Història natural. Llibre VII, § 41
- «No hi ha joia que valgui la pena més petita.»[1](en llatí) Nec laetitia ulla minimo maerore pensanda. Història natural. Llibre VII, § 41
- «Quanta gent s'ha perdut per la prosperitat!»[1](en llatí) Quam multos bona perdidere! Història natural. Llibre VII, § 41
- «Cap mortal no és savi tothora.»[1](en llatí) Nemo mortalium omnibus horis sapit. Història natural. Llibre VII, § 131
- «En contemplar-la, la natura m'ha convençut que res del que ens en podem imaginar no és increïble.»[1](en llatí) Mihi contuenti sempre suasit rerum natura nihil incredibile existimare de ea. Història natural Llibre XI, § 2
- «La naturalesa humana és àvida de novetat.»[1](en llatí) Est natura hominum novitatis avida. Història natural. Llibre XII, § 11
- «No hi ha cap plaer que per la freqüència no generi fàstig.»[1](en llatí) Nulla est voluptas quae non assiduitate fastidium parit. Història natural. Llibre XII, § 40
- «A cadascú li agrada el que és seu.»[1](en llatí) Suum cuique placet. Història natural. Llibre XIV, § 8
- «En el vi hi ha la veritat.»[2](en llatí) Tunc animi secreta proferuntur volgoque veritas iam attributa vino est. Història natural. Llibre XIV, § 141
- «La dissort és un altre mestre.»[1](en llatí) Magister alius casus. Història natural. Llibre XVII, § 101
- «El vi ofusca la saviesa.»[1](en llatí) Sapientia vino obumbratur. Història natural. Llibre XXIII, § 41
- «No hi ha mal que no tingui algun bé.»[1](en llatí) Malum alienum cave gaudium facias tuum. Naturalis Historia. Llibre XXVII, § 9
- «El millor és gaudir de la insensatesa dels altres.»[3](en llatí) Optimum aliena insania frui. Història natural. Llibre XXVII, § 31
- «Res no convé menys que conrear excel·lentment un camp.»[3](en llatí) Nihil minus expedit quam agrum optime colere. Història natural. Llibre XXVIII, § 36
- «Cap dia sense una ratlla.»[1](en llatí) Nulla dies sine linea. Història natural. Llibre XXXV, § 84Frase atribuïda al pintor Apel·les
Referències
[modifica | modifica el codi]Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Erasme de Rotterdam. No puc no parlar : selecció dels Adagis, traducció, estudi introductori i índex analític. Girona: Edicions de la Ela geminada, 2018. ISBN 9788494856129.
- Escolà Tuset, Josep M. Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques. Barcelona: Edicions 62, 1997 (El Cangur ; 235). ISBN 8429742786.
- Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786.