El meu desig és aconseguir d'una vegada per totes posar fi a les penúries econòmiques d'aquest Ajuntament. Hi posaré tot el meus esforços.[1]
(en castellà)Mi deseo es conseguir de una vez por todas poner fin a las penurias económicas de este Ayuntamiento. Voy a empeñar en ello todos mis esfuerzos.
En declaracions a La Vanguardia, 25 de maig de 1985.
En motiu del pacte entre PSC i PSUC, que, en el ple municipal del dimarts següent, contemplava el traspàs de l'alcaldia de Frederic Prieto a Montilla a la meitat de la legislatura.
Ministre d'Indústria, Turisme i Comerç del Govern d'Espanya (2004 — 2006)
Invocar els drets històrics per a ampliar o blindar competències, lluny d’enfortir l'autogovern de Catalunya, ho afebleix, i lluny de demostrar ambició, denota incompetència i falta de rigor.[2][3]
(en castellà)Invocar los derechos históricos para ampliar o blindar competencias, lejos de fortalecer el autogobierno de Catalunya, lo debilita, y lejos de demostrar ambición, denota incompetencia y falta de rigor.
Article d'opinió sobre els drets històrics de Catalunya. També sol recordar-se aquest article amb la següent frase: "Els drets històrics de Catalunya no existeixen." En cap moment, però, hi apareix aquesta citació.
Els drets històrics sí poden, en canvi, invocar-se per a afirmar que la voluntat d’autogovern de Catalunya ve des de lluny i per a recaptar la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de Dret civil propi.[2][3]
(en castellà)Los derechos históricos sí pueden, en cambio, invocarse para afirmar que la voluntad de autogobierno de Catalunya viene de lejos y para recabar la competencia exclusiva de la Generalitat en materia de Derecho civil propio.
Article d'opinió sobre els drets històrics de Catalunya. També sol recordar-se aquest article amb la següent frase: "Els drets històrics de Catalunya no existeixen." En cap moment, però, hi apareix aquesta citació.
President de la Generalitat de Catalunya (2006-2010)
Recull de citacions de l'acte de presa de possessió de José Montilla com a President de la Generalitat, celebrat al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat (Barcelona) el 29 de novembre de 2006:
Estic convençut que, amb el nostre treball, avançarem en la construcció d'una Catalunya, que a més de sentir-se orgullosa del seu passat, emprengui esperançada l'horitzó de futur dels seus homes i dones.[4]
La societat catalana és conscient del món obert en el qual vivim, i sap que necessita establir complicitats i aliances estratègiques en el món globalitzat.[4]
En rebre l'honor de ser investit President de la Generalitat de Catalunya, assumeixo aquestes responsabilitats amb la consciència de ser el dipositari d'un llegat al servei del poble de Catalunya.[4]
Vull que el meu govern tingui com a mots d'ordre els de pensar ordenament, actuar racionalment i atendre càlidament, i els ben asseguro que serà així.[4]
A Espanya li convé Catalunya? Segueixo pensant que sí, sens dubte. Estic convençut. A Espanya li convé Catalunya com a motor de creixement i desenvolupament.[5]
Prefereixo el patriotisme tenaç que vol que Catalunya esdevingui una potencia econòmica i industrial. Prefereixo el patriotisme que compta amb tothom, encara que no sigui tan cridaner i no vagi tan de pressa. No sóc partidari de les aventures. Tampoc de la resignació. Cal canviar coses per tal que tots plegats ens sentim còmodes en un estat federal comú.[7]
Conferència Catalunya present i futur: destriem el gra de la palla (Manresa), 23 de setembre de 2011.
Sense cohesió social no hi ha sortida de la crisi. Sense pau social no és possible millorar la competitivitat de la nostra economia. Si es trenca l'equilibri entre els sacrificis que exigim als diferents sectors socials, la sortida de la crisi serà molt, molt complicada. No discuteixo la necessitat d'ajustar els pressupostos públics. Però no és aquest l'objectiu. Ni es pot utilitzar com a pretext per desmantellar serveis públics essencials per a la cohesió.[7]
Conferència Política y economía en la Catalunya y la España de Hoy (Madrid), 6 d'octubre de 2011.
Catalunya, a diferència de bascos i navarresos, no té raons històriques per demanar el concert econòmic.[8]
Entrevista al programa Els Matins de TV3, 27 de juny de 2012.
Opinió sobre el pacte fiscal demanat per la Generalitat de Catalunya
Un referèndum pot ser antidemocràtic? Sí, Franco organitzava referèndums. En una democràcia, el referèndum es fa d'acord amb l'estat de dret. El referèndum és la modalitat preferida dels dictadors.[9]
Entrevista al programa Els matins de TV3, 31 d'octubre de 2012.
↑«Montilla: "Vostès tenen un problema"». Sant Joan Despí: Televisió de Catalunya, 14-11-2007. [Consulta: 26 març 2012].[Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu]
↑ 7,07,1Montilla, José. Catalunya, present i futur : destriem el gra de la palla : Manresa, 23 de setembre de 2011 ; Política y economía en la Catalunya y la España de hoy : Madrid, 6 de octubre de 2011. Barcelona: Oficina del President Montilla, 2013.
↑«Montilla: "Catalunya no té raons històriques per demanar el concert"». Barcelona: ElSingularDigital.cat, 27-06-2012. [Consulta: 1 setembre 2012].[Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu]
Biografia a la Viquipèdia
Multimèdia a Commons
En declaracions a La Vanguardia, 25 de maig de 1985.
