Vés al contingut

Francisco Franco Bahamonde

De Viquidites
Infotaula de personaFrancisco Franco Bahamonde
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Ferrol (província de la Corunya)
4 de desembre de 1892
Mort Madrid
20 de novembre de 1975 (82 anys)
Ocupació Oficial, cavaller legionari, militar, polític, governant i guionista
Modifica dades a Wikidata

Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, 4 de desembre de 1892 — Madrid, 20 de novembre de 1975), fou un militar i dictador gallec que governà a Espanya entre 1939 i 1975 després de vèncer a la Guerra Civil Espanyola.

(en castellà) Haga como yo, no se meta en politica.
(en castellà) Nuestra finalidad al fomentar una insurrección, es la de salvar a la Europa Occidental de la amenaza del comunismo.
Declaracions a Reuters, 21 de juliol de 1936.
  • Tots els espanyols estaran obligats a treballar sense exclusió: el nou Estat no pot sostenir ciutadans paràsits.[2]
(en castellà) Todos los españoles estarán obligados a trabajar sin exclusión: el nuevo Estado no puede sostener ciudadanos parásitos.
Discurso-programa al Pueblo Español, pronunciado por el Jefe de Estado de Burgos1 d'octubre de 1936.

Testament polític de Franco (1975)

[modifica | modifica el codi]

Testament polític de Francisco Franco llegit pel president del Govern d'Espanya Carlos Arias Navarro el 20 de novembre de 1975:

  • Espanyols, arribant-me l’hora de retre la vida a l'Altíssim i comparèixer davant el seu inapel·lable judici, demano a Déu que m’aculli benigne a la seva presència, atès que vaig voler viure i morir com a catòlic.[3]
(en castellà) Españoles: Al llegar para mí la hora de rendir la vida ante el Altísimo y comparecer ante su inapelable juicio pido a Dios que me acoja benigno a su presencia, pues quise vivir y morir como católico.
  • Demano perdó a tothom com de tot cor perdono tots els qui es van declarar enemics meus sense que jo els tingués per tals. Crec i desitjo no haver tingut més enemics sinó aquells que ho van ser d’Espanya.[3]
(en castellà) Pido perdón a todos, como de todo corazón perdono a cuantos se declararon mis enemigos, sin que yo los tuviera como tales. Creo y deseo no haber tenido otros que aquellos que lo fueron de España
  • Us demano que persevereu en la unitat i en la pau, i que envolteu el futur rei d’Espanya, don Joan Carles de Borbó, amb el mateix afecte i lleialtat que a mi m’heu brindat, i li presteu en tot moment el mateix suport de col·laboració que de vosaltres he rebut.[3]
(en castellà) Os pido que perseveréis en la unidad y en la paz y que rodeéis al futuro Rey de España, don Juan Carlos de Borbón, del mismo afecto y lealtad que a mí me habéis brindado y le prestéis, en todo momento, el mismo apoyo de colaboración que de vosotros he tenido.
  • Voldria, en el meu últim moment, unir els noms de Déu i d'Espanya i abraçar-vos a tots per a cridar plegats, per última vegada, a les portes de la mort, ¡Arriba España! ¡Viva España![3]
(en castellà) Quisiera, en mi último momento, unir los nombres de Dios y de España y abrazaros a todos para gritar juntos, por última vez, en los umbrales de mi muerte, "iArriba España! iViva España!".

Citacions sobre Francisco Franco

[modifica | modifica el codi]
  • No ha d'existir cap qüestió prèvia. Una sola: derribar Franco.[4]
Paris, 1952. — Josep Tarradellas
  • El testament ofert al poble espanyol és, sens dubte, un document històric que reflecteix les enormes qualitats humanes i els sentiments plens de patriotisme sobre els quals va voler assentar tota la seva actuació al capdavant de la nostra nació.[5]
(en castellà) El testamento ofrecido al pueblo español es, sin duda, un documento histórico que refleja las enormes cualidades humanas y los sentimientos llenos de patriotismo sobre los que quizo asentar toda su actuación al frente de nuestra nación.
Missatge de Nadal de 1975, 24 de desembre de 1975. — Joan Carles I d'Espanya
Citació on elogia la figura del general Franco
  • Franco fou un cristià modèlic, un soldat eminent i un estadista exemplar.[6]
(en castellà) Franco fue un cristiano modélico, un soldado eminente y un estadista ejemplar.
 — Blas Piñar

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. 1,0 1,1 Lejeune, 1998.
  2. Rueda, Andrés. Franco, el ascenso al poder de un dictador. Madrid: Nowtilus, 2013. ISBN 978-84-9967-471-1. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «El discurs d’Arias Navarro: el patetisme, Juan Carlos i el testament de Franco». Vilaweb, 20-11-2015. [Consulta: 20 novembre 2015].
  4. Martí Vallverdú, Pep. Josep Tarradellas, 1899-1988 (PDF). Barcelona: Fundació Josep Irla, 2010, p. 41-54 (Biblioteca de l'Esquerra Nacional). ISBN 9788461389988 [Consulta: 6 març 2012]. 
  5. «Mensaje de Navidad de S.M. el Rey en 1975». Madrid: Casa Real TV, 1975. [Consulta: 6 agost 2014].
  6. «Muere Blas Piñar: nueve frases que no te dejarán indiferente». El Huffington Post. Madrid: España Prisa Noticias, 28-01-2014. [Consulta: 25 març 2014].

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]