Josep Tarradellas i Joan
(S'ha redirigit des de: Josep Tarradellas)
_Adolfo_Su%C3%A1rez_junto_al_presidente_de_la_Generalitat_de_Catalu%C3%B1a_a_su_llegada_a_Barcelona._Pool_Moncloa._24_de_febrero_de_1979_(cropped).jpeg) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Obres de l'autor a Viquitexts | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Cervelló (Baix Llobregat), 19 de gener de 1899 |
| Mort |
Barcelona, 10 de juny de 1988 (89 anys) |
| Ocupació | Polític |
 | |
Josep Tarradellas i Joan (Cervelló, Baix Llobregat, 19 de gener de 1899 — Barcelona, 10 de juny de 1988), marquès de Tarradellas, fou un polític català, President de la Generalitat de Catalunya a l'exili, des de 1954 fins a la restauració de la Generalitat el 1980. Va participar en la fundació del partit Esquerra Republicana de Catalunya. Fou elegit com a president de la Generalitat mentre era exiliat i el 1977 va retornar i presidir durant prop de tres anys el primer govern d'unitat de la nova Generalitat.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- Jo no sóc, mai no he estat, marxista, ni socialista, ni comunista; vaig començar en el nacionalisme català d'esquerres, i he estat sempre fidel al que vaig aprendre en la meva maduresa política: que la Generalitat és el principi de l'existència nacional de Catalunya.[1]
- El catalanisme era representat per un partit de dretes que tenia una posició molt clara contra el sindicalisme.[1]
- Opinió personal on comenta que el catalanisme en aquella època era representat per la Lliga Regionalista de Francesc Cambó, mentre que el sindicalisme, representat per la CNT de Salvador Seguí i Rubinat, mantenien posicions anticatalanistes
- La meva primera idea nacionalista potser venia de Masaryk, el primer president de la República txecoslovaca, que es pot considerar com el pare de les nacionalitats.[1]
- Pensament sobre el nacionalisme democràtic després de les seves estades a Txecoslovàquia durant els anys 1923 i 1930
- Jo voldria que comprenguéssiu que, sense que Catalunya treballi i produeixi, la guerra no es pot guanyar.[2]
Barcelona, maig 1937.
- Fragment del discurs arran dels Fets de Maig de 1937, on crida als treballadors a reempendre la seva feina per tal de guanyar la guerra
- Vam veure la guerra perduda al signar-se el pacte de Munic.[2]
- Pensament sobre el futur de la Guerra Civil Espanyola després del pacte de Munic, entre les democràcies europees i l'Alemanya d'Adolf Hitler
A l'exili
[modifica | modifica el codi]- Jo en les promeses que aquest darrer pugui fer no hi crec gens. Catalunya tindrà la seva llibertat amb la República o no hi haurà tal llibertat.[3]
- Opinió sobre la possibilitat d'un possible retorn de la Generalitat sota l'alternativa antifranquista de Joan de Borbó i Battenberg, fill d'Alfons XIII
- Si es tracta que ens deixin ballar sardanes, llegir el patufet i anar al futbol, això sí que crec que la monarquia és capaç de consentir-ho. Més enllà, però, no li tinc cap confiança.[3]
- Opinió sobre la possibilitat d'un possible retorn de la Generalitat sota l'alternativa antifranquista de Joan de Borbó, fill d'Alfons XIII
- Conferència a Paris, 1952.
President de la Generalitat de Catalunya (1954-1980)
[modifica | modifica el codi]
- La Generalitat de Catalunya ha de ser, agradi o no, el símbol de la nostra continuïtat. Tota solució sense comptar amb aquesta equivaldria a una renúncia vergonyosa i una profunda discòrdia entre els catalans. Això vol dir que és el president i solament aquest el que té el deure de representar-nos i ser interlocutor d'avui i de demà.[3]
- Carta a Jaume Miravitlles, 23 de juny de 1956.
- Opinió on defensa la Generalitat i el President de la Generalitat com a institució representant de Catalunya
- La Generalitat ha viscut estrictament del que els catalans d'Amèrica, especialment els de Mèxic, m'han donat aquests anys.[3]
- Comentari del suport econòmic que rebé la Generalitat a l'exili dels catalans d'Amèrica
- El president Enric Prat de la Riba i el president Puig i Cadafalch mai representaren el poble de Catalunya, sinó solament la majoria d'una minoria pertanyent a determinada classe social.[3]
- Carta a Ramon Sugranyes de Franch, 6 de desembre de 1969.
- Opinió sobre la tasca feta per la Mancomunitat de Catalunya, on considerava als presidents Enric Prat de la Riba i a Puig i Cadafalch com a referents de la burgesia conservadora i regionalista
- La Mancomunitat de Catalunya no tenia cap poder legislatiu, cap autoritat ni a la instrucció pública, ni en els municipis, ni a la justícia, ni a obres públiques, ni en l'ordre públic... Absolutament cap. Car una senzilla ordre de qualsevol dels quatre governadors civils que hi havia a Catalunya podia anul·lar una disposició de la Mancomunitat.[3]
- Carta a Ramon Sugranyes de Franch, 6 de desembre de 1969.
- Opinió sobre la tasca feta per la Mancomunitat de Catalunya, on considerava a Enric Prat de la Riba i a Puig i Cadafalch, referents de la burgesia conservadora i regionalista
Missatge del President de la Generalitat a tots els catalans (1956)
[modifica | modifica el codi]- Durant aquests disset anys de transplament i d'enyorances forçades, cap sofrença no ens ha estat estalviada; ni les malvestats que han endolat la Pàtria, ni el calvari que han patit els catalans, ni els trasbalsos de la guerra mundial.[4]
- Catalans! No oblidem mai, que tots units arribarem a obtenir allo que durant tants d'anys hem desitjat. Per a aquesta obra indispensable, Catalunya necessita de tots els seus fills: és massa petita per deixar-ne perdre cap; és prou gran perquè tots hi capiguem.[4]
Restabliment de la Generalitat de Catalunya
[modifica | modifica el codi]- Tots volien el meu retorn, a condició que no tornés.[5]
- Declaració sobre les tenses negociacions entre la Generalitat a l'exili i el Govern espanyol
- Hem d'admetre la política d’aquells que a Catalunya són fervorosament nacionalistes i a Madrid fan tota mena de concessions i genuflexions al Govern i a l'oposició?[5]
- Declaració pública.
- Discrepància amb en Jordi Pujol sobre la política de negociacions amb el Govern espanyol en el restabliment de la Generalitat
- Palau de la Generalitat, 23 d'octubre de 1977.
- Discurs del President de la Generalitat, Josep Tarradellas i Joan, després del seu retorn de l'exili i el restabliment de la Generalitat
Citacions sobre Josep Tarradellas
[modifica | modifica el codi]- Tu ets l'únic que pot formar govern amb la CNT.[2]
- Barcelona, 26 de setembre de 1936. — Lluís Companys
- Comentari del President de la Generalitat, Lluís Companys, després d'anomenar-lo conseller primer (cap de Govern) de la Generalitat de Catalunya
- Us entendreu. És com tu: és un animal polític.[5]
- (en castellà) Os vais a entender. Es como tú: es un animal político.
- 1977. — Carles Sentís
- Resposta del periodista Carles Sentís a Adolfo Suárez sobre la personalitat de Josep Tarradellas, abans de la primera entrevista entre els dos presidents
- Amb aquest vell tossut no hi ha res a fer.[5]
- (en castellà) Con este viejo tozudo no hay nada que hacer.
- Palacio de la Moncloa, 27 de juny de 1977. — Adolfo Suárez
- Opinió d'Adolfo Suárez després d'una entrevista amb Josep Tarradellas a Madrid, sobre les negociacions del restabliment de la Generalitat a l'exili, on no van arribar a cap acord concret
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Martí Vallverdú, 2010, p. 7-16.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Martí Vallverdú, 2010, p. 17-40.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Martí Vallverdú, 2010, p. 41-54.
- ↑ 4,0 4,1 Tarradellas i Joan, Josep. «Missatge del President de la Generalitat a tots els catalans». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya, 1956. [Consulta: 8 desembre 2015].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Martí Vallverdú, 2010, p. 67-75.
- ↑ «40 aniversari del retorn de Josep Tarradellas de l'exili». TV3, 23-10-2017. [Consulta: 27 juny 2020].
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Martí Vallverdú, Pep. Josep Tarradellas, 1899-1988 (
PDF). Barcelona: Fundació Josep Irla, 2010 (Biblioteca de l'Esquerra Nacional). ISBN 9788461389988 [Consulta: 6 març 2012].
| |||||||
