Salvador Seguí i Rubinat
.JPG) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Lleida (Segrià), 22 de setembre de 1887 |
| Mort |
Barcelona, 10 de març de 1923 (35 anys) |
| Ocupació | Anarcosindicalista, polític i pintor |
| Els drets d'autor han expirat | |
 | |
Salvador Seguí i Rubinat (Tornabous, l'Urgell, 23 de desembre de 1886 — Barcelona, 10 de març de 1923), conegut com El Noi del Sucre, fou un dels líders més destacats del moviment anarcosindicalista de Catalunya de principi del segle XX. Rep el seu sobrenom pel costum de menjar-se sols els sucres que li servien els cambrers per al cafè.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- Us puc assegurar que aquests reaccionaris que s'autoanomenen catalanistes el que més temen és el redreçament nacional de Catalunya, en el cas que Catalunya no els restés sotmesa. I com que saben que Catalunya no és un poble mesell, ni tan sols intenten deslligar la política catalana de l'espanyola. En canvi, nosaltres, els treballadors, com sigui que amb una Catalunya independent no hi perdríem res, ans el contrari, hi guanyaríem molt, la independència de la nostra terra no ens fa por.[1]
Discurs a l'Ateneu de Madrid, 1919.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Foix, Pere. Apòstols i mercaders: seixanta anys de lluita social a Catalunya. 2a ed. Barcelona: Nova Terra, 1976, p. 99-100. ISBN 9788496044906.