Frederic Prieto i Caballé

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFrederic Prieto i Caballé
Frederic Prieto i Caballé.png
Durant un acte del Síndic de Greuges de Cornellà.
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Dades biogràfiques
Naixement Barcelona
16 de gener de 1940 (79 anys)
Ocupació Polític, teòleg, sacerdot i activista
Modifica dades a Wikidata

Frederic Prieto i Caballé (Barcelona, 1940) és un polític i activista català que, entre altres càrrecs, ocupà l'alcaldia de Cornellà de Llobregat entre els anys 1979 i 1985, i esdevingué el primer alcalde d'aquest municipi en democràcia.[1]

Citacions[modifica | modifica el codi]

Com a alcalde de Cornellà de Llobregat (1979 – 1985)[modifica | modifica el codi]

  • Caldrà organitzar un festeig per al dia en què es dinamiti la piscina municipal a mig construir.[2]
(en castellà) Habrá que organizar un festejo para el día en que se dinamite la piscina municipal a medio construir.
Book icoline.svg El Periódico, 26 de maig de 1979.
En referència a la piscina municipal aprovada pel Consistori anterior i que havia quedat a mig fer i amb un gran deute de l'entitat.
  • En vint anys Cornellà ha anat perdent la seva personalitat. És un fenomen imparable per a una ciutat que entre 1950 i 1981 ha passat de 10.596 a 91.563 habitants, i amb un centre originari que no compta amb la força, ni els serveis nl la capacitat d'incorporació suficients. El centre de la ciutat es converteix així en un barri més. I la ciutat, en definitiva, afectada d'aquest procés de suburbialització, es transforma en un conjunt de barris.[3]
(en castellà) En veinte años Cornellá ha ido perdiendo su personalidad. Es un fenómeno imparable para una ciudad que entre 1950 y 1981 ha pasado de 10.596 a 91.563 habitantes, y con un centro originario que no cuenta con la fuerza, ni los servicios nl la capacidad de incorporación suficientes. El centro de la ciudad se convierte así en un barrio más. Y la ciudad, en definitiva, afectada de ese proceso de suburbialización, se transforma en un conjunto de barrios.
Book icoline.svg La Vanguardia, 13 de desembre de 1982.
  • El debat està obert, però: què és millor en una població com aquesta, crear un centre ciutadà o diversos centres ciutadans? Cornellà tindrà un altre aspecte quan els seus habitants no es vegin obligats a desplaçar-se contínuament per trobar a Barcelona els serveis que aquí no existeixen.[3]
(en castellà) El debate está abierto, pero ¿qué es mejor en una población como ésta, crear un centro ciudadano o varios centros ciudadadanos? Cornellá tendra otro aspecto cuando sus habitantes no se vean obligados a desplazarse continuamente para encontrar en Barcelona los servicios que aquí no existen.
Book icoline.svg La Vanguardia, 13 de desembre de 1982.
En referència a la dificultat d'oferir serveis de qualitat a la ciutadania de Cornellà.
  • S'ha de reconsiderar el lloc que en aquests moments ocupen els ajuntaments en l'esquema estructural de la Sanitat. La tasca actual dels ajuntaments en matèria sanitària és un element residual dins d'un esquema centralista.[4]
(en castellà) Se ha de reconsiderar el lugar que en estos momentos ocupan los ayuntamientos en el esquema estructural de la Sanidad. La labor actual de los ayuntamientos en materia sanitaria es un elemento residual dentro de un esquema centralista.
Book icoline.svg La Vanguardia, 26 de febrer de 1984.
Crítica al model sanitari després que s'anunciés un retard en la construcció de l'Hospital de Sant Joan Despí, que no s'inauguraria fins l'any 2010 (amb el nom d'Hospital Comarcal Moisès Broggi).
  • El canvi em permetrà aprofundir en el greu problema de la manca d'estructuració social de Cornellà, i sobretot significarà poder analitzar tots els problemes de la ciutat des d'una altra perspectiva, tot i que amb el mateix grau de responsabilitat sobre la gestió de govern.[5]
(en castellà) El cambio va a permitirme profundizar en el grave problema de la falta de estructuración social en Cornellà, y sobre todo, va a significar poder analizar todos los problemas de la ciudad desde otra perspectiva, aunque con el mismo grado de responsabilidad sobre la gestión de gobierno.
Book icoline.svg La Vanguardia, 25 de maig de 1985.
En motiu del pacte entre PSC i PSUC, que, en el ple municipal del dimarts següent, contemplava el traspàs de l'alcaldia de Prieto a José Montilla a la meitat de la legislatura.

Posteriors (1986 – actualitat)[modifica | modifica el codi]

«Quan vam arribar a l'Ajuntament el vam trobar arruïnat: devia més diners dels que tenia el pressupost. Vam haver de fer escoles i clavegueram. Però eren unes 'batalles' molt gratificants.»
  • Els ajuntaments entenen per turisme que a la gent li agradi el seu poble, que sigui bonic, que hi vagin, però si volem donar-li el tracte d'indústria, ens hem de plantejar què s'hi gastaran i què hi aporten i quins llocs de treball es creen.[6]
Book icoline.svg Revista Dovella, núm. 60, 1998.
En una entrevista durant la seva etapa com a president de l'àrea d'Esports i Turisme de la Diputació de Barcelona.
  • Al Bages li cal vestir-se millor. L'aspecte de Manresa cap a tot aquell que passa per la ciutat és molt industrial. Potser excessivament monocolor. Crec que Manresa l'hem de vestir de colors. No sé ben bé que vol dir vestir-la de colors, peró és evident que s'ha de fer.[6]
Book icoline.svg Revista Dovella, núm. 60, 1998.
En una entrevista durant la seva etapa com a president de l'àrea d'Esports i Turisme de la Diputació de Barcelona.
  • 34 anys després de l'aprovació de la Constitució, encara no s'han desenvolupat els drets que aquesta llei preveu, com el dret a un habitatge digne o el dret al treball. I, el que és més greu, no només no s'han fet lleis concretes per a la protecció i la garantia dels drets més bàsics, sinó que algunes de les que se n'han fet el vulneren, com la llei del sòl de 1998.[1]
Book icoline.svg Auditori de Cornellà, 6 de desembre de 2012.
  • És curiós (alarmant?) que les esquerres (les tradicionals i també les que intenten generar noves opcions) tinguin tants problemes per reconèixer la realitat i per diferenciar els moviments socials de la seva possible manipulació per part del Govern o dels partits de la dreta. Avui l’únic objectiu realment mobilitzador és l’independentista.[7]
Book icoline.svg En un article al portal Llibertat.cat, 10 de setembre de 2013.
  • Es reforça la idea que la culpa de tot és dels independentistes. I ens prometen un futur federal “sotmès” que, avui per avui, és vent i que tampoc resoldria res.[7]
Book icoline.svg En un article al portal Llibertat.cat, 10 de setembre de 2013.
Referent a la posició del PSC.
  • Va ser indignant el que es va aprovar aquell dia, perquè des del PSC van fer una moció alternativa que pràcticament insultava la gent que estem defensant el dret a decidir.[8]
Book icoline.svg En una entrevista al portal Línia Cornellà, 29 d'octubre de 2014.
En relació al debat sobre l'adhesió de Cornellà a la Taula pel dret a decidir del Baix Llobregat.
  • Amb Miquel Iceta, quan va ser regidor i portaveu del PSC a Cornellà, m'he discutit molt més. Però no amb Antonio Balmón, perquè aleshores ell feia feina de cara endins. Un cop ha sigut alcalde, ha fet un esforç de connectar amb la gent, però no és suficient. El meu model no es correspon amb el model Balmón.[8]
Book icoline.svg En una entrevista al portal Línia Cornellà, 29 d'octubre de 2014.
  • Quan vam arribar a l'Ajuntament el vam trobar arruïnat: devia més diners dels que tenia el pressupost. Vam haver de fer escoles i clavegueram. Però eren unes 'batalles' molt gratificants.[8]
Book icoline.svg En una entrevista al portal Línia Cornellà, 29 d'octubre de 2014.
  • Jo desitjo que perdin la majoria absoluta (el PSC), tant ells com qualsevol altre.[8]
Book icoline.svg En una entrevista al portal Línia Cornellà, 29 d'octubre de 2014.
En relació a la possibilitat que el partit socialista pogués perdre la majoria absoluta a les eleccions municipals de Cornellà de 2015, després que aquest hagués comptat amb majoria absoluta en totes les eleccions de la població des de l'inici de la democràcia.[9]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Frederic Prieto realitza l’últim acte públic com a Síndic de Greuges de Cornellà», 7 abril 2012. Arxivat de l'original en 1546700008. [Consulta: 4 abril 2015].
  2. «El aIcade, contento con los funcionarios» (Hemeroteca). El Periódico, (26-05-1979), pàg. 16 [Consulta: 5 abril 2015].[Enllaç no actiu]
  3. 3,0 3,1 «Cornellá: disminuye la población, aumenta el paro» (Hemeroteca). La Vanguardia, (13-12-1982), pàg. 23 [Consulta: 5 abril 2015].
  4. Teixidó, Julià «El retraso en la creación del hospital de Sant Joan Despí deja al Baix Llobregat desprotegido» (Hemeroteca). La Vanguardia, (26-02-1984), pàg. 17 [Consulta: 5 abril 2015].[Enllaç no actiu]
  5. Teixidó, Julià «Montilla, del PSC, sustituirá el martes a Prieto en la alcaldía de Cornellà» (Hemeroteca). La Vanguardia, (25-05-1985), pàg. 21 [Consulta: 5 abril 2015].[Enllaç no actiu]
  6. 6,0 6,1 Redó i Martí, Salvador «Entrevista a Frederic Prieto, diputat-president de I'àrea d'Esports i Turisme de la Diputació de Barcelona». Revista Dovella. Centre d'Estudis del Bages [Manresa], (1998), pàg. 41-44 [Consulta: 1428184993].
  7. 7,0 7,1 Prieto, Frederic «Dret a decidir, independència i les esquerres». Llibertat.cat, (10-09-2013) [Consulta: 5 abril 2015].
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 Rodríguez, F. Javier «Frederic Prieto: “Vull que el PSC perdi la majoria, ell i qualsevol altre”». Línia Cornellà. Comunicació21, (29-10-2014) [Consulta: 4 abril 2015].[Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu]
  9. «Resultats de les eleccions municipals. Vots a partits. Cornellà de Llobregat. Sèrie temporal.». Idescat. [Consulta: 5 abril 2015].