Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006

De Viquidites
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaEstatut d'Autonomia de Catalunya de 2006
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
Escut de la Generalitat de Catalunya
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Informació a la Viquipèdia
Wikisource-logo.svg  Exemplar disponible a Viquitexts
Dades generals
Publicació 30 març 2006
Modifica dades a Wikidata

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 és una llei orgànica promulgada el 19 de juliol de 2006 que atorga a Catalunya un règim d'autonomia en substitució de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979, el qual deroga. Se l'anomena també informalment Estatut de Miravet perquè va ser a Miravet, a la Ribera d'Ebre on es van reunir parlamentaris catalans de tots els partits per tal de tirar-lo endavant en una fase inicial.

Citacions[modifica | modifica el codi]

Preàmbul[modifica | modifica el codi]

  • El poble de Catalunya ha mantingut al llarg dels segles una vocació constant d'autogovern, encarnada en institucions pròpies com la Generalitat -que fou creada el 1359 a les Corts de Cervera- i en un ordenament jurídic específic, aplegat, entre altres recopilacions de normes, en les Constitucions i altres drets de Catalunya.
  • Catalunya és una comunitat de persones lliures per a persones lliures on cadascú pot viure i expressar identitats diverses, amb un decidit compromís comunitari basat en el respecte per la dignitat de cadascuna de les persones.
  • El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d'una manera àmpliament majoritària.

Títol preliminar[modifica | modifica el codi]

Article 1. Catalunya

Parlament de Catalunya
El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d'una manera àmpliament majoritària.
Bandera de Catalunya
La bandera de Catalunya és la tradicional de quatre barres vermelles en fons groc i ha d'ésser present als edificis públics i en els actes oficials que tinguin lloc a Catalunya.
  • Catalunya, com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituïda en comunitat autònoma d'acord amb la Constitució i amb aquest Estatut, que és la seva norma institucional bàsica.

Article 2. La Generalitat

  • La Generalitat és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
  • Els poders de la Generalitat emanen del poble de Catalunya i s'exerceixen d'acord amb el que estableixen aquest Estatut i la Constitució.

Article 4. Drets i principis rectors

  • Els poders públics de Catalunya han de promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat dels individus i dels grups siguin reals i efectives; han de facilitar la participació de totes les persones en la vida política, econòmica, cultural i social, i han de reconèixer el dret dels pobles a conservar i desenvolupar llur identitat.
  • Els poders públics de Catalunya han de promoure els valors de la llibertat, la democràcia, la igualtat, el pluralisme, la pau, la justícia, la solidaritat, la cohesió social, l'equitat de gènere i el desenvolupament sostenible.

Article 5. Els drets històrics

  • L'autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana.

Article 6. La llengua pròpia i les llengües oficials

  • La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d'ús normal i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament.
  • El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l'Estat espanyol.
  • La llengua occitana, denominada aranès a l'Aran, és la llengua pròpia d'aquest territori i és oficial a Catalunya

Article 8. Símbols de Catalunya

  • Catalunya, definida com a nacionalitat en l'article 1, té com a símbols nacionals la bandera, la festa i l'himne.
  • La bandera de Catalunya és la tradicional de quatre barres vermelles en fons groc i ha d'ésser present als edificis públics i en els actes oficials que tinguin lloc a Catalunya.
  • La festa de Catalunya és la Diada de l'Onze de Setembre.
  • L'himne de Catalunya és Els segadors.

Article 10. La capital

  • La capital de Catalunya és la ciutat de Barcelona, que és la seu permanent del Parlament, de la Presidència de la Generalitat i del Govern.

Article 11. L'Aran

  • El poble aranès exerceix l'autogovern mitjançant aquest Estatut, el Conselh Generau d'Aran i les altres institucions pròpies.

Article 12. Els territoris amb vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya

  • La Generalitat ha de promoure la comunicació, l'intercanvi cultural i la cooperació amb les comunitats i els territoris, pertanyents o no a l'Estat espanyol, que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya.

Article 13. Les comunitats catalanes a l'exterior

  • La Generalitat, en els termes establerts per la llei, ha de fomentar els vincles socials, econòmics i culturals amb les comunitats catalanes a l'exterior i els ha de prestar l'assistència necessària.

Títol I. Dels drets, deures i principis rectors[modifica | modifica el codi]

Article 15. Drets de les persones

  • Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d'explotació, de maltractaments i de tota mena de discriminació, i tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal.

Article 16. Drets en l'àmbit de les famílies

  • Totes les persones tenen dret, d'acord amb els requisits establerts per la llei, a rebre prestacions socials i ajuts públics per a atendre les càrregues familiars.

Article 17. Drets dels menors

  • Els menors tenen dret a rebre l'atenció integral necessària per al desenvolupament de llur personalitat i llur benestar en el context familiar i social.

Article 18. Drets de les persones grans

  • Les persones grans tenen dret a viure amb dignitat, lliures d'explotació i de maltractaments, sense que puguin ésser discriminades a causa de l'edat.

Article 19. Drets de les dones

  • Totes les dones tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal, i a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d'explotació, maltractaments i de tota mena de discriminació.
  • Les dones tenen dret a participar en condicions d'igualtat d'oportunitats amb els homes en tots els àmbits públics i privats.

Article 20. Dret a viure amb dignitat el procés de la mort

  • Totes les persones tenen dret a rebre un tractament adequat del dolor i cures pal·liatives integrals i a viure amb dignitat el procés de llur mort.
  • Totes les persones tenen dret a expressar llur voluntat d'una manera anticipada per tal de deixar constància de les instruccions sobre les intervencions i els tractaments mèdics que puguin rebre.

Article 21. Drets i deures en l'àmbit de l'educació

  • Totes les persones tenen dret a una educació de qualitat i a accedir-hi en condicions d'igualtat.
  • Les mares i els pares tenen garantit el dret que els assisteix per tal que llurs fills i filles rebin la formació religiosa i moral que vagi d'acord amb llurs conviccions a les escoles de titularitat pública, en les quals l'ensenyament és laic.
  • L'ensenyament és gratuït en totes les etapes obligatòries i en els altres nivells que s'estableixin per llei.
  • Totes les persones tenen dret a la formació professional i a la formació permanent.

Article 22. Drets i deures en l'àmbit cultural

  • Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d'igualtat a la cultura i al desenvolupament de llurs capacitats creatives individuals i col·lectives.
  • Totes les persones tenen el deure de respectar i preservar el patrimoni cultural.

Article 23. Drets en l'àmbit de la salut

  • Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d'igualtat i gratuïtat als serveis sanitaris de responsabilitat pública, en els termes que estableixen les lleis.

Article 24. Drets en l'àmbit dels serveis socials

  • Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d'igualtat a les prestacions de la xarxa de serveis socials de responsabilitat pública, a ésser informades sobre aquestes prestacions i a donar el consentiment per a qualsevol actuació que les afecti personalment.

Article 25. Drets en l'àmbit laboral

  • Els treballadors tenen dret a formar-se i promoure's professionalment i a accedir de manera gratuïta als serveis públics d'ocupació.

Article 26. Drets en l'àmbit de l'habitatge

  • Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne, per a la qual cosa els poders públics han d'establir per llei un sistema de mesures que garanteixi aquest dret

Article 27. Drets i deures amb relació al medi ambient

  • Totes les persones tenen dret a viure en un medi equilibrat, sostenible i respectuós amb la salut [...] També tenen dret a gaudir dels recursos naturals i del paisatge en condicions d'igualtat, i tenen el deure de fer-ne un ús responsable i evitar-ne el malbaratament.
  • Totes les persones tenen dret a la protecció davant les diferents formes de contaminació [...] També tenen el deure de col·laborar en la conservació del patrimoni natural i en les actuacions que tendeixin a eliminar les diferents formes de contaminació, amb l'objectiu de mantenir-lo i conservar-lo per a les generacions futures.

Citacions sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006[modifica | modifica el codi]

Recull de crítiques durant el procés d'aprovació del text final de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 (2005-2006):[1]

Eduardo Zaplana
Esbocinarem l'Estatut per mostrar la seva inconstitucionalitat.
  • Esbocinarem l'Estatut per mostrar la seva inconstitucionalitat.[1]
(en castellà) Desmenuzaremos el Estatut para mostrar su inconstitucionalidad.
Book icoline.svg Entrevista a El País, 4 d'octubre de 2005. — Eduardo Zaplana
  • L'Estatut és com el Pla Ibarretxe però sense pistola.[1]
(en castellà) El Estatuto es como el Plan Ibarretxe pero sin pistola.
Book icoline.svg Ciudad Real, 28 d'octubre de 2005. — Javier Arenas
  • L'Estatut obre la porta a la poligàmia i a la poliàndria.[1]
(en castellà) El Estatuto abre la puerta a la poligamia y a la poliandria.
Book icoline.svg Cadena Cope, 7 de novembre de 2005. — Antonio Cañizares, vicepresident de la Conferència Episcopal Espanyola
(en castellà) La banda terrorista se ha convertido en la tutora del proceso catalán.
Book icoline.svg 26 de novembre de 2005. — Ángel Acebes
  • [El Pla Ibarretxe] Ens l'hem raspallat abans d'entrar a la Comissió... Sí, la veritat, per què ens hem d'embolicar amb eufemismes, cony? I l'altre [Estatut d'Autonomia de Catalunya] ens l'hem raspallat com un fuster durant la Comissió.[2][3]
(en castellà) [El Plan Ibarretxe] Nos lo cepillamos antes de entrar en la Comisión... Sí, la verdad, ¿para qué nos vamos a andar con eufemismos, coño? Y el otro [Estatuto de Cataluña] nos lo cepillamos como un carpintero durante la Comisión.
Book icoline.svg Congrés de les Joventuts del PSOE, Barakaldo (País Basc), 8 d'abril de 2006. — Alfonso Guerra González
  • ETA posa bombes per influir en la negociació de l'Estatut.[1]
(en castellà) ETA pone bombas para influir en la negociación del Estatut.
Book icoline.svg  — Eduardo Zaplana
  • El text de l'Estatut deixa una porta oberta a l'incest.[1]
(en castellà) El texto del Estatut deja una puerta abierta al incesto.
Book icoline.svg  — Antonio Cañizares, vicepresident de la Conferència Episcopal Espanyola
  • Quan una casa es construeix d'esquenes a les normes urbanístiques, els ajuntaments, com és lògic, no exigeixen reformes, sinó enderrocs.[1]
(en castellà) Cuando una casa se construye a espaldas de las normas urbanísticas, los ayuntamientos, como es lógico, no exigen reformas, sino derribos.
Book icoline.svg  — Mariano Rajoy
  • L'Estatut és la constitució catalana; pretén contemplar tot, que res escapi al seu domini. El text és una anomalia constitucional a la història europea.[1]
(en castellà) El Estatuto es la constitución catalana; pretende contemplarlo todo, que nada escape a su dominio. El texto es una anomalía constitucional en la historia europea.
Book icoline.svg  — José Maria Aznar

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Catalanofòbia». L'Estatut sense cap retallada a Madrid!. Esquerra, 2005. Arxivat de l'original en 1139381816. [Consulta: 12 octubre 2012].
  2. García, Joseba «Alfonso Guerra se jacta de haber «cepillado como un carpintero» el 'plan Ibarretxe' y el 'Estatut'» (en castellà). laverdad.es [Bilbao], (09-04-2006) [Consulta: 17 setembre 2017].
  3. Ribó, Alejandro. «"Nos hemos cepillado el estatuto", Alfonso Guerra» (en castellà). Youtube, 6 maig 2006. [Consulta: 17 setembre 2017].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]