Víctor Balaguer i Cirera
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Obres de l'autor a Viquitexts | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Barcelona, 11 de desembre de 1824 |
| Mort |
Madrid, 14 de gener de 1901 (76 anys) |
| Ocupació | Polític, escriptor, historiador, poeta, dramaturg i periodista |
| Els drets d'autor han expirat | |
 | |
Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 11 de desembre de 1824 – Madrid, 14 de gener de 1901), autoanomenat Lo trobador de Montserrat, fou un polític, dramaturg, poeta i historiador català.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- La literatura moderna catalana és la expressió del sentiment vivament despertat d'una nacionalitat i d'una llibertat perdudes, i, al mateix temps, l'esperança de temps millors en una restauració de nacionalitat ibérica.[1]
Los Jochs Florals, 1866.
- Pròleg del llibre Esperansas y recorts publicat l'any 1866
- Els poetes arribaran a port, més aviat o més tard, i quant hi arribin, la llibertat serà el penyal al qual amarraran sa barca les nacionalitats que s'hauran despertat a l’eco de llurs sonores cítares.[1]
- Los Jochs Florals, 1866.
- Pròleg del llibre Esperansas y recorts publicat l'any 1866
- No donaré mai, mai a la meva vida, cap vot contra la meva consciència, cap vot contra el meu país. D'ara endavant he de votar sempre amb la meva consciència i amb les meves idees, i si arribés el cas, que no espero que arribi, que un Govern format per bons i nobles amics meus, com qualsevol altre Govern, em col·loquès en la trista situació de triar entre el Govern i el país, triaria sempre el país.[2]
- (en castellà) Yo no daré jamás, jamás en mi vida, ni un voto contra mi conciencia, ni un voto contra mi país; en adelante he de votar siempre con mi conciencia y con mis ideas; y si el caso llegara, que no espero que llegue, en que así un Gobierno compuesto de buenos y nobles amigos míos, como cualquier otro Gobierno, me colocara en la triste situación de optar entre el Gobierno y el país, optaría siempre por el país.
- 1882.
- Jo, damunt els interessos de tots els Governs del món, poso els interessos sagrats del país.[2]
- (en castellà) Yo, sobre los intereses de todos los Gobiernos del mundo, pongo los intereses sagrados del país.
- 1882.
- Aci no se sap encara que Catalunya sense Espanya serà sempre Catalunya, mentre que Espanya sense Catalunya deixaria de ser Espanya.[2]
- (en castellà) Aquí no se sabe aún que Cataluña sin España será siempre Cataluña, mientras que España sin Cataluña dejaría de ser España.
- Carta a Eugenio Montero Ríos, 24 d'agost de 1886.
- Tot allò que separi Catalunya de l'esperit hel·lènic i llatí és un greu error. Així en les lletres com en les arts.[1]
- Carta a Modest Urgell, 1893.
- L'important no és la revolució sinó l'evolució[3]
- Oliva a Víctor Balaguer, 1893.
- Jo se bé que qui passa primer un gual l'ensenya als demés y que també un home petit projecta una gran sombra[3]
- Esperansas i recorts, 1866.
Poesia
[modifica | modifica el codi]- La tirania
cuant es d'un home solo, ne pot obrirne
un camí de grandesas á la patria;
cuant es de molto, es solo un reguera
de malvestates, odio y sanch.[4]
- La Sombra de Cesar.
- Las flaquesas
quant son ab los humiles, se pagan caras.[4]
- Coriolà.
- Que no honra als fills que l'han honrat, no es patria.[4]
- Coriolà.
- Les ones van i vénen per sobre la mar blava:
si llestes se'n van totes, més llestes tornaran.
No és això lo que passa pels mars en què navego,
on les ones que fugen se'n van per no tornar.[5]
- Pels espais lluminosos s'estenen mes mirades....
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català». Folgueroles: Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català, cop. 2006-2008. [Consulta: 25 juliol 2012].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Palomas, Joan «Els liberals reformistes: Víctor Balaguer» (PDF). Barcelona quaderns d'història, Núm. 6, (2002), pàg. 212-237. ISSN: 1135-3058 [Consulta: 10 agost 2012].
- ↑ 3,0 3,1 Comas i Güell, Montserrat. La Biblioteca Museu Balaguer, un projecte nacional català (paper). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2007, p. 12. ISBN 978-84-8415-882-0 [Consulta: 21 maig 2015].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Harbottle, Thomas Benfield; Hume, Martin. Dictionary of Quotations (Spanish). London: Swan Sonnenschein & Co, 1907.
- ↑ Invitació a la poesia, 2005, p. 54.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Invitació a la poesia : 50 poemes essencials de la llengua catalana (en català). Barcelona: Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, 2005.