Francesc Macià i Llussà

De Viquidites
(S'ha redirigit des de: Francesc Macià)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaFrancesc Macià i Llussà
Macia 2a tongada scans 003 editora 8 44 1.jpg
Francesc Macià (1925)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Wikisource-logo.svg  Obres de l'autor a Viquitexts
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Vilanova i la Geltrú
21 de setembre de 1859
Mort Barcelona
25 de desembre de 1933 (74 anys)
Ocupació Polític i militar
Modifica dades a Wikidata

Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, 21 de setembre de 1859 — Barcelona, 25 de desembre del 1933) va ser un militar, polític i President de la Generalitat de Catalunya, conegut popularment com L'Avi.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Estimo tots els vilanovins sense distinció de classes ni de partits.[1]
Citació del monument dedicat a Francesc Macià, obra de Josep M. Subirachs

Projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya (1919)[modifica | modifica el codi]

Recull de citacions de Francesc Macià durant la campanya de defensa i aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1919:

  • Només us dic que nosaltres volem formar una nacionalitat lliure i independent per a que aquesta nacionalitat catalana pugui assistir a la Lliga de les Nacions, portant allí la seva civilització i la seva cultura.[2]
(en castellà) Yo solamente os digo que nosotros queremos formar una nacionalidad libre e independiente para que esa nacionalidad catalana pueda asistir a la Liga de Naciones, llevando allí su civilización y su cultura.
Book icoline.svg Corts Espanyoles (Madrid), 1919.
  • Amb l'Autonomia no n'hi ha prou. Catalunya necessita la independència.[2]
Book icoline.svg Palau de la Generalitat (Barcelona), 1919.

Proclamació de la República Catalana (1931)[modifica | modifica el codi]

Recull de citacions de la proclamació de la República Catalana fetes el 14 d'abril de 1931, modificades al llarg del dia segons el desenvolupament dels esdeveniments polítics:

  • Poble de Catalunya:
    En nom del poble de Catalunya proclamo l'Estat Català, que amb tota la cordialitat procurarem integrar a la Federació de Repúbliques Ibèriques.[3]
Book icoline.svg Discurs al balcó de l'Ajuntament de Barcelona.
Palau de la Generalitat
En nom del poble de Catalunya proclamo l'Estat Català sota el règim d'una República Catalana, que lliurement i amb tota cordialitat anhela i demana als altres pobles d'Espanya llur col·laboració en la creació d'una Confederació de pobles ibèrics i està disposada al que sigui necessari per alliberar-los de la monarquia borbònica.
  • En nom del poble he pres possessió del govern de Catalunya. El poble ens ha donat el seu vot perquè governem la ciutat, i jo, en nom de Catalunya, em faig càrrec del seu govern, i us dic que aquí ens quedem disposats a defensar les seves llibertats. Espero que el poble sabrà fer el mateix.[3]
Book icoline.svg Discurs al balcó del Palau de la Generalitat (Barcelona).
  • En nom del poble de Catalunya proclamo l'Estat Català sota el règim d'una República Catalana, que lliurement i amb tota cordialitat anhela i demana als altres pobles d'Espanya llur col·laboració en la creació d'una Confederació de pobles ibèrics i està disposada al que sigui necessari per alliberar-los de la monarquia borbònica.[3]
Book icoline.svg Nota oficial de proclamació oficial de la República Catalana.
  • Catalans:
    Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació Ibèrica.[3]
Book icoline.svg Ban proclamat a la plaça Sant Jaume (Barcelona), 15 d'abril de 1931.
  • Per Catalunya, pels altres pobles germans d’Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.[3]
Book icoline.svg Ban proclamat a la plaça Sant Jaume (Barcelona), 15 d'abril de 1931.

President de la Generalitat de Catalunya (1932-1933)[modifica | modifica el codi]

Comunicat d'Inauguració del Parlament de Catalunya (1932)[modifica | modifica el codi]

Recull de citacions del comunicat oficial del President de la Generalitat, Francesc Macià, de la inauguració del Parlament de Catalunya el 3 de desembre de 1932:

Parlament de Catalunya
El Parlament de Catalunya és la representació de tots els catalans, i la seva labor ha d'ésser feta per a tots. Però ha d'ésser feta més per a aquells que tenen menys, per als que pateixen de la escassedat dels béns materials i espirituals.
  • Dimarts que ve, dia 6 de desembre, serà oficialment inaugurat el Parlament de Catalunya, institució cabdal de l'autonomia restaurada. La lletra de l'Estatut es fa així realitat, i el nostre posseirà una altra vegada l'instrument polític de la seva llibertat col·lectiva.[4]
  • El Parlament de Catalunya és la representació de tots els catalans, i la seva labor ha d'ésser feta per a tots. Però ha d'ésser feta més per a aquells que tenen menys, per als que pateixen de la escassedat dels béns materials i espirituals.[4]
  • Catalans! En aquesta gran hora històrica que posa en mans de nosaltres mateixos una part important del nostre alt destí, hem de saludar amb una alegria vibrant d'esperances el primer Parlament de la nova etapa autònomica, en el curs de la qual podrem refer una Catalunya políticament lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa.[4]

Discurs de constitució del Parlament de Catalunya (1932)[modifica | modifica el codi]

Recull de citacions dels discurs de Francesc Macià de la constitució oficial del Parlament de Catalunya, el 6 d'octubre de 1932:[5]

Hemicicle del Parlament de Catalunya
S'acosta l'hora que aquest Parlament, format per catalans de pensa catalana, farà lleis també de pensa catalana i al mateix temps pensant en vosaltres.
  • Em plau saludar-vos, honorables Diputats de Catalunya, dintre aquest murs que el destí ha volgut que fossin, justament, els mateixos que alçà per abatre Catalunya l'usurpador de les nostres llibertats. Renascut l'esperit immortal de la nostra raça, pren possessió victoriosa d'aquesta fortalesa, per a celebrar-hi de nou Corts nostres, que hi dictaran lleis nostres, en llengua nostra.[6]
  • Som, per l'unànime voler del poble, en l'autèntic camí de les llibertats de Catalunya. Inclinem-nos en començar-lo davant els que el fressaren i no l'han pogut petjar. Fem-lo, entre tots, més ample i més segur. No donem un pas en fals, ni mai cap passa enrera. Que ens porti on el cor ens diu que vol anar Catalunya.[6]
  • S'acosta l'hora, infants de Catalunya, s'acosta l'hora, obrers intel·lectuals i obres manuals del camp i de la ciutat, s'acosta l'hora que aquest Parlament, format per catalans de pensa catalana, farà lleis també de pensa catalana i al mateix temps pensant en vosaltres.[6]
  • Parlament de Catalunya: obre't de bat a bat als afanys i a les aspiracions, a les il·lusions dels catalans tots i a les seves aspiracions pures. Però en un sentit generós i en un sentit ple d'amor.[6]
  • Nosaltres ens hem oposat als opressors, però mai als pobles que integren l'Estat espanyol. Nosaltres els diem que desitgem per a ells que obtinguin les mateixes llibertats que nosaltres anem a gaudir, i els diem, també, que estem disposats a ajudar-los en tot el que sigui possible perqué obtinguin aquestes llibertats.[6]

Dimissió del Govern Provisional de la Generalitat (1932)[modifica | modifica el codi]

Recull de citacions del discurs de dimissió del Govern Provisional de la Generalitat el 14 de desembre de 1932, establert després de la proclamació de la 2a República Espanyola, per donar pas a la formació d'un nou govern regit per les normes de l'Estatut de Catalunya de 1932:

  • Dintre la història dels pobles i en la lluita per la seva existència, només sucumbeixen els que, per por al sacrifici o per ambició d'altres grandeses, perden la fidelitat deguda a si mateixos.[7]
  • Mal va el poble que només pensa en allò que fou, que no se n'adonarà del que és ni avançarà un sol pas en el camí del que ha d'ésser. Però pitjor encara el que, oblidant-se massa, comença per desaprendre el camí del propi geni i s'enamora del d'un altre estrany, seguint-lo en aventures que sovint costen cares en sang i acaben, gairebé sempre, amb la pèrdua de les llibertats.[7]
  • Per a vèncer del tot un poble, cal vèncer la seva voluntat.[7]
  • Teniu Generalitat, teniu Estatut, teniu Parlament; només depèn, doncs, del vostre braç que comenci a governar-se Catalunya.[7]
  • Honorables Diputats, després de més de dos-cents anys d'haver emmudit, tornarà a parlar Catalunya.[7]

Discurs d'agraïment com a President de la Generalitat de Catalunya (1932)[modifica | modifica el codi]

Recull d'agraïment després d'ésser escollit pel Parlament de Catalunya com a President de la Generalitat de Catalunya, el 14 de desembre de 1932:

  • Agraeixo en el fons del meu cor la distinció que m'heu fet, honorables Diputats, en proclamar-me President efectiu de la Generalitat de Catalunya.[8]
  • Cap pàtria no pot morir mentre tingui fills que la sentin amb força que li donin, si cal, la seva vida.[8]
  • Em faré càrrec de tots els afanys, de les aspi­racions, dels dolors i fins de les il·lusions del poble de Catalunya.[8]
  • Honorables Diputats : Davant vostre, que és davant de Catalunya; en aquest lloc sagrat per tots; des d'aquest alt setial que tots hem d'honorar perquè representa la pàtria, prometo solemnement complir el mandat de Catalunya i ésser fidel al seu esperit i a la seva voluntat, i ésser fidel guardador i impulsor de les llibertats de Catalunya.[8]

Citacions sobre Francesc Macià[modifica | modifica el codi]

  • Perquè, catalans, aquell dia –sis hores més tard−, avui fa just dos anys, es va morir un home de gran volada. Un català de molta ambició per la seva pàtria. Un home de gran raça. Un caràcter que marca una generació. Un home d’aquells que agafa un país, el desperta d’un crit, i el posa en marxa...[9]
Book icoline.svg 25-12-1935. — Joan Alavedra

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Altres llocs per visitar - Fires, festes, oci i llocs per visitar». Festacatalunya. [Consulta: 27 març 2012].
  2. 2,0 2,1 Creixell i Playa, 1988, p. 25-26.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Pitarch, 2009, p. 55-57.
  4. 4,0 4,1 4,2 Pitarch, 2009, p. 6.
  5. Parlament de Catalunya. «Sessió del dia 6 de desembre de 1932». Diari de Sessions 2. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya, 6 de setembre de 1932. [Consulta: 7 octubre 2014].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Pitarch, 2009, p. 81-85.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Parlament de Catalunya. «Sessió del dia 14 de desembre de 1932». Diari de Sessions 60-63. [Barcelona]: Parlament de Catalunya, 14 de desembre de 1932. [Consulta: 22 octubre 2015].
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 Parlament de Catalunya. «Sessió del dia 14 de desembre de 1932». Diari de Sessions 65. [Barcelona]: Parlament de Catalunya, 14 de desembre de 1932. [Consulta: 22 octubre 2015].
  9. «“La Mort del President Macià” (Text escrit i radiat per Joan Alavedra en la seva secció “El Fet del dia”, el Nadal de 1935, en el segon aniversari de la mort de Francesc Macià”. Alavedra envià aquest text a Jaume Creus el Nadal del 1943)». Memoria.cat.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]