Fill: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
| Línia 63: | Línia 63: | ||
| notes = |
| notes = |
||
| refs = <ref name="5milrefranys"/> |
| refs = <ref name="5milrefranys"/> |
||
}} |
|||
{{Dita |
|||
|dita= Fill meu: paga lo deus, no ho deixes per a els hereus. |
|||
|notes= |
|||
| refs = <ref name="alberola"/> |
|||
}} |
|||
{{Dita |
|||
|dita= Fill, si eres bò, per a tú plante el mallòl. |
|||
|notes= |
|||
| refs = <ref name="alberola"/> |
|||
}} |
|||
{{Dita |
|||
|dita= Fills y cristiáns, si els vòls gojar no els ha de regalar. |
|||
|notes= |
|||
| refs = <ref name="alberola"/> |
|||
}} |
|||
{{Dita |
|||
|dita= Fills y pollets, s'en salven poquets. |
|||
|notes= |
|||
| refs = <ref name="alberola"/> |
|||
}} |
}} |
||
{{Cita |
{{Cita |
||
Revisió del 15:20, 29 ago 2015
 Pare i filla fent fotos de la posta de sol | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Un fill o filla és el descendent directe d'un animal o persona. Qualsevol nen és un fill, ja que tots els nens tenen pares, malgrat que els pares no estiguin vius (llavors se'ls anomena orfes) o visquin en una altra banda. Els fills poden ser biològics o fruit de l'adopció.
Citacions
- Els anys d'infància comencen a acumular-se a la vora d'en Daniel i una se sent realitzada. Encara que d'aquesta banda de llit on avui seu pròxima al fill, ell li dóna l'esquena.[1]
Dites populars
- Afillat fa de mal criar.[2]
- Casa el teu fill amb igual i ningú te'n dirà mal.[2]
- Casa no farà qui molts fills tindrà.[2]
- Criar d'altres el fill, és un perill.[2]
- De xiquet, es cria l'arbre dret.[2]
- Dels fills de la meva filla, sé del cert que l'àvia en só. Però dels fills del meu fill, potser sí i potser no.[2]
- Educació i diners, fan el fill cavaller.[2]
- El fill de la gata, rates mata.[2]
- El pelicà s'obre el pit per a donar menjar als seus fills.[2]
- Fill casat, fill mig perdut, que oblida el favor rebut.[2]
- Fill meu: paga lo deus, no ho deixes per a els hereus.[3]
- Fill, si eres bò, per a tú plante el mallòl.[3]
- Fills y cristiáns, si els vòls gojar no els ha de regalar.[3]
- Fills y pollets, s'en salven poquets.[3]
- La filla a filar i el fill a llaurar.[2]
- Filla amb bon dot, a casa hi dura poc.[2]
- Filla després de fill, mare en perill.[2]
- Filla enllotada, ni vídua ni casada.[2]
- Les criatures diuen allò que senten a dir.[2]
- Matrimoni sense fills, arròs sense oli.[2]
- Molts fills i poc pa, anar a captar.[2]
- Quan el fill s'assembla al pare, treu de dubtes a la mare.[2]
- Qui amb mainada s'acotxa, cul-cagat es lleva.[2]
- Qui només té un fill, sol criar-lo totxo.[2]
- Si als fills no vas adreçant, ells t'adreçaran.[2]
- Si no vols tenir desfici, dóna als teus fills ofici.[2]
- Un fill o dos, són poc: quatre o cinc són foc.[2]
- Vols ton fill bo? Sigues tu millor.[2]
Dites relacionades amb els pares
- A pare guardador, fill dissipador.[2]
- Fill ets, pare seràs, tal faràs tal trobaràs.[2]
- Fill que a pares entristeix, no envelleix.[2]
- Fills que els pares bat, té l'infern guardat.[2]
- Mai els fills han engreixat als pares.[2]
Dites relacionades amb el pare
- Fill de vell naixcut, fill sabut.[3]
- El pare, pastor; el fill, senyor, i el nét a captar.[2]
- Un pare manté cinc fills: cinc fills no saben mantenir un pare.[2]
- Una noia, bona noia; i dues noies, encara... Tres noies, ja massa noies; quatre noies, pobre pare![2]
Dites relacionades amb la mare
- Fill sense dolor, mare sense amor.[3]
- La mare tonta és, si el fill no riu al cap d'un mes.[2]
- Mare recatada, filla assegurada.[2]
- Mare vella que té un fill, a la pubilla de no casar-se posa en perill.[2]
Referències
- ↑ Añó, Núria. La mirada del fill. Badalona: Abadia, 2012 (Garlanda). ISBN 978-84-96847-77-4.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 2,20 2,21 2,22 2,23 2,24 2,25 2,26 2,27 2,28 2,29 2,30 2,31 2,32 2,33 2,34 Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars. Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 84-7304-008-2.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Alberola, Estanislau. Refraner Valencià, 1928, p. 123.