Ángela Grassi

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaÁngela Grassi
Angela-grassi.jpg
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Barcelona
2 d'agost de 1823
Mort Madrid
17 de setembre de 1883 (60 anys)
Ocupació Escriptora
Modifica dades a Wikidata

Ángela Grassi (2 d'agost de 1826, segons alguns a Barcelona (Barcelonès) o segons d'altres a Crema (Itàlia) i que morí a Madrid el 17 de setembre de 1883) fou una escriptora del Romanticisme amb tendències històriques.

Citacions sobre la autora[modifica | modifica el codi]

  • «... Aquesta escriptora és un exemple paradigmàtic de la situació d'incertesa en què es troba aquest grup de dones que comença a deixar-se sentir al llarg de la segona meitat del segle XIX.»[1]
(en castellà) «… esta escritora es un ejemplo paradigmático de la situación de incertidumbre en que se encuentra ese grupo de mujeres que comienza a dejarse oír a lo largo de la segunda mitad del siglo XIX.»
Book icoline.svg Fragmento del artículo “ÁNGELA GRASSI, DEL ROMANTICISMO AL DUALISMO MORAL”. De María de los Ángeles Ayala.
Ángela Grassi, del Romanticismo al dualismo moral. María de los Ángeles Ayala. Universidad de Alicante. Anales de Literatura Española, 18 (2005), pág. 53
  • «Angela Grassi, conservadora i catòlica, se serveix del relat fulletonesc per presentar-nos uns personatges que mai intenten trencar l'ordre establert i sense que l'esfera social a la qual cada un d'ells pertany impedeixi un comportament digne d'elogi.»[1]
(en castellà) «Angela Grassi, conservadora y católica, se sirve del relato folletinesco para presentarnos unos personajes que nunca intentan romper el orden establecido y sin que la esfera social a la que cada uno de ellos pertenece impida un comportamiento digno de encomio.»
Book icoline.svg Fragmento del artículo “ÁNGELA GRASSI, DEL ROMANTICISMO AL DUALISMO MORAL”. De María de los Ángeles Ayala.
Ángela Grassi, del Romanticismo al dualismo moral. María de los Ángeles Ayala. Universidad de Alicante. Anales de Literatura Española, 18 (2005), pág. 56
  • «Ángela Grassi des de la seva doble condició de dona i escriptora pretén ser, des de la humil posició que li atorga la societat del seu temps, una veu ferma que contribueixi a millorar la societat en la qual està immersa. »[1]
(en castellà) «Ángela Grassi desde su doble condición de mujer y escritora pretende ser, desde la humilde posición que le otorga la sociedad de su tiempo, una voz firme que contribuya a mejorar la sociedad en la que está inmersa. »
Book icoline.svg Fragmento del artículo “ÁNGELA GRASSI, DEL ROMANTICISMO AL DUALISMO MORAL”. De María de los Ángeles Ayala.
Ángela Grassi, del Romanticismo al dualismo moral. María de los Ángeles Ayala. Universidad de Alicante. Anales de Literatura Española, 18 (2005), pág. 56
  • «Angela Grassi, a través del seu heroïna Genoveva, sosté que si ella governés el país« prohibiria que ningú pogués dirigir la seva veu al públic abans d'haver complert quaranta anys, i ordenaria que el fer-ho no fos una carrera sinó una prerrogativa honorífica del talent i de l'estudi [...] i no un mitjà de guanyar diners i aconseguir destinacions polítics »(1870, pàg. 167).»[1]
(en castellà) «Angela Grassi, a través de su heroína Genoveva, sostiene que si ella gobernase el país «prohibiría que nadie pudiese dirigir su voz al público antes de haber cumplido cuarenta años, y ordenaría que el hacerlo no fuese una carrera sino una prerrogativa honorífica del talento y del estudio [...] y no un medio de ganar dinero y alcanzar destinos políticos» (1870, pág. 167) .»
Book icoline.svg Fragmento del artículo “ÁNGELA GRASSI, DEL ROMANTICISMO AL DUALISMO MORAL”. De María de los Ángeles Ayala.
Ángela Grassi, del Romanticismo al dualismo moral. María de los Ángeles Ayala. Universidad de Alicante. Anales de Literatura Española, 18 (2005), pág. 57
  • «La intencionalitat didàctica dels relats d'Ángela Grassi és manifesta, conscient l'autora que es troba enfront del medi idoni per propagar les seves conviccions personals i contribuir a la formació del lector, aleccionándole sobre valors i comportaments dignes d'emulació.»[1]
(en castellà) «La intencionalidad didáctica de los relatos de Ángela Grassi es manifiesta, consciente la autora de que se halla frente al medio idóneo para propagar sus convicciones personales y contribuir a la formación del lector, aleccionándole acerca de valores y comportamientos dignos de emulación.»
Book icoline.svg Fragmento del artículo “ÁNGELA GRASSI, DEL ROMANTICISMO AL DUALISMO MORAL”. De María de los Ángeles Ayala.
Ángela Grassi, del Romanticismo al dualismo moral. María de los Ángeles Ayala. Universidad de Alicante. Anales de Literatura Española, 18 (2005), pág. 58
  • «L'estil d'Ángela és peculiar i especial d'ella, la filosofia que fa pensar a l'home madur, el sentiment que fa bategar fins al cor de la dona més apàtica i la galanura de la frase que omple les exigències dels bons hablistas. Tot això, un fons de la moral més pura, una fidelitat gran en les descripcions, una exactitud matemàtica en la pintura dels caràcters i una naturalitat inimitable en el desenvolupament de la faula, tenen els llibres d'Ángela Grassi.»[2]
(en castellà) «El estilo de Ángela es peculiar y especial de ella, la filosofía que hace pensar al hombre maduro, el sentimiento que hace palpitar hasta el corazón de la mujer más apática y la galanura de la frase que llena las exigencias de los buenos hablistas. Todo eso, un fondo de la moral más pura, una fidelidad grande en las descripciones, una exactitud matemática en la pintura de los caracteres y una naturalidad inimitable en el desarrollo de la fábula, tienen los libros de Ángela Grassi.»
Book icoline.svg Fragmento del artículo “Literatura. El copo de nieve”, El Correo de la Moda. De Salvador María Fábregues., 26 de maig del 1876.
Galerías de escritoras isabelinas.La prensa periódica entre 1833 y 1895. Íñigo Sánchez Llama.

Citacions de l’autora a les seues publicacions[modifica | modifica el codi]

El bálsamo de las penas (1878)[modifica | modifica el codi]

Es reprodueix l'ortografia original dels textos dels diaris en totes les cites.

  • «Al segle del vapor cal escriure a la lleugera ... no hi ha temps ni paciència per aprofundir les coses [...] Un escriptor públic no ha de tenir idees ... Defensa les que li convenen [...] El escriptor no ha de saber res, per deixar lliure en el seu vol a la imaginació; n'hi ha prou que aprengui les paraules que estiguin més en voga i el catàleg de tots els autors cèlebres. No ha de llegir, sinó escriure; no ha de perdre el temps en meditar, sinó fer. No importa la qualitat; l'essencial és la quantitat ».[1]
(en castellà) «En el siglo del vapor es preciso escribir a la ligera... no hay tiempo ni paciencia para profundizar las cosas [...] Un escritor público no debe tener ideas... Defiende las que le convienen [...] El escritor no debe saber nada, para dejar libre en su vuelo a la imaginación; basta que aprenda las palabras que estén más en boga y el catálogo de todos los autores célebres. No debe leer, sino escribir; no debe perder el tiempo en meditar, sino hacer. No importa la calidad; lo esencial es la cantidad».
Book icoline.svg La novel·la es va publicar per primera vegada en la Crónica de Ambos Mundos en 1861, núms. 1-20. La cita s'extreu de la reimpressió apareguda a El Correo de la Moda, tom XXVIII, pàg. 119, 1870 (10 de febrer al 18 de setembre).
ÁNGELA GRASSI, DEL ROMANTICISMO AL DUALISMO MORAL. Mª de los Ángeles Ayala.
  • «Si [la Providència] crea el raig perquè purifica l'atmosfera; si il·lumina una ment amb la llum del geni, és perquè irradiï sobre les ignorants torbes ... La flor exhala el seu perfum, i quan la Providència vol, mana una ràfega de vent per que l'hi robi i el s'escampi per la plana. Jo vull ser aquesta ràfega de vent ».[1]
(en castellà) «Si [la Providencia] crea el rayo para que purifique la atmósfera; si ilumina una mente con la luz del genio, es para que irradie sobre las ignorantes turbas... La flor exhala su perfume, y cuando la Providencia quiere, manda una ráfaga de viento para que se lo robe y lo esparza por la llanura. Yo quiero ser esa ráfaga de viento».
Book icoline.svg La novel·la es va publicar per primera vegada en la Crónica de Ambos Mundos en 1861, núms. 1-20. La cita s'extreu de la reimpressió apareguda a El Correo de la Moda, tom XXVIII, pàg. 207, 1870 (10 de febrer al 18 de setembre).
ÁNGELA GRASSI, DEL ROMANTICISMO AL DUALISMO MORAL. Mª de los Ángeles Ayala.

Las riquezas del alma[modifica | modifica el codi]

  • «Eduquem les nenes de manera que puguin incloure en les generacions futures el germen del bé [...] jHagamos que amb el temps imitin a aquesta santa dona, a aquesta digna companya de la meva vida, l'únic objecte en la terra ha estat la ventura del seu espòs, la prosperitat de casa, el futur dels seus fills! ¡Aquesta dona, que ha xifrat tots els seus esforços, que ha emprat totes les facultats de la seva ànima en estampar en els tendres cors dels seus estimats petitons les màximes de virtut que constitueixen l'home de bé ».[1]
(en castellà) « Eduquemos a las niñas de modo que puedan inculcar en las generaciones futuras el germen del bien [...] jHagamos que con el tiempo imiten a esa santa mujer, a esa digna compañera de mi vida, cuyo único objeto en la tierra ha sido la ventura de su esposo, la prosperidad de su casa, el porvenir de sus hijos! ¡Esa mujer, que ha cifrado todos sus desvelos, que ha empleado todas las facultades de su alma en estampar en los tiernos corazones de sus amados pequeñuelos las máximas de virtud que constituyen al hombre de bien ».
Las Riquezas Del Alma: Novela De Costumbres. Imprenta de el Cascabel, 1866. Tomo I. Pàg 113.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/7229/1/ALE_18_04.pdf Consulta 20 de març de 2016
  2. Galerías de escritoras isabelinas.La prensa periódica entre 1833 y 1895. Íñigo Sánchez Llama. Ediciones Cátedra (Grupo Anaya S.A.) Paracuellos de Jarama (Madrid) 2000. Universitat de València. Instituto de la Mujer. ISBN 84-376-1866-5. pàg. 171.