Émile Zola
Aparença
|
Émile Zola | |
| Projectes germans | |
|---|---|
|
| |
|
| |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
rue Saint-Joseph (França) 2 d'abril de 1840 |
| Mort |
9è districte de París (França) 29 de setembre de 1902 (62 anys) |
| Ocupació | Periodista polític, crític d'art, novel·lista, assagista, dramaturg, escriptor de contes, crític literari, crític de teatre, periodista, escriptor, poeta, fotògraf i llibretista |
| Drets d'autor | |
|
| |
Émile Zola (París, 2 d'abril de 1840 — París, 29 de setembre de 1902) fou un escriptor francès, considerat el màxim exponent del Naturalisme. Va tenir un paper destacat en la revisió del procés a Alfred Dreyfus.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- «D'ací a cent anys les històries de la literatura francesa esmentaran Baudelaire com una simple curiositat.»[2]
1857
- «Els sanglots d'un home tenen unes sequeres desoladores.»[3](en francès) Les sanglots d'un homme ont des sécheresses navrantes.
La Fortune des Rougon, 1871
- «Désirée, que havia menjat també la seva sopa, seriosament, sense obrir els llavis, acabava d'aixecar-se.»[2]
La Faute de l'abbé Mouret, 1875
- «El novel·lista està fet d'un observador i d'un experimentador.»[3](en francès) Le romancier est fait d'un observateur et d'un expérimentateur.
Le Roman expérimental, 1881
- «El soroll suau i rítmic de les bonyigues amuntegades.»[2]
La Terre, 1887
- «Jo acuso...!»[4](en francès) J'accuse…!
L'Aurore, 13 de gener de 1898Article redactat per Émile Zola, publicat pel diari L'Aurore durant l'afer Dreyfus
- «La veritat està en marxa i res l'aturarà.»[3](en francès) La vérité est en marche et rien ne l'arrêtera.
L'Aurore, 13 de gener de 1898Article redactat per Émile Zola, publicat pel diari L'Aurore durant l'afer Dreyfus
- «La veritat i la justícia són sobiranes, perquè només elles asseguren la grandesa de les nacions.»[3](en francès) La vérité et la justice sont souveraines, perquè elles elles seules assurent la grandeur des nations.
L'Affaire Dreyfus. La Vérité en marche, 1901
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Arróniz Hidalgo, José-Guillermo. Diccionari de citacions i frases de renom. Barcelona: Claret, DL 1997. ISBN 8482971379.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Albaigès, Josep M. Quin tip de riure! Antologia de disbarats. Barcelona: Lleida, 2009. ISBN 9788497797481 [Consulta: 1343843689].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Émile Zola a dit...». Paris: Evene, cop. 1999. Arxivat de l'original el 1363037521. [Consulta: 30 març 2013].
- ↑ Zola, Émile. «J'accuse...!» (en francès). L'Aurore, 13-01-1898. [Consulta: 1 agost 2012].