Vés al contingut

Alberto Moravia

De Viquidites
Alberto Moravia
Alberto en companya d'Elsa Morante a Capri
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Roma
28 de novembre de 1907
Mort Roma
26 de setembre de 1990 (82 anys)
Ocupació Escriptor
Drets d'autor
Les citacions poden estar protegides per drets d'autor.
Modifica dades a Wikidata

Alberto Moravia, nom amb què fou conegut Alberto Pincherle (Roma, 28 de novembre del 1907 – Roma, 26 de setembre del 1990) fou un escriptor, guionista i assagista italià. La seva obra literària va ser atacada pel govern feixista italià i va estar inclòs a l'Index Librorum Prohibitorum publicat pel Vaticà, però més endavant la crítica internacional va reconèixer el seu mèrit com a pensador i escriptor.

  • «Quan no s'és sincer cal fingir, i a força de fingir s'acaba creient, aquest és el principi de qualsevol fe[1]
    (en italià) Quando non si è sinceri bisogna fingere, a forza di fingere si finisce per credere; questo è il principio di ogni fede.
    Els indiferents (Gli indifferenti), 1929
  • «Un mal incert provoca inquietud, perquè, en el fons, s'espera que no sigui cert; però, contràriament, un mal segur dóna durant un temps una mica de tranquil·litat.»[2]
    (en italià) Un male incerto provoca inquietudine, perché, in fondo, si spera fino all'ultimo che non sia vero; ma un male sicuro, invece, infonde per qualche tempo una squallida tranquillità.
    El menyspreu (Il Disprezzo), 1954
  • «Els bons escriptors són monòtons, com els bons compositors. Intenten perfeccionar un únic problema pel qual estan cridats a resoldre des del naixement[3]
    (en anglès) Good writers are monotonous, like good composers. They keep trying to perfect the one problem they were born to understand.
    Entrevista al The New Yorker, 7 de maig de 1955
  • «En un principi va existir l'avorriment, comunament anomenat caos. Déu fastiguejat de l'avorriment, va crear la Terra, el cel, l'aigua, els animals, les plantes, Adam i Eva; aquests últims, avorridíssims al paradís, van menjar del fruit prohibit. Déu, avorit de tots dos, els va expulsar de l'Edèn.»[4]
    (en italià) In principio, dunque, era la noia, volgarmente chiamata caos. Iddio, annoiandosi della noia, creò la terra, il cielo, l'acqua, gli animali, le piante, Adamo ed Èva; i quali ultimi, annoiandosi a loro volta in paradiso, mangiarono il frutto proibito. Iddio si annoiò di loro e li cacciò dall'Eden.
    La noia (novel·la), 1960

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. Moravia, Alberto. Gli indifferenti. Milano: Corbaccio, 1933, p. 238. 
  2. Moravia, Alberto. Il disprezzo. Milano: Bompiani, 1957, p. 77. 
  3. The New Yorker, (07-05-1955).
  4. Moravia, Alberto. La noia. Milano: Bompiani, 1960, p. 10.