Alberto Moravia

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAlberto Moravia
Moravia & Morante.jpg
Alberto en companya d'Elsa Morante a Capri
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Roma
28 de novembre de 1907
Mort Roma
26 de setembre de 1990 (82 anys)
Ocupació Periodista, novel·lista, guionista, dramaturg, polític, autor i poeta
Modifica dades a Wikidata

Alberto Moravia, nom amb què fou conegut Alberto Pincherle (Roma, 28 de novembre del 1907 – Roma, 26 de setembre del 1990) fou un escriptor, guionista i assagista italià. La seva obra literària va ser atacada pel govern feixista italià i va estar inclòs a l'Index Librorum Prohibitorum publicat pel Vaticà, però més endavant la crítica internacional va reconèixer el seu mèrit com a pensador i escriptor.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Quan no s'és sincer cal fingir, i a força de fingir s'acaba creient, aquest és el principi de qualsevol fe.[1]
(en italià) Quando non si è sinceri bisogna fingere, a forza di fingere si finisce per credere; questo è il principio di ogni fede.
Book icoline.svg Els indiferents (Gli indifferenti), 1929.
  • Un mal incert provoca inquietud, perquè, en el fons, s'espera que no sigui cert; però, contràriament, un mal segur dóna durant un temps una mica de tranquil·litat.[2]
(en italià) Un male incerto provoca inquietudine, perché, in fondo, si spera fino all'ultimo che non sia vero; ma un male sicuro, invece, infonde per qualche tempo una squallida tranquillità.
Book icoline.svg El menyspreu (Il Disprezzo), 1954.
  • Els bons escriptors són monòtons, com els bons compositors. Intenten perfeccionar un únic problema pel qual estan cridats a resoldre des del naixement.[3]
(en anglès) Good writers are monotonous, like good composers. They keep trying to perfect the one problem they were born to understand.
Book icoline.svg Entrevista al The New Yorker, 7 de maig de 1955.
  • En un principi va existir l'avorriment, comunament anomenat caos. Déu fastiguejat de l'avorriment, va crear la Terra, el cel, l'aigua, els animals, les plantes, Adam i Eva; aquests últims, avorridíssims al paradís, van menjar del fruit prohibit. Déu, avorit de tots dos, els va expulsar de l'Edèn.[4]
(en italià) In principio, dunque, era la noia, volgarmente chiamata caos. Iddio, annoiandosi della noia, creò la terra, il cielo, l'acqua, gli animali, le piante, Adamo ed Èva; i quali ultimi, annoiandosi a loro volta in paradiso, mangiarono il frutto proibito. Iddio si annoiò di loro e li cacciò dall'Eden.
Book icoline.svg La noia (novel·la), 1960.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Moravia, Alberto. Gli indifferenti. Milano: Corbaccio, 1933, p. 238. 
  2. Moravia, Alberto. Il disprezzo. Milano: Bompiani, 1957, p. 77. 
  3. The New Yorker, (07-05-1955).
  4. Moravia, Alberto. La noia. Milano: Bompiani, 1960, p. 10.