Alberto Moravia
(S'ha redirigit des de: Alberto Pincherle)
 Alberto en companya d'Elsa Morante a Capri | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Roma, 28 de novembre de 1907 |
| Mort |
Roma, 26 de setembre de 1990 (82 anys) |
| Ocupació | Escriptor |
 | |
Alberto Moravia, nom amb què fou conegut Alberto Pincherle (Roma, 28 de novembre del 1907 – Roma, 26 de setembre del 1990) fou un escriptor, guionista i assagista italià. La seva obra literària va ser atacada pel govern feixista italià i va estar inclòs a l'Index Librorum Prohibitorum publicat pel Vaticà, però més endavant la crítica internacional va reconèixer el seu mèrit com a pensador i escriptor.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- Quan no s'és sincer cal fingir, i a força de fingir s'acaba creient, aquest és el principi de qualsevol fe.[1]
- (en italià) Quando non si è sinceri bisogna fingere, a forza di fingere si finisce per credere; questo è il principio di ogni fede.
Els indiferents (Gli indifferenti), 1929.
- Un mal incert provoca inquietud, perquè, en el fons, s'espera que no sigui cert; però, contràriament, un mal segur dóna durant un temps una mica de tranquil·litat.[2]
- (en italià) Un male incerto provoca inquietudine, perché, in fondo, si spera fino all'ultimo che non sia vero; ma un male sicuro, invece, infonde per qualche tempo una squallida tranquillità.
- El menyspreu (Il Disprezzo), 1954.
- Els bons escriptors són monòtons, com els bons compositors. Intenten perfeccionar un únic problema pel qual estan cridats a resoldre des del naixement.[3]
- (en anglès) Good writers are monotonous, like good composers. They keep trying to perfect the one problem they were born to understand.
- Entrevista al The New Yorker, 7 de maig de 1955.
- En un principi va existir l'avorriment, comunament anomenat caos. Déu fastiguejat de l'avorriment, va crear la Terra, el cel, l'aigua, els animals, les plantes, Adam i Eva; aquests últims, avorridíssims al paradís, van menjar del fruit prohibit. Déu, avorit de tots dos, els va expulsar de l'Edèn.[4]
- (en italià) In principio, dunque, era la noia, volgarmente chiamata caos. Iddio, annoiandosi della noia, creò la terra, il cielo, l'acqua, gli animali, le piante, Adamo ed Èva; i quali ultimi, annoiandosi a loro volta in paradiso, mangiarono il frutto proibito. Iddio si annoiò di loro e li cacciò dall'Eden.
- La noia (novel·la), 1960.