Vés al contingut

American History X

De Viquidites
Infotaula de pel·lículaAmerican History X
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades generals
Direcció Tony Kaye
Guió David McKenna
Música Anne Dudley
Fotografia Tony Kaye
Estrena 1998 i 25 febrer 1999
Durada 114 min.
Gènere drama, cinema de presons, cinema independent i cinema de ficció criminal
Enllaços externs
Web oficial American History X - Lloc web oficial
Fitxa
FilmAffinity Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
Modifica dades a Wikidata

American History X és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Tony Kaye, estrenada el 1999 i doblada al català.

Advertiment: A partir d'aquí, pot haver-hi informació detallada sobre l'argument. Més informació.

[Discussió entre el director d'escola i el professor d'en Danniel Vinyard, després que aquest últim presentés un treball sobre el Mein Kampf]

  • Murray: No tinc res personal contra ell, entesos?
    Bob Sweeney: Em prens per idiota Murray? No el pots veure i em sembla que sé perquè.
    Murray: Vaig sortir amb la seva mare uns quants cops. D'això ja fa tres anys, no va ser res.
    Bob Sweeney: No va ser res, eh?
    Murray: Aquest treball Bob, és indignant. Vol presentar Hitler com un heroi dels drets civils! Hem de marcar uns límits.
    Bob Sweeney: Mira, això t'ho has buscat tu. Els hi vas dir que podien fer un treball sobre qualsevol llibre que parlés dels drets civils! Amb aquestes paraules! No et discutiré que el nano està confós, i que aquestes idees fan fàstic, però crec que el puc encarrilar.
    Murray: Segur que l'ha influït el seu germà.
    Bob Sweeney: T'asseguro al cent per cent que el seu germà no hi ha tingut res a veure.
    Murray: Em costa de creure. Tant se val. Mira, sé que és un bon nano, i el que li va passar és una pena, però això és perillós!
    Bob Sweeney: Perillós perquè?
    Murray: Bob. No ho podem tolerar.
    Bob Sweeney: Aquesta propaganda racista, aquesta diarrea mental, igual que ha après aquestes coses, se les pot treure del cap. Estic segur que el puc encarrilar.

[Reunió entre el director d'escola i Danniel Vinyard]

  • Bob Sweeney: Què en vols treure Denny?
    Danniel Vinyard: Eh... Què vol dir?
    Bob Sweeney: D'aquesta porqueria.
    Danniel Vinyard: No ho sé.
    Bob Sweeney: Seu. Com va tot?
    Danniel Vinyard: Molt bé.
    Bob Sweeney: I per casa també?
    Danniel Vinyard: Sí.
    Bob Sweeney: En Derek ha sortit aquest matí oi?
    Danniel Vinyard: Sí, exacte.
    Bob Sweeney: Va ser alumne meu, ho sabies? Treia matrícules. Un alumne brillant! Com tu. Però va començar a sortir amb una colla de tarats mentals. Com tu.
    Danniel Vinyard: Escolti, m'ha fet venir per parlar d'en Derek? Perquè el que li va passar a ell no té res a veure amb mi.
    Bob Sweeney: Tot el que fas ara mateix té a veure amb en Derek.
    Danniel Vinyard: Escolti, he fet un treball que es mereix un excel·lent.
    Bob Sweeney: Mein Kampf? T'hauria d'expulsar!
    Danniel Vinyard: Vostè mateix, es pensa que m'ensorraria?
    Bob Sweeney: No. Em penso que el carrer et mataria. La teva retòrica i la teva propaganda no et salvarien allà fora. Et diré què farem: Ara sóc el teu professor d'Història. Parlarem de temes d'actualitat. L'assignatura es dirà... Història Americana X. Ens veurem un cop al dia. El primer que faràs serà escriure'm un altre treball per demà.
    Danniel Vinyard: Ostres senyor Sweeney, si em va costar una setmana llegir Mein Kampf, no és just! I sobre què l'haig d'escriure.
    Bob Sweeney: Sobre el teu germà.
    Danniel Vinyard: No fotem! M'ho diu de conya, oi?
    Bob Sweeney: No no, no ho dic de conya.
    Danniel Vinyard: Vull que analitzis i interpretis tots els esdeveniments al voltant del seu empresonament, i com van contribuir a formar la teva actual perspectiva sobre la vida a l'Amèrica contemporània. El seu impacte a la teva vida, i a la teva família. Digues tot el que vulguis dir, només el llegiré jo. Però si no me'l portes demà al matí, ja pots dir adéu a aquest institut. T'ha quedat clar?
    Bob Sweeney: Sí, molt clar.

  • Danniel Vinyard (veu en off): La gent em mira i veu el meu germà. En Derek no va trigar a forjar-se una reputació, i en Cameron sabia com aprofitar-se'n. Enviava en Derek a parlar amb els nois amb els més frustrats, amb els que estaven farts que els apallissessin les bandes de negres i de mexicans. "No siguis un desgraciat, forma part d'alguna cosa". I tots s'ho empassaven. Feien tot el que els demanava.
a la seva habitació redactant el treball.

  • Derek Vinyard: Negre, t'has equivocat de víctima. Vine cap aquí! Hauries d'haver après la lliçó a la pista de bàsquet! Els micos no capteu mai els missatges! Aquest cotxe me'l va regalar el meu pare. Has disparat mai contra un bomber? Volies fer mal a la meva família? Aquesta lliçó no la oblidaràs mai fill de puta. Fot la boca a la vorada cabró! Fes el que et dic vinga! Molt bé.
    Danniel Vinyard: Derek no!
    Derek Vinyard: Digues bona nit.
a davant de casa seva.

  • Lamont: No em toquis els collons. Sóc el tio més perillós de la presó. Saps perquè? Controlo els calçotets.
a la bugaderia de la presó.

  • Lamont: Per cert, perquè ets aquí? Vas robar una iaia? Us conec a vosaltres. Sou púrria blanca amb molts fums. Deixa'm que et digui una cosa: Ja pots vigilar, a la trena, el negre ets tu. Ja ho saps.
a la bugaderia de la presó.

[A la bugaderia de la presó]

  • Derek Vinyard: Merda.
    Lamont: Au va tio, cada dia et veig agafar els llençols com si te'ls volguessis acabar. Cagun la puta, vols parar? Cagu'n dena, com més corris més en portaran i més en portaran i més en portaran! Cony, i al final l'únic que en trauràs és que t'agafi un atac de cor. I saps què, a mi ja em va bé, però passo que m'agafi un atac de cor a mi. Ja ho sé, tan sols sóc un negre estúpid. Què puc saber jo? Només sé que jo no estic emprenyat amb els llençols. De fet els únics llençols que m'emprenyen... Ara ho veuràs.
    (posant-se un llençol al cap imitant un membre del Ku Klux Klan)
    Lamont: Nois, us diré què farem avui. Anirem a odiar els negres això és el que farem. Anirem a odiar els negres, és l'únic que farem. Odiar els negres tot el dia. No sé què és un negre, però saps què? Igualment l'odio. El meu cosí Derek és a la trena, i treballa al costat d'un negre i el vol fer tornar boig.
    (En Derek somriu i li fa gràcia)
    Lamont: Ho veus, ara m'agrades, a poc a poc. Ja ens podem ignorar en pau.

  • Derek Vinyard: Explica'm una cosa, què collons hi fots aquí! No has matat ningú, i ets massa esquifit per ser d'una banda.
    Lamont: Massa esquifit? No em jutgis pel físic tio. Aquests punys són d'acer del bo, entesos?
    Derek Vinyard: Sí tio, i què més. Au vinga, digues, què vas fer?
    Lamont: Tu no n'has de fer res, entesos? Em fa vergonya i no n'has de fer res.
    Derek Vinyard: Que et fa... No fotis, a tots ens fa vergonya. Si som aquí és perquè la vam cagar. Què vas fer?
    Lamont: D'acord, vaig robar una tele entesos?
    Derek Vinyard: Vas robar una tele. I perquè et fa vergonya?
    Lamont: La vaig robar a una botiga que era al costat d'una cafeteria de donuts. Vaig sortir corrents, l'amo va sortir a empaitar-me, i pam, vaig topar amb tres polis entesos? Ho veus, ja m'imaginava que te'n fotries.
    Derek Vinyard: Espera un moment, un moment. Això no lliga. A ningú li cauen sis anys per haver robat una tele. Au va.
    Lamont: Entro a la botiga. Surto. Un poli m'agafa el braç, em cau la tele i li trenco el peu. Van dir que li havia llençat aposta: Agressió, sis anys.
    Derek Vinyard: Au va, sigues sincer. Li vas llençar. Oi que sí?
    Lamont: Ja t'ho he dit. Vaig sortir de la botiga, em va agafar el braç, i li va caure al peu.
a la bugaderia de la presó.

  • Bob Sweeney: Com estàs?
    Derek Vinyard: (plora)
    ...
    Derek Vinyard: Es pot saber què coi hi fas aquí?
    Bob Sweeney: He vingut a parlar d'en Denny però ara no és el moment. T'he portat uns llibres.
    Derek Vinyard: Què li passa. Ara m'ho has de dir.
    Bob Sweeney: Que acabarà igual que tu.
    Derek Vinyard: Hòstia tu. Escolta, la mare ja m'ha vingut a fotre aquest rotllo. En Denny no és responsabilitat meva. Què vols que hi faci jo? Això no m'ajuda gens, me n'haig de sentir culpable?
    Bob Sweeney: No vull que facis res. L'únic que vull saber és com et sents.
    Derek Vinyard: Penses que vull que acabi aquí, escolta... No ho sé, no sé com em sento. Em sento una mica desconcertat. Ja no sé res, hi ha coses... que no encaixen.
    Bob Sweeney: Aquestes coses passen. Derek, ets massa llest per anar per la vida fent com si no veiessis les contradiccions de tota aquella merda.
    Derek Vinyard: Escolta, t'he dit que estic confós, no pas que ja no hi cregui.
    Bob Sweeney: Entesos, per això has d'obrir la ment. Perquè la ràbia et consumeix i t'anul·la aquest cervell que Déu t'ha donat.
    Derek Vinyard: Hòstia, saps què tio? Em parles del que sento des que anava a l'institut. Com collons pots saber el que passa dintre meu?
    Bob Sweeney: No ho sé, parlo per mi. Conec aquest lloc. Conec el lloc on t'han ficat.
    Derek Vinyard: Com pots dir que coneixes això.
    Bob Sweeney: Hi va haver un temps, que culpava tot i, a tothom! Pel dolor i el sofriment i les coses horribles que em passaven. I pel dolor de la meva gent. Tothom en tenia la culpa, culpava els blancs, i la societat, i també Déu! No trobava respostes perquè no encertava les preguntes. Has de fer les preguntes correctes.
    Derek Vinyard: Com ara?
    Bob Sweeney: Res del que has fet ha millorat la teva vida?
    Derek Vinyard: (nega amb el cap)
    Bob Sweeney: No...
    Derek Vinyard: M'has d'ajudar. Ajuda'm. Treu-me d'aquí si us plau. Aviat revisaran el meu cas, parla'ls-hi bé de mi.
    Bob Sweeney: Ja ho he fet. I quan surtis d'aquí?
    Derek Vinyard: No vull fer més més mal a la meva família. Me n'aniré tant lluny com pugui.
    Bob Sweeney: No en tinc prou. Si vols que t'ajudi això no em serveix. Aquesta ajuda no és incondicional. Fugir no és la sol·lució.
    Derek Vinyard: (plora)
a la infermeria de la presó.

  • Lamont: Què passa, ja t'obres? Va tio, què coi t'esperes. Fot el camp cagu'n dena.
    Derek Vinyard: Hi ha una cosa que em volta pel cap.
    Lamont: Ah sí? Quina cosa?
    Derek Vinyard: Que si surto d'aquí d'una peça de fet és gràcies a tu.
    Lamont: Va tio, fot el camp d'una vegada. Et penses que em jugaria el coll per un blanc de merda?
    Derek Vinyard: Sí, és clar, què estúpid.
    ...
    Derek Vinyard: Ja m'ho pensava. Te'n dec una.
    Lamont: Tu no em deus una merda.
    Derek Vinyard: I tant que sí. D'aquí a quatre dies seràs fora.
    Lamont: Com si estigués de vacances, oi? I no et passis amb els meus germans, els negres!
a l'entrada de la presó.

  • Danniel Vinyard (veu en off): Suposo que ara li haig de dir què n'he après de tot això. La conclusió oi? Doncs la meva conclusió és que l'odi és una càrrega. La vida és massa curta per viure-la emprenyat. No val la pena. En Dereck diu que sempre convé acabar un treball amb una cita. Diu que sempre hi ha algú que ha dit el que vols dir millor que tu, i que si no se t'acut res, roba les paraules d'algú altre i fes un final potent! He triat un home que crec que li agradarà: "No som enemics sinó amics. No hem de ser enemics. Malgrat les estrebades de les passions no trenquem els lligams d'afecte que ens uneixen. Els acords místics de la memòria, sonaran de nou quan la part més angèlica de la nostra naturalesa, es torni a tocar".
a la seva habitació redactant el treball.
Advertiment: La informació detallada sobre l'argument acaba aquí. Més informació.

Enllaços externs

[modifica | modifica el codi]