Vés al contingut

André Gide

De Viquidites
Infotaula de personaAndré Gide
André Gide, el 1920
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement París
22 de novembre de 1869
Mort París
19 de febrer de 1951 (81 anys)
Ocupació Periodista, productor de cinema, assagista, dramaturg, novel·lista, diarista, escriptor de viatges, traductor, autobiògraf, escriptor, prosista i guionista
Els drets d'autor han expirat
Modifica dades a Wikidata

André Gide (París, 22 de novembre de 1869 - París, 19 de febrer de 1951) fou un escriptor francès, defensor dels drets dels homosexuals, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1947.

  • Tot ja s'ha dit una vegada; però com que ningú escolta, sempre s'ha de tornar a repetir.[1]
(en francès) Tout a été dit, mais comme personne n'écoute, il faut toujours répéter.
  • Hom no descobreix noves terres sense perdre de vista la costa llargament.[2]
(en francès) On ne découvre pas de terre nouvelle sans consentir à perdre de vue, d'abord et longtemps, tout rivage.
Les faux-monnayeurs, 1925.
  • Creu en aquells que busquen la veritat, dubta dels qui ja l'han trobat.[1]
(en francès) Croyez ceux qui cherchent la vérité, doutez de ceux qui la trouvent.
Ainsi soit-il ou Les Jeux sont faits, 1952.
(en francès) Quand je cesserai de m'indigner, j'aurai commencé ma vieillesse.
Journal 1889-1939.
  • Un bon mestre té aquesta constant preocupació: ensenyar als alumnes a prescindir d'ell.[1]
(en francès) Un bon maître a ce souci constant: enseigner à se passer de lui.
Journal 1889-193922 de març de 1922.

Citacions sobre André Gide

[modifica | modifica el codi]
  • L'obra cabdal de Gide és el que escriví al marge del que anà veient i vivint, és a dir, el seu Journal, el seu diari més o menys íntim.[3]
El passat imperfecte (OC XXXIII, 206). — Josep Pla
  • És quan Gide reacciona davant d'un esdeveniment qualsevol, per insignificant que sigui, quan es converteix en un testimoni, en un prodigiós testimoni de l'època.[3]
El passat imperfecte (OC XXXIII, 206). — Josep Pla

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «André Gide i la meravella constant». Catorze.cat [Consulta: 24 març 2017].
  2. Gide, André. Les faux-monnayeurs (en francès), 1925. 
  3. 3,0 3,1 «Les ciutats europees de Josep Pla». Fundació Josep Pla, 2010 – 2011. Arxivat de l'original el 1457378619. [Consulta: 23 agost 2014].