Bertrand Russell

De Viquidites
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bertrand Russell
Bertrand Russell
Bertrand Russell
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg Multimèdia a Commons

Bertrand Russell (Trelleck, Gal·les, 18 de maig de 1872 — Penhydendreath, Gal·les, 2 de febrer de 1970) fou un filòsof, lògic i pacifista britànic. Fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1950.

Citacions[modifica | modifica el codi]

Cites sobre Bertrand Russell[modifica | modifica el codi]

  • Com tots els pensadors crítics, Russell és molt més interessant i valuós quan nega que quan afirma. Sobretot, el seu individualisme valerós, el seu heroisme irònic, la seva rebel·lió antijeràrquica, la seva defensa de la vida i de la plena expansió sexual, la seva postulació d'una educació creadora i no repressiva, la seva exigència d'una organització política basada en la federació de petits comitès populars, oposada als nacionalismes opressors, totes les seves postures més personals el converteixen en el més vàlid precursor de l'alliberament preconitzada per la "new left" d'Europa i Amèrica. Les seves derrotes ens ensenyen tant com els seus parcials triomfs.[1]
(en castellà) Como todos los pensadores críticos, Russell es mucho más interesante y valioso cuando niega que cuando afirma. Sobre todo, su individualismo valeroso, su heroísmo irónico, su rebelión antijerárquica, su defensa de la vida y de la plena expansión sexual, su postulación de una educación creadora y no represiva, su exigencia de una organización política basada en la federación de pequeños comités populares, opuesta a los nacionalismos opresores, todas sus posturas más personales le convierten en el más válido precursor de la liberación preconizada por la "new left" de Europa y América. Sus derrotas nos enseñan tanto como sus parciales triunfos.
Book icoline.svg Apología del Sofista y otros sofismas, 1973. — Fernando Savater

Cites de Bertrand Russell[modifica | modifica el codi]

  • Els científics s'esforcen per fer possible l'impossible. Els polítics, per fer el possible impossible.[2]
  • M'agradaria poder creure en la vida eterna, perquè m'entristeix pensar que l'home és merament un tipus de màquina dotada, molt al seu pesar, de consciència.[3]
Book icoline.svg Greek Exercises, (1888).
Als quinze, Russell acostumava a escriure les seves reflexions en aquest llibre, per por de que la seva família llegís el que ell pensava.
  • Tinc moltes ganes de tornar a Cambridge, poder dir el que penso i poder dir coses sense voler; dos coses que a casa són impossibles de fer. Cambridge és un dels pocs llocs on puc parlar il·limitadament de tonteries i generalitats sense que ningú confronti a un altre quan aquest diu completament el contrari el dia següent.[4]
Book icoline.svg Carta a Alys Pearsall Smith.
  • Només en pensament els homes són déus , en acció i en passió som esclaus de les circumstàncies.[4]
Book icoline.svg Carta a Lucy Donnely, 25 de novembre de 1902.
  • Detesto l'aplaudiment que un aconsegueix per dir en veu altra el que els altres estan pensant. Jo vull canviar de veritat les idees de la gent. Poder sobre les ments dels altres és el desig primordial de la meva vida; i aquest tipus de poder no saconsegueix dient coses populars.[4]
Book icoline.svg Carta a Lucy Donnely, 10 de febrer de 1916.
  • Un ha de mirar l’infern abans de poder parlar del cel.
Book icoline.svg Carta a Colette O'Neil, 23 d'octubre del 1916.
  • Odio el món i gairebé tota la gent en ell. Odio el Congrés i els periodistes que envien homes a ser sacrificats, i els pares que senten un orgull presumit quan els seus fills són assassinats, odio fins i tot els pacifistes que continuen sostenint que la naturalesa humana és essencialment bona, malgrat cada dia hi ha proves del contrari. Odio el planeta i la raça humana, m’avergonyeixo de pertànyer a una espècie com aquesta.
Book icoline.svg Carta a Colette O'Niel, 28 de desembre del 1916.
  • (la Filosofia) em sembla en general un negoci bastant desesperançador.[5]
Book icoline.svg Carta a Gilbert Murray,, 28 de desembre del 1902.
  • Si durant la teva vida t’abstens d’assassinar, robar, fornicar, perjurar, blasfemar, faltar al respecte als teus pares, a la teva església, al teu rei, seràs el mereixedor d’admiració moral encara que mai no hagis fet una sola acció amable o generosa. Aquesta noció inadequada de la virtut és una conseqüència de la moralitat com a tabú, i ha fet un mal incalculable.[6]
Book icoline.svg Human society in ethics and politics, 1954.
  • Cap home tracta un cotxe tant estúpidament com tracta un altre ésser humà. Quan el cotxe no arranca, ell no atribueix el seu molest funcionament al pecat; no diu – Ets un cotxe malvat, i no et donaré més gasolina fins que no arrenquis-. No, l’home prova a descobrir quin problema hi ha i ho arregla. Ara bé una manera anàloga aquesta en el tractament d’un ésser humà és considerada contraria a les veritats de la nostra sagrada religió.
Book icoline.svg The Doctrine of Free Will.
  • Tan bon punt renunciem al nostre propi judici i ens acontentem en dependre del de l’autoritat, els nostres problemes no tenen fi.[7]
Book icoline.svg An Outline of Intellectual Rubbish, trobat al llibre Unpopular Essays, 1950.
  • Tots aquells que no són llunàtics en d’acord en certes coses. Que és millor estar viu que mort, millor ser alimentat adequadament que famèlic, millor ser lliure que esclau. Molta gent desitja aquestes coses només per a ells mateixos i els seus amics; estarien bastant satisfets si fossin els seus enemics els que fossin sotmesos a tals patiments. Aquesta gent només pot ser refutada per la ciència: la Humanitat s’ha convertit tant en una família que només podem assegurar el nostre propi benestar en tant que assegurem el de tothom. Si desitges ser feliç, t’has de resignar veure els altres feliços també.
Book icoline.svg The Science to Save Us from Science Article publicat al New York Times, 19 de març del 1950.
  • Cap nació no ha estat mai tant virtuosa com totes es consideren a si mateixes ser, ni cap ha estat mai tant malvada com totes consideren a les altres.[8]
Book icoline.svg Justícia en temps de guerra, 1916.
  • És primordialment la nostra preocupació per les possessions el que impedeix als homes viure lliure i noblement.[9]
Book icoline.svg Principles of Social Reconstruction, 1917.
  • Témer a l’amor és témer la vida, i aquells que tenen por a la vida ja estan tres quarts morts.
  • Tres passions, simples però aclaparadorament fortes, han dominat la meva vida: l’anhel de l’amor, la busca del coneixement i una insuportable pena per el patiment de la humanitat.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. BERTRAND RUSSELL Filósofos.net 8castellà) Consulta 19 de desembre del 2016
  2. Bolinches, Antoni. Mil pessics de saviesa : antologia de citacions que inviten a pensar. Barcelona: Mina, 2005. ISBN 8496499340. 
  3. Russell, Bertrand. The Collected Papers of Bertrand Russell. Volume 1: Cambridge Essays 1888-99. London: Routledge, 1983. ISBN 9780049200678. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Griffin, Nicholas (ed.). The Selected Letters of Bertrand Russell, Volume 1: The Private Years 1884-1914. London: Routledge, 2002. ISBN 9780415260145. 
  5. GRIFFIN, Nicholas. The Selected Letters of Bertrand Russell, Volume 1: The Private Years 1884-1914. Routledge, 2002.ISBN 0415260140
  6. Russell, Bertrand. Bertrand Russell Bundle: Human Society in Ethics and Politics. London: Routledge, 2009. ISBN 0415487374
  7. RUSSELL, Bertrand Earl. Unpopular Essays. Routledge, 2009. ISBN 0415473705
  8. RUSSELL. Bertrand Earl. Justice in War-Time (1917). Cosimo Classics, 2007. ISBN 1605200212
  9. RUSSELL, Bertrand Earl. Principles of social reconstruction. Nabu Press, 2010. ISBN 1171702477