Vés al contingut

Carmelina Sánchez-Cutillas

De Viquidites
Infotaula de personaCarmelina Sánchez-Cutillas
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Madrid, 
23 de juny de 1921
Mort València, 
22 de febrer de 2009 (87 anys)
Ocupació Historiadora, escriptora, novel·lista i poetessa
Modifica dades a Wikidata

Carmelina Sanchez-Cutillas (Madrid, 23 de juny de 1921 - València, 22 de febrer de 2009) fou una historiadora, novel·lista i poetessa valenciana.

Citacions

[modifica | modifica el codi]
  • He escrit aquest grapat de fulls perquè volia rescatar, salvar de l’oblit tot un món d’éssers i de coses viscudes.[1]
  • Jo vaig aprendre a llegir molt aviat, no per Intel·ligència sinó per curiositat de les coses. Vaig aprendre a llegir en el Quixot i després em vaig fer corsària amb Salgari.[2]
Yo aprendí a leer muy pronto, no por inteligencia sino por curiosidad de las coses. Aprendí a leer en el Quijote y después me hice corsaria con Salgari.
  • ....el meu avi...deia que era una vergonya que els seus néts no sabien parlar valencià......sobre l meu persona va disposar que aniria a costura perquè, amb el tracte amb altres xiquetes del poble, pogués adquirir una millor coneixença idiomàtica.[3]
  • ... et diré que el meu avi és la persona a qui jo més he estimat. Quan ell va morir crec que la meva capacitat de voler morir una mica també ....[4]
...te diré que mi abuelo es la persona a quien yo más he querido. Cuando él murió creo que mi capacidad de querer murió un poco también....
  • Des de xicoteta he viscut a València i per això em considere valenciana i desitge ser-ho[5]
  • És molt difícil conrear la nostra llengua ací a València. La ciutat està tota castellanitzada.[6]
  • La societat rebutja aquell qui escriu en valencià. I uns i d’altres no fan més que dir qué llàstima que esto lo hayas escrito en valenciano.[6]
  • Amb tot però, ací a València alguns em blasmen per emprar mots catalans en lloc dels valencians; jo trobe que tot és el mateix, i que el valencià qui renega dels seus avant-passats catalans és perquè seria moro.[6]
  • Les meues preferències poètiques es redueixen a l’únic que conec, que és la poesia medieval, tant la nostra com la castellana, la francesa i la de Portugal.[7]
  • Tinc publicats dos llibres de poesia, però això no vol dir que jo siga poeta perquè els poemes em van brollar de sobte, com eixes mates d’herba que creixen entre les teues o dalt del tot un campanar....[8]
  • No tinc cap complex d'inferioritat i a més estic contentíssima de ser dona. Bé, de ser la dona que sóc.[9]
No tengo ningún complejo de inferioridad y además estoy contentísima de ser mujer. Bueno, de ser la mujer que soy.
  • Personalment crec que la dona sí que ha jugat un paper molt important en la literatura.[10]
  • M’agrada la història. El que no m’agrada és la novel·la, i la poesia, a penes.[11]
  • Jo, que deteste la paraula “poetessa”, no puc negar que la dona posa un sentiment particular en allò que escriu, com tot el que fa; posa la seua forma especial de veure les coses, i les seues femenines experiències. Tanmateix, no crec, però, que deguem de diferenciar una literatura femenina de la masculina.[12]
«Dona i literatura», mecanoscrit inèdit., 1992.

Citacions sobre Carmelina

[modifica | modifica el codi]
  • “Els testimonis ens ajuden a elaborar el retrat audiovisual d’una dona amb un caràcter excepcional, d’una vastíssima cultura, molt convençuda de la necessitat de reivindicar la nostra llengua, la cultura i el país. Però també és una dona atrapada entre dos mons, dos temps i dues maneres de veure la vida. En definitiva, podríem dir que Carmelina Sánchez-Cutillas és una outsider, o una antisistema, com la defineix una de les seues netes”[13]
“À Punt estrena el primer documental sobre l’escriptora Carmelina Sánchez-Cutillas”, en el Diario de la Cultura, 23 de septiembre de 2020. — Matilde Alcaraz.
  • ...Carmelina Sánchez-Cutillas és, sens dubte, la gran escriptora valenciana del segle XX. 
Carmelina Sánchez-Cutillas, ençà i enllà de 'Matèria de Bretanya' LA RODA DEL TEMPS. La veu, 15 de febrer de 2020.
  • Carmelina Sánchez-Cutillas mereix formar part del cànon perquè, senzillament, és una escriptora genial, autora d’una obra absolutament excepcional en el seu context.
Carmelina Sánchez-Cutillas, ençà i enllà de 'Matèria de Bretanya' LA RODA DEL TEMPS. La veu, 15 de febrer de 2020.

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. ↑ Matèria de Bretanya, 1976, p. 23.
  2. ↑ La meva cambra més estimada, 2020, p. 15.
  3. ↑ La meva cambra més estimada, 2020, p. 25.
  4. ↑ La meva cambra més estimada, 2020, p. 29.
  5. ↑ La meva cambra més estimada, 2020, p. 36.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 La meva cambra més estimada, 2020, p. 39.
  7. ↑ La meva cambra més estimada, 2020, p. 40.
  8. ↑ La meva cambra més estimada, 2020, p. 40-41.
  9. ↑ La meva cambra més estimada, 2020, p. 47.
  10. ↑ La meva cambra més estimada, 2020, p. 48.
  11. ↑ La meva cambra més estimada, 2020, p. 53.
  12. ↑ CARMELINA SÁNCHEZ-CUTILLAS «Des de les fronteres del silenci» Material didàctic per a Batxillerat Joan Borja i Sanz Maria Àngels Francés Díez. Acadèmia Valencina de la Llengua. Carmelina Sánchez-Cutillas, escriptora de l’any 2020
  13. ↑ «À Punt estrena el primer documental sobre l’escriptora Carmelina Sánchez-Cutillas» (en valencià). Diario de la Cultura. [Consulta: 24 febrer 2021].
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "la veu" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Sánchez-Cutillas, Carmelina. Matèria de Bretanya (en valencià). València: Tres i Quatre, 1976. 
  • del Romero Sánchez-Cutillas, Luis. La meva cambra més estimada (en valencià). València: Vincle Panorama, 2020. 
Obtingut de «https://ca.wikiquote.org/w/index.php?title=Carmelina_Sánchez-Cutillas&oldid=139942»