Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez
Aparença
(S'ha redirigit des de: Carmelina Sánchez-Cutillas)
| Projectes germans | |
|---|---|
|
| |
|
| |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Madrid 23 de juny de 1921 |
| Mort |
València 22 de febrer de 2009 (87 anys) |
| Ocupació | Historiadora, escriptora, novel·lista i poetessa |
| Drets d'autor | |
|
| |
Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez (Madrid, 23 de juny de 1920 — València, 22 de febrer de 2009) fou una historiadora, poeta i escriptora valenciana.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- «Altea era un món clos i perfecte, on el mar marcava el ritme dels nostres dies i les històries dels vells pescadors eren la nostra millor biblioteca.»[1]
Entrevista sobre la gènesi de la seva obra a la premsa valenciana, octubre de 1980
- «Jo, que deteste la paraula “poetessa”, no puc negar que la dona posa un sentiment particular en allò que escriu, com tout el que fa; posa la seua forma especial de veure les coses, i les seues femenines experiències. Tanmateix, no crec, però, que deguem de diferenciar una literatura femenina de la masculina.»[2]
«Dona i literatura», mecanoscrit inèdit, 1992
- «Escriure en la nostra llengua durant els anys més foscos de la postguerra no era un simple acte literari; era un acte de resistència íntima i de fidelitat a la memòria del nostre poble.»[3]
Discurs d'homenatge col·lectiu a escriptores valencianes, novembre de 1992
Matèria de Bretanya (1976)
[modifica | modifica el codi]- «He escrit aquest grapat de fulls perquè volia rescatar, salvar de l’oblit tot un món d’éssers i de coses viscudes.»[4]
Pròleg de Matèria de Bretanya, 1976
La meva cambra més estimada (2020)
[modifica | modifica el codi]- «Jo vaig aprendre a llegir molt aviat, no per intel·ligència sinó per curiositat de les coses. Vaig aprendre a llegir en el Quixot i després em vaig fer corsària amb Salgari.»[5]
La meva cambra més estimada, 2020
- «....el meu avi...deia que era una vergonya que els seus néts no sabien parlar valencià......sobre la meua persona va disposar que aniria a costura perquè, amb el tracte amb altres xiquetes del poble, pogués adquirir una millor coneixença idiomàtica.»[6]
La meva cambra més estimada, 2020
- «... et diré que el meu avi és la persona a qui jo més he estimat. Quan ell va morir crec que la meva capacitat de voler morir una mica també ....»[7]
La meva cambra més estimada, 2020
- «Des de xicoteta he viscut a València i per ixò em considere valenciana i desitge ser-ho»[8]
La meva cambra més estimada, 2020
- «És molt difícil conrear la nostra llengua ací a València. La ciutat està tota castellanitzada.»[9]
La meva cambra més estimada, 2020
- «La societat rebutja aquell qui escriu en valencià. I uns i d'altres no fan més que dir qué llàstima que esto lo hayas escrito en valenciano.»[9]
La meva cambra més estimada, 2020
- «Amb tot però, ací a València alguns em blasmen per emprar mots catalans en lloc dels valencians; jo trobe que tot és el mateix, i que el valencià qui renega dels seus avant-passats catalans és perquè seria moro.»[9]
La meva cambra més estimada, 2020
- «Les meues preferències poètiques es redueixen a l’únic que conec, que és la poesia medieval, tant la nostra com la castellana, la francesa i la de Portugal.»[10]
La meva cambra més estimada, 2020
- «Tinc publicats dos llibres de poesia, perfection això no vol dir que jo siga poeta perquè els poemes em van brollar de sobte, com eixes mates d’herba que creixen entre les teues o dalt del tot un campanar....»[11]
La meva cambra més estimada, 2020
- «No tinc cap complex d'inferioritat i a més estic contentíssima de ser dona. Bé, de ser la dona que sóc.»[12]
La meva cambra més estimada, 2020
- «Personalment crec que la dona sí que ha jugat un paper molt important en la literatura.»[13]
La meva cambra més estimada, 2020
Citacions sobre Carmelina
[modifica | modifica el codi]- «“Els testimonis ens ajuden a elaborar el retrat audiovisual d’una dona amb un caràcter excepcional, d’una vastíssima cultura, molt convençuda de la necessitat de reivindicar la nostra llengua, la cultura i el país. Però també és una dona atrapada entre dos mons, dos temps i dues maneres de veure la vida. En definitiva, podríem dir que Carmelina Sánchez-Cutillas és una outsider, o una antisistema, com la defineix una de les seues netes”»[15]
“À Punt estrena el primer documental sobre l’escriptora Carmelina Sánchez-Cutillas”, en el Diario de la Cultura, 23 de septiembre de 2020 — Matilde Alcaraz.
- «...Carmelina Sánchez-Cutillas és, sens dubte, la gran escriptora valenciana del segle XX.»
Carmelina Sánchez-Cutillas, ençà i enllà de 'Matèria de Bretanya' LA RODA DEL TEMPS. La veu, 15 de febrer de 2020
- «Carmelina Sánchez-Cutillas mereix formar part del cànon perquè, senzillament, és una escriptora genial, autora d’una obra absolutament excepcional en el seu context.»
Carmelina Sánchez-Cutillas, ençà i enllà de 'Matèria de Bretanya' LA RODA DEL TEMPS. La veu, 15 de febrer de 2020
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ «Carmelina Sánchez-Cutillas, escritora rebelde de la postguerra» (en castellà). El País, 24-02-2009. [Consulta: 25 juny 2026].
- ↑ CARMELINA SÁNCHEZ-CUTILLAS «Des de les fronteres del silenci» Material didàctic per a Batxillerat Joan Borja i Sanz Maria Àngels Francés Díez. Acadèmia Valencina de la Llengua. Carmelina Sánchez-Cutillas, escriptora de l’any 2020
- ↑ Lacueva, 2019, citació 45.
- 1 2 Sánchez-Cutillas, 1976, pàg. 23.
- ↑ Del Romero Sánchez-Cutillas, 2020, p. 15.
- ↑ Del Romero Sánchez-Cutillas, 2020, p. 25.
- ↑ Del Romero Sánchez-Cutillas, 2020, p. 29.
- ↑ Del Romero Sánchez-Cutillas, 2020, p. 36.
- 1 2 3 Del Romero Sánchez-Cutillas, 2020, p. 39.
- ↑ Del Romero Sánchez-Cutillas, 2020, p. 40.
- ↑ Del Romero Sánchez-Cutillas, 2020, p. 40-41.
- ↑ Del Romero Sánchez-Cutillas, 2020, p. 47.
- ↑ Del Romero Sánchez-Cutillas, 2020, p. 48.
- ↑ Del Romero Sánchez-Cutillas, 2020, p. 53.
- ↑ «À Punt estrena el primer documental sobre l’escriptora Carmelina Sánchez-Cutillas» (en valencià). Diario de la Cultura. [Consulta: 24 febrer 2021].
- «Carmelina Sánchez-Cutillas, ençà i enllà de 'Matèria de Bretanya' LA RODA DEL TEMPS» (en valencià). La veu. [Consulta: 6 març 2021].[]
<ref> amb el nom "la veu" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Del Romero Sánchez-Cutillas, Luis. La meva cambra més estimada (en valencià). València: Vincle Panorama, 2020. ISBN 9788412158410.
- Lacueva, Maria. Dones i literatura: la darrera generació de la postguerra (en valencià). Institució Alfons el Magnànim, 2019. ISBN 9788478228010.
- Sánchez-Cutillas, Carmelina. Matèria de banyallufes (en valencià). Editorial Tres i Quatre, 1976. ISBN 9788485211142.