Carolina Coronado

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCarolina Coronado
Museo del Romanticismo - CE30649 - Carolina Coronado.jpg
Copia positiva. Finals del segle XIX.
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Almendralejo
12 de desembre de 1820
Mort Lisboa
15 de gener de 1911 (90 anys)
Ocupació Salonnière, escriptora i poeta
Modifica dades a Wikidata

Carolina Coronado (Almendralejo, 12 de desembre de 1823 – Vila de Mitra, 15 de gener de 1911) va ser una escriptora espanyola del Romanticisme.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • «Els meus estudis van ser tots lleugers perquè no vaig estudiar sinó les ciències del repunt i del brodat i de l'encaix extremeny, que, sens dubte, és tan embolicat com el codi llatí, on no hi ha un punt que no ofereixi un embolic.»[1]
(en castellà) « Mis estudios fueron todos ligeros porque nada estudié sino las ciencias del pespunte y del bordado y del encaje extremeño, que, sin duda, es tan enredoso como el código latino, donde no hay un punto que no ofrezca un enredo.»
Book icoline.svg Fragment d'una carta, 1909.
  • «... En aquesta població tan vergonyosament retardada, va ser un esdeveniment extraordinari el que una dona fes versos, i el que els versos es poguessin fer sense mestre, els homes els han graduat de còpies i les dones, sense comprendre'ls si més no, m'han consagrat per ells tot el ressentiment de la seva enveja.»[2]
(en castellà) «... en esta población tan vergonzosamente atrasada, fue un acontecimiento extraordinario el que una mujer hiciese versos, y el que los versos se pudiesen hacer sin maestro, los hombres los han graduado de copias y las mujeres, sin comprenderlos siquiera, me han consagrado por ellos todo el resentimiento de su envidia.»
Book icoline.svg Fragment d'una carta al seu mentor, Juan Eugenio de Hartzenbush, el 24 d'octubre de 1840., octubre 1840.
  • «Hi ha una secta d'homes implacables que amb el seu odi col·lectiu a totes les dones il·lustres, antigues i modernes, s'han armat de la sàtira, del menyspreu i de la calúmnia.»[3]
(en castellà) «Hay una secta de hombres implacables que con su odio colectivo a todas las mujeres ilustres, antiguas y modernas, se han armado de la sátira, del desprecio y de la calumnia.»
Book icoline.svg Fragment de la seua obra La Sigea..
  • Sense conèixer el castellà, vaig aprendre, sola, el francès i l'italià, i de cop i volta vaig llegir a Tasso, Petrarca i Lamartine...[4]
(en castellà) Sin conocer el castellano, aprendí, sola, el francés y el italiano, y subí de un vuelo a leer a Tasso, Petrarca y Lamartine…
Book icoline.svg Carta de Carolina Casado a Juan Eugenio Hartzenbusch.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Carolina Coronado en el centenario de su muerte. CAROLINA CORONADO (1820-1911) UN SIGLO DE VIDA Y POESÍA. Trabajo coordinado por los profesores Francisca Sánchez González, María Piedad Rodríguez López y Fernando Villarrubia Gahete. Extremeños Ilustres.[ https://extremenosilustres.wikispaces.com/Carolina+Coronado].Consultat 25 de març de 2016
  2. Carolina Coronado en el centenario de su muerte. CAROLINA CORONADO (1820-1911). UN SIGLO DE VIDA Y POESÍA. Treball coordinat pels professors Francisca Sánchez González, María Piedad Rodríguez López i Fernando Villarrubia Gahete [1]
  3. Contra tópicos y prejuicios. Apuntes sobre La Sigea, de Carolina Coronado. Oliva Blanco Corujo. Pág.353 [ http://www.dip-badajoz.es/cultura/ceex/reex_digital/reex_LXIII/2007/T.%20LXIII%20n.%201%202007%20en.-abr/RV001020.pdf]
  4. «Carolina Casado. Un universo romántico». Biblioteca Nacional de España. [Consulta: 25 abril 2016].