Claror
| Projectes germans | |
|---|---|
 |
La claror és el grau de llum que permet veure.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- De la discussió en neix la claror, si no s'apaga el llum...[1]
- Després de la foscor, ve el dia amb bona claror.[2]
- L'home claror i la dona calor.[3]
- La claror alta el bestiar espanta.[4][5]
- Mentre el sol fa claror, posa oli al llumener per quan vingui la foscor.[6]
- Per Sant Pere i Sant Joan, la claror en gran.[7]
- Quant menys bulto, més claror.[4]
Endevinalles
[modifica | modifica el codi]Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Parés i Puntas, 1999, p. 49.
- ↑ Parés i Puntas, 1999, p. 61.
- ↑ Parés i Puntas, 1999, p. 209.
- ↑ 4,0 4,1 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 13 juliol 2025].
- ↑ Parés i Puntas, 1999, p. 52.
- ↑ Espunyes, 2007, p. 172.
- ↑ Parés i Puntas, 1999, p. 130.
- ↑ 8,0 8,1 Correig i Blanchar, 1986.
- ↑ Serra i Boldú, 1922.
- ↑ Amades, 1982.
- ↑ Martí i Adell, 1991.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8.
- Correig i Blanchar, Montserrat; Cugat i Solà, Laura; Rius i Benito, Dolors. Una Capseta blanca que s'obre i no es tanca (en català). 2a edició. Barcelona: Ed. Graó, 1986. ISBN 9788485729111.
- Espunyes, Joan. Dites, locucions i frases fetes (en català). Proa, 2007. ISBN 978-84-8437-977-5.
- Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0.
- Serra i Boldú, Valeri. Enigmística popular: endevinalles i altres jocs d'esperit. Barcelona: Políglota, 1922 (Minerva. Col·lecció popular dels coneixements indispensables; 36).
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.