Clau (pany)

De Viquidites
Aquest article tracta sobre l'estri que permet obrir un pany. Per a altres significats, vegeu «Clau (falca)».
Infotaula d'objecteClau (pany)
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Detalls
Tipus estri
Ús accés
Modifica dades a Wikidata

Una clau és un estri que permet obrir un pany o també un cadenat (que s'hi avingui).

Endevinalles[modifica | modifica el codi]

  • De tresors sóc guardadora
    i d'hermosures també;
    molts cops m'està confiada
    la custòdia dels diners.
    Forma el meu cap una lletra,
    no tinc peus, però tinc dents
    que mosseguen i no mengen,
    veiam si m'endevineu?[1]
  • Dentalluda i ferrenya,
    sóc esclava del senyor,
    del sereno i portera,
    i del tranuitador.[1]
  • Els homos fan de botxins
    i ses dones fan de lladres,
    no són casats i ho pareixen
    i n'hi ha dins totes ses cases.[2]
  • En té sant Pere, en té el sultà
    baguls, armaris, calaixos, portes,
    fins les esglésies dalt de les voltes
    i els que em perden turment els dóna.[2]
  • En una cova vaig néixer
    amb foc vaig ser treballada,
    serveixo als pobres i als rics
    i de tots sóc estimada.[2]
  • Forma el meu cap una lletra,
    no tinc boca però tinc dents
    que mosseguen i no mengen;
    veiam si m'endevineu.[3]
  • Guardo la porta de casa,
    no tinc amics ni parents
    i quan algú me busca el cos
    els hi ensenyo les dents.[2]
  • Jo sóc guarda de donzelles
    i maleïda per elles.[2]
  • M'ajonoi davant una senyora i tot l'hi fic.[4]
Clau de sa caixa
  • Ni lladra ni mossega,
    però no deixa entrar a casa.[2]
  • No sóc ciri ni candela.
    puc fer fosc i puc fer clar;
    tot està a la meva mà.[2]
  • Pels altres puc ser la creu
    i al meu damunt la veureu.[2]
  • Petita com una rata
    i com un lleó guarda la casa.[2][5][6][7]
(var.) Petita com una rata
com un lleó guarda la casa.[7]
  • Puc ser home i puc ser dona
    tot i que sóc ben bé dona.[2]
  • Quan em feren em cremaren,
    el meu amo em té amor,
    i encara que sigui honrada
    em sol tenir ben fermada
    amb cadena, el meu senyor.[2]
  • Quan la fico i quan la trec
    ella en fa riga-rec.[2]
  • Sóc custòdia de tresors
    de robes, diners i blat
    sempre vaig amb el meu amo
    i puc ser de plata i or.[2]
  • Sóc un marit i muller
    són de ferro i no són eina,
    belluguen sense ser vius
    i fan una mateixa feina.[2]
  • Surto de casa quan vull,
    i deixo la porta tancada,
    torno a casa quan vull
    i la trobo ben guardada.[2]
  • Té dent, però no té boca,
    i si la fico i la trec,
    tot i sent muda i sens llengua,
    sempre em fa catric-catrec.[3]
(var.) Té dents però no té boca,
i si la fico i la trec,
tot i sent muda i sense llengua,
sempre em fa catric-catrec.[7]
  • Té dents però no mossega,
    i tot i la casa guardant,
    d'un ull està pendent sempre
    i els amos no sol deixar.[8]
  • Tenc dents i no som cap cap,
    i som obro des ferrer,
    quasi tothom me té,
    si a ca seua vol entrar.[2]
  • Tenc dents i no som persona,
    tenc ansa i no som paner
    i li que mon amo estotja
    sé guardar de lo més bé.[2]
  • Tinc dents i tinc ull,
    i per fer-me treballar
    dintre un forat m'has de posar.[2]
  • Vaig néixer dins una penya
    i amb foc em varen dar el ser,
    jo guard palàcius i cases;
    endevina què puc ser![2]
  • Xicoteta com una rateta
    i guarde la casa
    com una lleoneta.[8]
  • Xicoteta, xicoteta
    i guarde la casa tancadeta.[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8. 
  • Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956. 
  • Correig i Blanchar, Montserrat; Cugat i Solà, Laura; Rius i Benito, Dolors. Una Capseta blanca que s'obre i no es tanca (en català). 2a edició. Barcelona: Ed. Graó, 1986. ISBN 9788485729111. 
  • Escoles Nacionals de Sant Josep. Endevinetes (en català). 1a edició. Eivissa: IEE, 1985 (Col·lecció "Nit de Sant Joan"). 
  • El Llibre de les endevinalles : col·lecció selecta de velles i noves endevinalles versificades : pròpies per a passar una bella estona (en català). Barcelona: Salvador Bonavía, 1925 (Biblioteca Bonavia ; 14, 19). 
  • Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0. 
  • Salvà, Francesc. Recull d'endevinalles. Barcelona: Salvatella, 1983 (Una mica de tot). 
  • Serra i Boldú, Valeri. Enigmística popular: endevinalles i altres jocs d'esperit. Barcelona: Políglota, 1922 (Minerva. Col·lecció popular dels coneixements indispensables; 36).