Claude Lévi-Strauss

De Viquidites
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaClaude Lévi-Strauss
Levi-strauss 260.jpg
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement àrea metropolitana de Brussel·les
28 de novembre de 1908
Mort París
30 d'octubre de 2009 (100 anys)
Ocupació Filòsof, polític, antropòleg, fotògraf, pedagog, escriptor, professor, sociòleg, psicòleg i mitògraf
Modifica dades a Wikidata

Claude Lévi-Strauss (àrea metropolitana de Brussel·les, 28 de novembre de 1908 París, 30 d'octubre de 2009) fou un antropòleg francès.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • El món va començar sense l'home i acabarà sense ell.[1]
(en francès) Le monde a commencé sans l'homme et il s'achèvera sans lui.
Book icoline.svg Tristos tròpics (Tristes Tropiques), 1955.
  • La vida social consisteix a destruir el que li dona el seu aroma.[1]
(en francès) La vie sociale consiste à détruire ce qui lui donne son arôme.
Book icoline.svg Tristos tròpics (Tristes Tropiques), 1955.
  • La llengua és una raó humana que té les seves raons i que l'home no coneix.[1]
(en francès) La langue est une raison humaine qui a ses raisons et que l'homme ne connaît pas.
Book icoline.svg El Pensament salvatge ( La pensée sauvage), 1962.
  • La veritable democràcia... és la vida comunal, fins i tot la de la més reduïda comunitat.[2]
Book icoline.svg Una hora amb Lévi-Strauss, agost de 1967.

Premi Internacional Catalunya (2005)[modifica | modifica el codi]

Recull de citacions del discurs de Claude Lévi-Strauss en l'acte de lliurament del XVII Premi Internacional Catalunya:

  • He conegut una època en què la identitat nacional era l'únic principi concebible de les relacions entre els Estats. Ja sabem quins desastres en resultaren.[3]
  • La nostra euroregió crea entre els països noves relacions que ultrapassen fronteres i contrabalancen les antigues rivalitats pels lligams concrets que prevalen a escala local sobre els plans econòmic i cultural.[3]
  • El Renaixement va trobar en la literatura antiga el mitjà de posar la seva pròpia cultura en perspectiva, tot confrontant les idees contemporànies amb les d'altres temps i llocs.[4]
  • Els drets de la humanitat deixen de valer en el moment que el seu exercici posa en perill l'existència d'altres espècies.[4]
  • El dret a la vida i al lliure desenvolupament de les espècies vives encara representades a la Terra és l'única cosa que es pot considerar imprescriptible, per la senzilla raó que la desaparició d'una espècie qualsevol crea un buit, irreparable, a escala nostra, en el sistema de la creació.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Claude Lévi-Strauss a dit...». Paris: Evene, cop. 1999. [Consulta: 30 març 2013].
  2. Mora, 1967.
  3. 3,0 3,1 «XXV Premi Internacional Catalunya». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 22 setembre 2013].
  4. 4,0 4,1 4,2 Lévi-Strauss, Claude. «L'Etnòleg enfront de les identitats nacionals». Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2005. [Consulta: 28 setembre 2013].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Mora, V. «Una hora amb Lévi-Strauss». Serra d'Or, 8, (agost 1967).