Discussió:Federico García Lorca/Arxiu 1

Com que no m'he preocupat de néixer, no em preocupo de morir.
L'home famós té l'amargor de dur el pit fred i traspassat per llanternes sordes que dirigeixen sobre ells uns altres.
El més terrible de tots els sentiments és el sentiment de tenir l'esperança morta.
El teatre és poesia que se surt del llibre per a fer-se humana.
La poesia no vol adeptes, vol amants.
La solitud és la gran talladora de l'esperit.
En la bandera de la llibertat vaig brodar l'amor més gran de la meva vida.
Esperant, el nus es desfà i la fruita madura.
Vull plorar perquè em dóna la gana.