Discussió:Federico García Lorca/Arxiu 1

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca

Sense referències

  • Com que no m'he preocupat de néixer, no em preocupo de morir.
  • L'home famós té l'amargor de dur el pit fred i traspassat per llanternes sordes que dirigeixen sobre ells uns altres.
  • El més terrible de tots els sentiments és el sentiment de tenir l'esperança morta.
  • El teatre és poesia que se surt del llibre per a fer-se humana.
  • La poesia no vol adeptes, vol amants.
  • La solitud és la gran talladora de l'esperit.
  • En la bandera de la llibertat vaig brodar l'amor més gran de la meva vida.
  • Esperant, el nus es desfà i la fruita madura.
  • Vull plorar perquè em dóna la gana.