Discussió:Jesús de Natzaret/Arxiu 1

Falta referència

En aquests escrits, s'insisteix en anar molt més enllà de l'aparença o de l'obligació, es vol anar al fons de l'actitud:

Heu sentit que es va dir als antics: No mataràs; i el qui mati serà sotmès al tribunal. Doncs, jo us dic que tot el qui s'enfadi contra el seu germà serà sotmès al tribunal; i el qui digui al seu germà: «Beneit», serà sotmès al sanedrí; i, si li diu: «Estúpid», serà condemnat a la Gehenna del foc. (Mt 5, 21-22).

Si, doncs, presentes la teva ofrena a l'altar, i allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa la teva ofrena davant l'altar i vés primer a fer les paus amb el teu germà, i després torna i presenta la teva ofrena. (Mt 5, 23-24).

Heu sentit que es va dir: No cometràs adulteri. Doncs, jo us dic que qualsevol qui mira una dona per desitjar-la, ja ha comès adulteri amb ella en el seu cor. (Mt 5, 27-28).

Heu sentit també que es va dir als antics: No juris en fals, sinó compleix amb el Senyor els teus juraments. Doncs, jo us dic que no jureu de cap manera: ni pel cel, que és el tron de Déu; ni per la terra, que és l'escambell dels seus peus; ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran Rei. Ni juris tampoc pel teu cap, perquè no en pots fer tornar blanc o negre ni un sol cabell. Que el vostre llenguatge sigui: sí, quan és sí; no, quan és no; el que es diu de més ve del Maligne. (Mt 5, 33-37).

Heu sentit que es va dir: Ull per ull, i dent per dent. Doncs, jo us dic que no resistiu al dolent; al contrari, si algú et pega a la galta dreta, para-li també l'altra; al qui et vulgui moure un plet per prendre't la túnica, cedeix-li el mantell i tot; i, si algú t'obliga a fer una milla, fes-ne dues amb ell. Dóna a qui et demana, i no esquivis el qui et vol manllevar. (Mt 5, 38-42).

Heu sentit que es va dir: Estima el teu proïsme, però no el teu enemic. Doncs, jo us dic: estimeu els vostres enemics i pregueu pels qui us persegueixen; perquè sigueu fills del vostre Pare del cel, que fa brillar el seu sol damunt de bons i dolents, i fa ploure sobre justos i injustos. Que, si estimeu els qui us estimen, quina recompensa us guanyeu? No fan també el mateix els publicans? I, si saludeu només els vostres germans, què feu de més? No fan també el mateix els pagans?. (Mt 5, 43-47).

Mireu de no practicar les vostres bones obres davant dels altres, perquè ells us vegin; altrament no us guanyeu cap recompensa davant del vostre Pare del cel. (Mt 6, 1).

Quan facis, doncs, almoina, no toquis la trompeta davant teu, com fan els hipòcrites a les sinagogues i als carrers per ser lloats dels altres; us asseguro que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan facis almoina, que la teva esquerra no sàpiga què fa la dreta. Perquè la teva almoina quedi en el secret; i el teu Pare, que veu en el secret, t'ho recompensarà. (Mt 6, 2-4).

I quan pregueu, no sigueu com els hipòcrites: els agrada de pregar drets a les sinagogues i a les cantonades de les places, per fer-se veure de la gent; us asseguro que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan preguis, entra a la teva cambra, tanca la porta i prega el teu Pare que és en el secret; i el teu Pare, que veu en el secret, t'ho recompensarà. I quan pregueu, no us desfeu en paraules com els pagans; es pensen que parlant molt es faran escoltar. No us feu, doncs, com ells, que bé prou sap el vostre Pare de què teniu necessitat, abans que vosaltres li ho demaneu. (Mt 6, 5-8).

No us aplegueu tresors a la terra, on els corcs i les arnes els fan malbé, i els lladres foraden i els roben. Més aviat, aplegueu-vos tresors al cel, on ni els corcs ni les arnes els fan malbé, i els lladres no foraden ni els roben. Perquè on hi ha el teu tresor, allí hi haurà també el teu cor. (Mt 6, 19-21).

Ningú no pot servir dos senyors, perquè, o estimarà l'un i no l'altre, o bé farà cas de l'un i no de l'altre. No podeu servir Déu i el diner. Per això, us dic: no us preocupeu per la vida pensant què menjareu, ni pel cos pensant com us vestireu. ¿No val més la vida que no pas el menjar, i el cos més que no pas el vestit? Mireu els ocells: no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu més vosaltres que no pas ells? (Mt 6, 24-26).

No judiqueu, a fi de no ser judicats; perquè amb el mateix judici amb què judiqueu, sereu judicats, i amb la mateixa mesura amb què mesuren, sereu mesurats. ¿Com és que veus la brossa que hi ha a l'ull del teu germà, i no t'adones de la biga que hi ha al teu? ¿Com pots dir al teu germà: «Deixa que et tregui la brossa de l'ull, mentre hi ha la biga al teu?» Hipòcrita, treu-te primer la biga de l'ull i llavors hi veuràs per a treure la brossa de l'ull del teu germà. (Mt 7, 1-5).

Tot allò, doncs, que voleu que els altres us facin a vosaltres, feu-ho també vosaltres a ells; que en això consisteixen la Llei i els Profetes. (Mt 7, 12).

No tothom qui em diu: «Senyor, Senyor», entrarà al Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare del cel. (Mt 7, 21).