Discussió:Miguel de Cervantes Saavedra/Arxiu 1

Sense referències

Al posseïdor de les riqueses no el fa joiós tenir-les, sinó gastar-les, i no gastar-les com vulgui, sinó com saber-les gastar.
Encara entre els dimonis n'hi ha de pitjors que d'altres, entre molts homes dolents sol haver-n'hi algun de bo.
Cadascun és com Déu el va fer, i encara pitjor moltes vegades.
Menja poc i sopa més poc, que la salut de tot el cos es farga en l'oficina de l'estómac.
Confia en el temps, que sol donar dolces sortides a moltes amargues dificultats.
Contra el callar no hi ha càstig ni resposta.
Quan no estem en una, estem en l'altra.
Quan una porta es tanca, una altra s'obre.
D'alts esperits és aspirar a les coses altes.
El caminar terres i comunicar amb diverses gents fa als homes discrets.
El que llegeix molt i camina molt, veu molt i sap molt.
El retirar-se no és fugir, ni l'esperar és seny, quan el perill sobrepuja a l'esperança.
En la llengua consisteixen els majors danys de la vida humana.
En les desventures comuns es reconcilien els ànims i s'estrenyen les amistats.
Encomana't a Déu de tot cor, que moltes vegades sol ploure les seves misericòrdies en el temps que estan més seques les esperances.
L'abundància de les coses, encara que siguin bones, fa que no s'estimin, i la carestia, àdhuc de les dolentes, s'estima en alguna cosa.
La falsedat té ales i vola, i la veritat la segueix arrossegant-se.
La figura de la mort, en qualsevol vestit que vingui, és espantosa.
La llibertat és un dels més preuats dons que als homes donessin els cels.
La llibertat, Sancho, és un dels més preciosos dons que als homes van donar els cels; amb ella no poden igualar-se els tresors que tanca la terra ni el mar encobreix; per la llibertat, així com per l'honra, es pot i ha d'aventurar la vida, i, pel contrari, la captivitat és el major malament que pot venir als homes.
La música compon els ànims descomposts i alleuja els treballs que neixen de l'esperit.
La ploma és la llengua de la ment.
La senda de la virtut és molt estreta i el camí del vici, ample i espaiós.
Les armes requereixen esperit com les lletres.
Les honestes paraules donen indici de l'honestedat del que les pronuncia o les escriu.
Les tristeses no es van fer per a les bèsties, sinó per als homes; però si els homes les senten massa, es tornen bèsties
Senzillesa, noi, no t'encastellis, que tota afectació és dolenta.
Els bons artistes imiten la naturalesa; els dolents, la vomiten.
Més bell sembla el soldat mort en la batalla que sa en la fugida.
Més val la pena en el rostre que la taca en el cor.
Més val un pren que dos et donaré.
Més val una paraula a temps que cent a destemps.
Cap ciència, quant a ciència, enganya; l'engany està en qui no en sap.
No busquis en nius d'antany, ocells volant.
No és un home més que un altre si no fa més que un altre.
No hi ha càrrega més pesada que una dona lleugera.
No hi ha en la terra, conforme a la meva semblar, content que s'iguali a aconseguir la llibertat perduda.
No hi ha llibre tan dolent que no tingui alguna cosa bona.
No siguis sempre rigorós ni sempre tou i escull el mitjà entre aquests dos extrems; que en això aquesta és el punt de la discreció.
Mai el consell del pobre, per bo que sigui, és admès.
Ofici que no dóna de menjar al seu amo, no val dues faves.
Sembla que els gitanos i gitanes solament van néixer en el món per a ser lladres: neixen de pares lladres, criant-se amb lladres, estudien per a lladres, i, finalment, surten sent lladres corrents i molients a tot rodo, i la gana de l'hurtar i l'hurtar són en ells com accidents inseparables que no es lleven sinó amb la mort.
Poques o cap vegada es compleix amb la ambició que no sigui amb dany de tercer.
Sap més el ximple en la seva casa, que el savi en l'aliena.
Tota afectació és dolenta
Un cavaller s'avergonyeix que les seves paraules siguin millors que els seus fets.
Venturós aquell a qui el cel va donar un tros de pa sense que li quedi obligació d'agrair-s'ho a un altre que al mateix cel.