Vés al contingut

Edward Abbey

De Viquidites
Infotaula de personaEdward Abbey
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Home (Pennsilvània), 
29 de gener de 1927
Mort Tucson (Arizona), 
14 de març de 1989 (62 anys)
Ocupació Escriptor, novel·lista, filòsof, assagista, guionista i ambientalista
Modifica dades a Wikidata
Juro la meva lleialtat a la maleïda raça humana, i el meu amor etern als verds turons de la Terra, i les meves insinuacions de la glòria a les estrelles cantants, al final mateix de l'espai i del temps.
El cel és la llar. La utopia és aquí. Nirvana és ara.

Edward Abbey (Home i Indiana, 29 de gener de 1927 - Tucson, 14 de març de 1989) va ser un escriptor i assagista estatunidenc destacat per la seva defensa de les qüestions ambientals i la seva crítica de les polítiques de terres públiques. Va treballar de guardaboscos federal al Parc Nacional Arches a Utah.

No és suficient per lluitar per la Terra, és encara més important per gaudir-ne. Mentre que vostè pot. Tot i que segueix aquí.

Citacions

[modifica | modifica el codi]
  • El cel és la llar. La utopia és aquí. Nirvana és ara.
Abbey’s Road, 1979. — Edward Abbey
  • Estem tots els elements indesitjables des del punt de vista d'algú
Abbey’s Road, 1979. — Edward Abbey
  • El tanc, el B-52, el caça-bombarder, la policia controlada per l'Estat i els militars són les armes de la dictadura. El rifle és l'arma de la democràcia.
Beyond the Walls, 1984. — Edward Abbey
  • La dominació de la naturalesa condueix a la dominació de la naturalesa humana.
Abbey’s Road, 1979. — Edward Abbey
  • La meva lleialtat no estarà obligada per les fronteres nacionals, redüida en el temps per la història d'una nació, o limitada en la dimensió espiritual per una llengua o una cultura. Juro la meva lleialtat a la maleïda raça humana, i el meu amor etern als verds turons de la Terra, i les meves insinuacions de la glòria a les estrelles cantants, al final mateix de l'espai i del temps.
Confessions of a Barbarian: Selections from the Journals of Edward Abbey, 1951-1989, 1994. — Edward Abbey
pàgina 92
  • No és suficient per lluitar per la Terra, és encara més important per gaudir-ne. Mentre que vostè pot. Tot i que encara és aquí.
Saving Nature's Legacy: Protecting and Restoring Biodiversity.Reed F. Noss, Allen Y. Cooperrider i Rodger Schlickeisen. p. 338. ISBN 1559632488, 1994. — Edward Abbey
D'un discurs als ambientalistes a Missoula (Montana), i a Colorado, que va ser publicat en High Country News, (24 de setembre de 1976), sota el títol "Joy, Shipmates, Joy!"

Desert Solitaire (1968)

[modifica | modifica el codi]
Aquest és el lloc més bonic a la Terra.
On no hi ha goig no pot haver valor, i sense valor totes les altres virtuts són inútils.
  • Aquest és el lloc més bonic a la Terra.[1]
The First Morning, p. 1.
  • Sóc humanista; jo prefereixo matar un home que una serp.[1]
Serpents of Paradise, p. 18.
  • Tots els éssers vius a la Terra són afins.[1]
Serpents of Paradise, p. 22.
  • Cada cosa a la seva manera, quan fidel al seu propi caràcter, és igualment bonica.[1]

The Monkey Wrench Gang (1975)

[modifica | modifica el codi]
La meva feina és salvar aquest desert de merda. No sé res més que val la pena salvar.
  • La meva feina és salvar aquest desert de merda. No sé res més que val la pena salvar.[2]
George Hayduke, p. 200. — Edward Paul Abbey
  • Un home sol pot ser molt ximple de vegades, però per l'estupidesa de veritat, no hi ha res millor que el treball en equip.[2]
Smith Seldom Seen. — Edward Paul Abbey
pàgina 313

The Journey Home (1991)

[modifica | modifica el codi]
The Journey Home: Some Words in Defense of the American West (1991) ISBN 0452265622
  • La idea de naturalesa no necessita defensa. Només necessita més defensors.[3]
Shadows from the Big Woods, p. 223.
  • La Terra no és un mecanisme sinó un organisme, un ésser amb vida pròpia i les seves pròpies raons, on el suport i manteniment de l'animal humà són incidentals. Si l'home en el seu nou poder i la seva vanitat persisteix en l'intent de fer de nou el planeta en la seva pròpia imatge, només tindrà èxit en la destrucció de si mateix, no el planeta.[3]
Shadows from the Big Woods, p. 225.

A Voice Crying in the Wilderness (Vox Clamantis in Deserto) (1990)

[modifica | modifica el codi]
A Voice Crying in the Wilderness (Vox Clamantis en Deserto): Notes from a Secret Journal (1990) ISBN 0312064888
Un patriota ha d'estar sempre a punt per defensar el seu país contra el seu govern.
  • El sentiment sense acció és la ruïna de l'ànima.[4]
A Voice Crying in the Wilderness (Vox Clamantis in Deserto), 1990. — Edward Abbey
  • És millor una veritat cruel que una il·lusió còmoda.[4]
A Voice Crying in the Wilderness (Vox Clamantis in Deserto), 1990. — Edward Abbey
  • Jo arribo cada vegada més a la conclusió que la terra salvatge, a Amèrica o en qualsevol altre lloc, és l'única cosa que val la pena conservar.[4]
A Voice Crying in the Wilderness (Vox Clamantis in Deserto), 1990. — Edward Abbey
  • La desconfiança d'enginy és el començament de la tirania.[4]
A Voice Crying in the Wilderness (Vox Clamantis in Deserto), 1990. — Edward Abbey
A Voice Crying in the Wilderness (Vox Clamantis in Deserto), 1990. — Edward Abbey
  • L’anarquisme no és una faula romàntica, però la realització realista, basat en cinc mil anys d'experiència, que no podem confiar la gestió de les nostres vides als reis, sacerdots, polítics, generals o batlles del comtat.[4]
A Voice Crying in the Wilderness (Vox Clamantis in Deserto), 1990. — Edward Abbey
  • Les Institucions jeràrquiques són com les excavadores gegants: obedients al caprici de qualsevol ximple que pren els controls.[4]
A Voice Crying in the Wilderness (Vox Clamantis in Deserto), 1990. — Edward Abbey
  • L'ortodòxia és una relaxació de la ment acompanyada per un enduriment del cor.[4]
(en anglés) Orthodoxy is a relaxation of the mind accompanied by a stiffening of the heart.
A Voice Crying in the Wilderness (Vox Clamantis in Deserto), 1990. — Edward Abbey
  • No hi ha una tirania tan molesta com la tirania petita: les exigències oficioses de policies, d’empleats del govern i d’aparells electromecànics.[4]
A Voice Crying in the Wilderness (Vox Clamantis in Deserto), 1990. — Edward Abbey
  • Quan la situació és desesperada, no hi ha res de què preocupar-se.[4]
A Voice Crying in the Wilderness (Vox Clamantis in Deserto), 1990. — Edward Abbey
  • Quina és la diferència entre una puta i un congressista? Un congressista guanya més diners.[4]
A Voice Crying in the Wilderness (Vox Clamantis in Deserto), 1990. — Edward Abbey
  • Un home buit és ple de si mateix.[4]
A Voice Crying in the Wilderness (Vox Clamantis in Deserto), 1990. — Edward Abbey
  • Un patriota ha d'estar sempre a punt per defensar el seu país contra el seu govern.[4]
A Voice Crying in the Wilderness (Vox Clamantis in Deserto), 1990. — Edward Abbey

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Abbey, Edward. Desert Solitaire, 1968. ISBN 0671695886. 
  2. ↑ 2,0 2,1 Abbey, Edward. The Monkey Wrench Gang, 1975. ISBN 0060956445. 
  3. ↑ 3,0 3,1 Abbey, Edward. The Journey Home, 1991. ISBN 04522265622. 
  4. ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 A Voice Crying in the Wilderness (Vox Clamantis in Deserto): Notes from a Secret Journal. Edward Abbey, Andrew Rush (Illustrator). Published August 15th 1991 by St. Martin's Griffin. 128 pages. ISBN 9780312064884

Enllaços externs

[modifica | modifica el codi]
  • Abbey's Web Un munt d'informació sobre Edward Abbey i els seus llibres
  • WorldCat Llibres d'Edward Abbey i llibres sobre Edward Abbey
Obtingut de «https://ca.wikiquote.org/w/index.php?title=Edward_Abbey&oldid=123889»