Vés al contingut

El club dels poetes morts

De Viquidites
Infotaula de pel·lículaDead Poets Society
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
Dades generals
Direcció Peter Weir
Guió Tom Schulman
Música Maurice Jarre
Fotografia John Seale
Estrena 2 juny 1989, 12 gener 1990, 25 gener 1990 i 1989
Durada 123 min.
Gènere coming-of-age, drama i cinema per a adolescents
Enllaços externs
Web oficial [ El club dels poetes morts - Lloc web oficial]
Fitxa
FilmAffinity Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
Modifica dades a Wikidata

El club dels poetes morts és una pel·licula estatunidenca de 1989 dirigida per Peter Weir amb guió de Tom Schulman. Està protagonitzada per Robin Williams.

John Keating

[modifica | modifica el codi]
  • No estem rient-nos de tu, ens estem rient a prop teu.
(en anglés) We're not laughing at you; we're laughing near you.
  • Per a ser llegit al començament de les reunions del club dels poetes morts: Vaig anar als boscos perquè volia viure a consciència, volia viure a fons i extreure tot el que pogués a la vida. Deixar de costat tot el que no fos vida per a no descobrir en el moment de la mort que no havia viscut.
  • Quan llegisques, no només compta el que l'autor pensa, considera el que tu penses.
(en anglés) When you read, don't just consider what the author thinks, consider what you think.
  • No estem rient-nos de tu, ens estem rient a prop teu.
(en anglés) We're not laughing at you; we're laughing near you.
  • Agafeu les roses mentre pugueu, veloç el temps vola, la mateixa flor que avui admireu demà estarà morta.
  • Oh capità, el meu capità.
  • Hi ha un moment per al valor i un altre per a la prudència i el que és intel·ligent els distingeix.
  • El dia d'avui no es tornarà a repetir. Viu intensament cada moment, el que no significa eixelebradament, sinó acaronant cada situació, escoltant a cada company, intentant realitzar cada somni positiu, buscant l'èxit de l'altre, examinant-te en l'assignatura fonamental: l'Amor. Perquè un dia no lamentis haver malgastat egoistament la teva capacitat d'estimar i donar vida.
  • Acadèmia Welton digui. Si aquí està. Un moment. Senyor Nolant el trucant a vostè, és Déu i diu que hauria d'haver noies en Welton.
  • Només al somiar tenim llibertat, sempre va ser així i sempre així serà.
  • La veritat és com una manta que sempre et deixa els peus freds. L'estires, l'estens i mai és suficient. La sacseges, li dónes puntades però no arriba a cobrir-nos, i des que arribem plorant fins que ens anem morint només ens cobreix la cara, mentre gemeguem, plorem i cridem...

Enllaços externs

[modifica | modifica el codi]
Viquipèdia A la Viquipèdia hi ha contingut enciclopèdic relatiu a El club dels poetes morts.