El nom de la rosa

De Viquidites
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaEl nom de la rosa
Il nome della rosa, The Name of the Rose, Le nom de la rose i Der Name der Rose
Court jester stockholm.jpg
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Informació a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades generals
Autor Umberto Eco
Publicació 1981
Modifica dades a Wikidata

El nom de la rosa (Il nome della rosa) és una novel·la d'Umberto Eco ambientada en un monestir benedictí l'any 1327. Va ser publicada l'any 1980 i fou un èxit de vendes immediat sent traduïda a nombroses llengües, entre elles el català a càrrec de Josep Daurella.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Aquell és Ubertino da Cassale, un dels pares espirituals del nostre Orde. Molts el veneren com un sant; altres el farien cremar per heretge.
  • De vegades, la distància entre la visió estàtica i el frenesí pecador, és massa curta.
  • Amb una mà sobre l'ídol prem sobre el primer i el setè de quatre.
  • Abans de gaire em reuniré amb el meu principi, i ja no crec que aquest sigui el Déu de glòria del que em van parlar els abats del meu ordre, ni el de goig, com creien els franciscans d'aquella època, i potser ni tan sols sigui el Déu de pietat.
  • Fuig, Adso, dels profetes i dels quals estan disposats a morir per la veritat, perquè solen provocar també la mort de molts altres, sovint abans que la pròpia, i de vegades en lloc de la pròpia.
  • *Penitenciagite!!
  • "-Pel que veig el germà mort era esquerrà.
-Efectivament senyor, ell era invertit en molts aspectes.

"

  • Potser també vulguis contar-me la de l'altre franciscà, frare Pau Milmosques, que un dia va relliscar en el gel i allí es va quedar tirat, i els seus conciutadans es burlaven d'ell, i quan un li va preguntar si no li agradaria estar sobre un jaç millor, ell va respondre: «Sí, sobre la teva dona ... » Així busqueu vosaltres la veritat.
  • Salvatore e buone
  • Stat rosa pristina nomini, nomina nuda tenemus.
  • És o ha estat, en molts aspectes, un gran home. Però precisament per això és estrany. Només els homes petits semblen normals.
  • ...la bellesa del cosmos no procedeix només de la unitat de la varietat, sinó també de la varietat en la unitat.
  • ...la ciència no consisteix només a saber el que ha o pot fer, sinó també a saber el que podria fer-se encara que potser no hagués de fer-se.
  • "-El riure és un vent diabòlic, que deforma les faccions i fa que els homes semblin micos.:-Els micos no riuen. El riure és un atribut humà.
-Com el pecat."
  • Res hi ha en el món, ni home ni diable ni cosa alguna, que sigui per a mi tan sospitós com l'amor, doncs aquest penetra en l'ànima més que qualsevol altra cosa. Res hi ha que ocupi i lligui més al cor que l'amor. Per això, quan no disposa d'armes per a governar-se, l'ànima s'enfonsa, per l'amor, en la més profunda de les ruïnes.
  • ... feu, i sabeu per què feu; però no sabeu per què sabeu que sabeu el que feu
  • Que pacifica seria la vida sense amor Adso. Que segura. Que tranquil·la. I que insulsa.