El nom de la rosa

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'obraEl nom de la rosa
Il nome della rosa
Il nome della rosa (dall'omonimo romanzo di Umberto Eco).JPG
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Informació a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades generals
Autor Umberto Eco
Publicació 1980
Modifica dades a Wikidata

El nom de la rosa (Il nome della rosa) és una novel·la d'Umberto Eco ambientada en un monestir benedictí l'any 1327. Va ser publicada l'any 1980 i fou un èxit de vendes immediat sent traduïda a nombroses llengües, entre elles el català a càrrec de Josep Daurella.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Aquell és Ubertino da Cassale, un dels pares espirituals del nostre Orde. Molts el veneren com un sant; altres el farien cremar per heretge.
  • De vegades, la distància entre la visió extasiada i el frenesí pecador, és massa curta.
  • Amb una mà sobre l'ídol prem sobre el primer i el setè de quatre.
  • Abans de gaire em reuniré amb el meu principi, i ja no crec que aquest sigui el Déu de glòria del que em van parlar els abats del meu ordre, ni el de goig, com creien els franciscans d'aquella època, i potser ni tan sols sigui el Déu de pietat.
  • Fuig, Adso, dels profetes i dels quals estan disposats a morir per la veritat, perquè solen provocar també la mort de molts altres, sovint abans que la pròpia, i de vegades en lloc de la pròpia.
  • *Penitenciagite!!
  • "-Pel que veig el germà mort era esquerrà.
-Efectivament senyor, ell era invertit en molts aspectes."
  • Potser també vulguis contar-me la de l'altre franciscà, frare Pau Milmosques, que un dia va relliscar en el gel i allí es va quedar tirat, i els seus conciutadans es burlaven d'ell, i quan un li va preguntar si no li agradaria estar sobre un jaç millor, ell va respondre: «Sí, sobre la teva dona ... » Així busqueu vosaltres la veritat.
  • Salvatore e buone
  • Stat rosa pristina nomini, nomina nuda tenemus.
  • És o ha estat, en molts aspectes, un gran home. Però precisament per això és estrany. Només els homes petits semblen normals.
  • ...la bellesa del cosmos no procedeix només de la unitat de la varietat, sinó també de la varietat en la unitat.
  • ...la ciència no consisteix només a saber el que ha o pot fer, sinó també a saber el que podria fer-se encara que potser no hagués de fer-se.
  • "-El riure és un vent diabòlic, que deforma les faccions i fa que els homes semblin micos.
-Els micos no riuen. El riure és un atribut humà.
-Com el pecat."
  • Res hi ha en el món, ni home ni diable ni cosa alguna, que sigui per a mi tan sospitós com l'amor, doncs aquest penetra en l'ànima més que qualsevol altra cosa. Res hi ha que ocupi i lligui més al cor que l'amor. Per això, quan no disposa d'armes per a governar-se, l'ànima s'enfonsa, per l'amor, en la més profunda de les ruïnes.
  • ... feu, i sabeu per què feu; però no sabeu per què sabeu que sabeu el que feu
  • Que pacifica seria la vida sense amor Adso. Que segura. Que tranquil·la. I que insulsa.