Elfriede Jelinek

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaElfriede Jelinek
Elfriede jelinek 2004 small.jpg
Elfriede Jelinek (2004)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Mürzzuschlag Tradueix
20 d'octubre de 1946 (72 anys)
Ocupació Escriptora, dramaturga, guionista, poeta, traductora, novel·lista, autora i llibretista
Modifica dades a Wikidata

Elfriede Jelinek (Mürzzuschlag, 20 d'octubre de 1946) és una escriptora austríaca caracteritzada per la seva prosa (novel·les i obres de teatre) on utilitza la violència, el sarcasme i l'encisamet per analitzar i destruir els estereotips socials, l'explotació social i els arquetips sexistes. Va guanyar el Premi Nobel de Literatura el 2004.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Sóc una escriptora molt provinciana perquè el meu llenguatge amb prou feines es pot traduir. Vinc d'una tradició basada en el joc de paraules difícil de traduir a altres idiomes.[1]
Book icoline.svg El País, 8 d'octubre de 2004.
Book icoline.svg El País, 8 d'octubre de 2004.
  • No em sento preparada com a persona per fer front a l'opinió pública. Em sento amenaçada.[2]
Book icoline.svg El Periódico de Aragón, 8 de novembre de 2004.
  • Forcejo amb les paraules fins treure'ls-hi un nou sentit i desvetllar al mateix temps el caràcter ideològic que transporten, la seva falsa consciència.[3]
Book icoline.svg La Vanguardia, 4 de desembre de 2004.
  • El teatre alemany és el més polític. De tota manera, des de la tragèdia grega, el teatre sempre ha sigut polític.[4]
Book icoline.svg La Vanguardia, 4 de març de 2015.
Book icoline.svg La Vanguardia, 4 de març de 2015.

Citacions sobre Elfriede Jelinek[modifica | modifica el codi]

  • Eminentment política i femenina i feminista a la vegada, ella ha sabut forjar-se un llenguatge personal que utilitza com una arma artística i estètica contra els mals universals de les nostres societats modernes: l'exclusió de les diferencies, els abusos de poder, el pes social que ofega, esclafa, destrueix, que empeny a la complicitat i a l'autodestrucció...[5]
Book icoline.svg 1998. — C. Mittelsteiner

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Elfriede Jelinek: “Austria me ha deshecho”». El País, (08-10-2004) [Consulta: 27 octubre 2016].
  2. «El Nobel a Elfriede Jelinek se tiñe de controversia». El Periódico de Aragón, (08-11-2004) [Consulta: 27 octubre 2016].
  3. «Elfriede Jelinek: "La marginación es el lugar del escritor"». La Vanguardia, (04-12-2004) [Consulta: 27 octubre 2016].
  4. 4,0 4,1 «Elfriede Jelinek: “Nunca sabremos la verdad de esos asesinatos nazis”». El Paós, (04-03-2015) [Consulta: 27 octubre 2016].
  5. Mittelsteiner, C. «ELFRIEDE ELINEK: UNA DONA, AUTORA. CONTEMPORÁNIA, UNA OBRA DRAMÁTICA QUE. "ESCOMBRA" EUROPA I EL SEGLE». raco.cat. [Consulta: 27 octubre 2016].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]