Vés al contingut

Elfriede Jelinek

De Viquidites
Elfriede Jelinek
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Mürzzuschlag (Àustria)
20 d'octubre de 1946 (79 anys)
Ocupació Escriptora, dramaturga, guionista, poetessa, traductora, novel·lista, llibretista i crítica literària
Drets d'autor
Les citacions poden estar protegides per drets d'autor.
Modifica dades a Wikidata

Elfriede Jelinek (Mürzzuschlag, 20 d'octubre de 1946) és una escriptora austríaca caracteritzada per la seva prosa (novel·les i obres de teatre) on utilitza la violència, el sarcasme i l'encisamet per analitzar i destruir els estereotips socials, l'explotació social i els arquetips sexistes. Va guanyar el Premi Nobel de Literatura el 2004.

  • «Sóc una escriptora molt provinciana perquè el meu llenguatge amb prou feines es pot traduir. Vinc d'una tradició basada en el joc de paraules difícil de traduir a altres idiomes.»[1]
    El País, 8 d'octubre de 2004


  • «Els diàlegs al teatre em semblen una banalitat.»[1]
    El País, 8 d'octubre de 2004


  • «No em sento preparada com a persona per fer front a l'opinió pública. Em sento amenaçada.»[2]
    El Periódico de Aragón, 8 de novembre de 2004


  • «Forcejo amb les paraules fins treure'ls-hi un nou sentit i desvetllar al mateix temps el caràcter ideològic que transporten, la seva falsa consciència[3]
    La Vanguardia, 4 de desembre de 2004


  • «El teatre alemany és el més polític. De tota manera, des de la tragèdia grega, el teatre sempre ha sigut polític.»[4]
    La Vanguardia, 4 de març de 2015


  • «Es tracta de trobar una via de transformar la política diària en literatura[4]
    La Vanguardia, 4 de març de 2015

Citacions sobre Elfriede Jelinek

[modifica | modifica el codi]
  • «Eminentment política i femenina i feminista a la vegada, ella ha sabut forjar-se un llenguatge personal que utilitza com una arma artística i estètica contra els mals universals de les nostres societats modernes: l'exclusió de les diferencies, els abusos de poder, el pes social que ofega, esclafa, destrueix, que empeny a la complicitat i a l'autodestrucció...»[5]
    1998 — C. Mittelsteiner

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. 1,0 1,1 «Elfriede Jelinek: “Austria me ha deshecho”». El País, (08-10-2004) [Consulta: 27 octubre 2016].
  2. «El Nobel a Elfriede Jelinek se tiñe de controversia». El Periódico de Aragón, (08-11-2004) [Consulta: 27 octubre 2016].
  3. «Elfriede Jelinek: "La marginación es el lugar del escritor"». La Vanguardia, (04-12-2004) [Consulta: 27 octubre 2016].
  4. 4,0 4,1 «Elfriede Jelinek: “Nunca sabremos la verdad de esos asesinatos nazis”». El Paós, (04-03-2015) [Consulta: 27 octubre 2016].
  5. Mittelsteiner, C. «ELFRIEDE ELINEK: UNA DONA, AUTORA. CONTEMPORÁNIA, UNA OBRA DRAMÁTICA QUE. "ESCOMBRA" EUROPA I EL SEGLE». raco.cat. [Consulta: 27 octubre 2016].

Enllaços externs

[modifica | modifica el codi]