El nom de la rosa

El nom de la rosa

Novel·la d'Umberto Eco publicada el 1980.

Dites

• "Aquell és Ubertino da Cassale, un dels pares espirituals de la nostra Ordre. Molts ho veneren com un Sant; uns altres ho farien cremar per heretge."
• "De vegades, la distància entre la visió estàtica i el frenesí pecador, és massa curta."
• "Amb una mà sobre l'ídol prem sobre el primer i el setè de quatre."
• "Abans de gaire em reuniré amb el meu principi, i ja no crec que aquest sigui el Déu de glòria del que em van parlar els abats del meu ordre, ni el de goig, com creien els franciscans d'aquella època, i potser ni tan sols sigui el Déu de pietat."
• "Fuig, Adso, dels profetes i dels quals estan disposats a morir per la veritat, perquè solen provocar també la mort de molts altres, sovint abans que la pròpia, i de vegades en lloc de la pròpia."
• "*Penitenciagite!!"
• "-Pel que veig el germà mort era esquerrà.

-Efectivament senyor, ell era invertit en molts aspectes."

• "Potser també vulguis contar-me la de l'altre franciscà, frare Pau Milmosques, que un dia va relliscar en el gel i allí es va quedar tirat, i els seus conciutadans es burlaven d'ell, i quan un li va preguntar si no li agradaria estar sobre un jaç millor, ell va respondre: «Sí, sobre la teva dona ... » Així busqueu vosaltres la veritat."
• "Salvatore e buone"
• "Stat rosa pristina nomini, nomina nuda tenemus."
• "És o ha estat, en molts aspectes, un gran home. Però precisament per això és estrany. Només els homes petits semblen normals."
• "...la bellesa del cosmos no procedeix només de la unitat de la varietat, sinó també de la varietat en la unitat."
• "...la ciència no consisteix només a saber el que ha o pot fer, sinó també a saber el que podria fer-se encara que potser no hagués de fer-se."
• "-El riure és un vent diabòlic, que deforma les faccions i fa que els homes semblin micos.:-Els micos no riuen. El riure és un atribut humà.

-Com el pecat."

• "Res hi ha en el món, ni home ni diable ni cosa alguna, que sigui per a mi tan sospitós com l'amor, doncs aquest penetra en l'ànima més que qualsevol altra cosa. Res hi ha que ocupi i lligui més al cor que l'amor. Per això, quan no disposa d'armes per a governar-se, l'ànima s'enfonsa, per l'amor, en la més profunda de les ruïnes."
• "... feu, i sabeu per què feu; però no sabeu per què sabeu que sabeu el que feu"
• "Que pacifica seria la vida sense amor Adso. Que segura. Que tranquil·la. I que insulsa".