Estornell
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Espècie a Viquiespècies | |
 Multimèdia a Commons | |
| Taxonomia | |
| Espècie | Sturnus vulgaris |
| Distribució | |
 | |
 | |
L'estornell comú o estornell vulgar (Sturnus vulgaris) és un ocell passeriforme de la família dels estúrnids (Sturnidae). És una espècie que ha experimentat una gran expansió a Europa durant els darrers decennis. És originari d'Euràsia, però s'ha introduït a Àfrica del Sud, Nord-amèrica, Austràlia i Nova Zelanda.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- A ell, que és estornell.[1]
- Apotecari brut, panxa d'estornell, quan no té diners s'estira els cabells.[1]
- Els estornells van cent vegades a un oliver i no el deixen fins que no hi deixen res.[1]
- L'estornell lladre és, que roba les olives de tres en tres.[1]
- Pardals, tords i estornells són mals ocells.[1]
- Si l'estornell havia seny, no faria niu en el carabassar.[1]
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]- Cap d'estornell.[2]
Persona de poc enteniment,
- Ésser un estornell.[3]
- Persona molt eixerida, desperta.
- Lleig com un estornell.[1]
- Ésser molt lleig.
- Menjar més olives que un estornell.[1]
- Menjar moltes olives.
- Estar molt afectat de menjar olives.
- Quin estornell![1]
- Es diu d'una persona murri, astuta, en sentit pejoratiu.
- Saber menys que un estornell.[1]
- Ésser ignorant, saber molt poques coses.
- Ser un bon estornell.[1]
- Ésser una persona astuta, hàbil.
- Tenir el cap com un estornell.[2]
- (var.) Cap com un estornell.[1]
- Tenir molt de cabell, desordenat i eriçat.
- Tenir la vivor de l'estornell.[3]
- (var.) Viu com un estornell.[4]
- Persona molt viva, hàbil, espavilada.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 Carretero Serra, 2022, p. 189-190.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «estornell». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 3,0 3,1 Espinal, 2006.
- ↑ Pàmies i Riudor, Víctor. «Estornell» (en català). Paremiologia catalana comparada digital, 2020-.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Carretero Serra, Andreu. Els Noms dels ocells en el llenguatge popular català. Barcelona: Cossetània, 2022 (El Tinter (Cossetània) ; 174). ISBN 9788413562308.
- Espinal, Maria Teresa. Diccionari de sinònims de frases fetes (en català). 2a ed. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions; Publicacions de la Universitat de València; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006. ISBN 84-490-2441-2.