Vés al contingut

Ficciones

De Viquidites

Ficciones és una col·lecció de contes de Jorge Luis Borges en la qual, figuren dos pròlegs. La crítica especialitzada l'ha aclamat com un dels llibres que van ajudar a definir el rumb de la literatura del segle XX. Així mateix, la seva publicació el 1944 col·locà a Borges en un primer pla de la literatura universal.

El jardín de senderos que se bifurcan

[modifica | modifica el codi]
  • Una de les escoles de Tlön arriba a negar el temps: raona que el present és indefinit, que el futur no té realitat sinó com esperança present, que el passat no té realitat sinó com a record present.
(en castellà) Una de las escuelas de Tlön llega a negar el tiempo: razona que el presente es indefinido, que el futuro no tiene realidad sino como esperanza presente, que el pasado no tiene realidad sino como recuerdo presente.
Tlön, Uqbar, Orbis Tertius.
  • ...els miralls i la còpula són abominables, perquè multipliquen el nombre dels homes.
(en castellà) ...los espejos y la cópula son abominables, porque multiplican el número de los hombres.
Tlön, Uqbar, Orbis Tertius.
  • Per un d'aquests gnòstics, el visible univers era una il.lusió o (més precisament) un sofisma. Els miralls i la paternitat són abominables (mirrors and fatherhood are hateful) perquè el multipliquen i el divulguen.
(en castellà) Para uno de esos gnósticos, el visible universo era una ilusión o (más precisamente) un sofisma. Los espejos y la paternidad son abominables (mirrors and fatherhood are hateful) porque lo multiplican y lo divulgan.
Tlön, Uqbar, Orbis Tertius.
  • L'executor d'una empresa atroç ha imaginar que ja l'ha complert, s'ha d'imposar un futur que sigui irrevocable com el passat.
(en castellà) El ejecutor de una empresa atroz debe imaginar que ya la ha cumplido, debe imponerse un porvenir que sea irrevocable como el pasado.
El jardín de senderos que se bifurcan.
  • Em va semblar increïble que aquell dia sense premonicions ni símbols fos el de la meva mort implacable. [...] Jo, ara, m'anava a morir? Després vaig pensar que totes les coses li passen a un precisament, precisament ara. Segles de segles i només en el present passen els fets; innombrables homes en l'aire, la terra i el mar, i tot el que realment passa em passa a mi...
(en castella) Me pareció increíble que ese día sin premoniciones ni símbolos fuera el de mi muerte implacable. [...] ¿yo, ahora, iba a morir? Después reflexioné que todas las cosas que suceden a uno precisamente, precisamente ahora. Siglos de siglos y sólo en el presente ocurren los hechos; innumerables hombres en el aire, en la tierra y el mar, y todo lo que realmente pasa me pasa a mí...
El jardín de senderos que se bifurcan.
  • El cert és que vivim postergant tot allò postergable; potser tots sabem profundament que som immortals i que tard o d'hora, tot home farà totes les coses i ho sabrà tot.
(en castellà) Lo cierto es que vivimos postergando todo lo postergable; tal vez todos sabemos profundamente que somos inmortales y que tarde o temprano, todo hombre hará todas las cosas y sabrá todo.
Funes el memorioso.
  • Sospito, però, que no era molt capaç de pensar. Pensar és oblidar diferències, és generalitzar, abstreure. A l'abarrotat món de Funes no hi havia sinó detalls, gairebé immediats.
(en castellà) Sospecho, sin embargo, que no era muy capaz de pensar. Pensar es olvidar diferencias, es generalizar, abstraer. En el abarrotado mundo de Funes no había sino detalles, casi inmediatos.
Funes el memorioso.

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]