Fina Miralles Nobell
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Sabadell (Vallès Occidental), 27 de setembre de 1950 (73 anys) |
| Ocupació | Fotògrafa, artista visual i autobiògrafa |
| Obra amb drets d'autor | |
 | |
Fina Miralles Nobell (Sabadell, 27 de setembre de 1950) és una artista catalana que ha treballat, entre altres, qüestions de gènere, de la relació amb la natura o les relacions de poder, tant amb mitjans plàstics com amb pràctiques performatives, des d'una concepció de l'art com a pràctica vivencial.
Citacions[modifica | modifica el codi]
- Des de sempre, el poble s'ha vist bloquejat i castrat per la força del poder, sigui el que sigui; aquest ha intentat per tots els mitjans negar la capacitat de pensar, decidir i governar el poble per ell mateix.[1] [2]
Quadern de treball, núm 1, pàg.22, 1975.
- A la ciutat se'ns presenten diàfans els trets característics de la nostra societat capitalista. El poder, en el sentit de la propietat, està profundament arrelat en la nostra forma de vida, la nostra conducta, la nostra organització i les nostres lleis. No només legalitzem els nostres béns personals per adquirir poder, casa, automòbil, terres, objectes, sinó també les persones que es troben sota la nostra protecció: la meva dona, el meu fill; donant el nom per reafirmar que són nostres, propietat nostra i estan sota el nostre poder. A partir d'aquí, les sabates que presento amb el meu nom a la sola, com un tampó d'oficina, i l'acció d'imprimir el meu nom per tot arreu on passo, no fa sinó posar en evidència aquest sentit possessiu i el poder, extralimitant les coses fins al ridícul, l'increïble, dient que el lloc per on passo també és meu. És meu.[3]
- Barcelona, 1976.
- La cita és una traducció literal de la veu en off de Fina Miralles, en castellà, al vídeo de l'acció "Petjades" que documenta l'acció realitzada l'any 1976, recollida a la pel·lícula col·lectiva "A la ciutat" (1976-77) impulsada per Eugeni Bonet i José Miguel Gómez.
- Les meves accions son molt quietes, tant les d'abans com les d'ara, jo no salto ni ballo. No és el fer, és la inacció, cal ser-hi, cal formar-ne part.[4]
- 2019.
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ Grandas, 2020, p. 9.
- ↑ Hurtado Giner, 2001, p. 59-60.
- ↑ Grandas, 2020, p. 5.
- ↑ Garbayo-Maeztu, 2020, p. 18.
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
- Grandas, Teresa. «Fina Miralles: Sobre el potencial polític en la bellesa i la poètica de la imatge». A: Soc totes les que he sigut. MACBA, 2020, p. 180. ISBN 978-84-17593-12-4.
- Garbayo-Maeztu, Maite. «Fina-arbre, Fina-pedra, Fina-terra». A: Soc totes les que he sigut. MACBA, 2020, p. 180. ISBN 978-84-17593-12-4.
- Hurtado Giner, Agustí. Fina Miralles. De les idees a la vida. Ajuntament de Sabadell i Museu d'Art de Sabadell, 2001.