Françoise Giroud

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFrançoise Giroud
Françoise Giroud 1998.jpg
Françoise Giroud, el 1998.
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Lausana
21 de setembre de 1916
Mort París
19 de gener de 2003 (86 anys)
Ocupació Política, periodista, guionista i escriptora
Modifica dades a Wikidata

Lea France Gourdji, coneguda com Françoise Giroud, (Lausana, Suïssa, 21 de setembre de 1916 — Neuilly-sur-Seine, França, 19 de gener de 2003) fou una periodista, escriptora i ministra francesa.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Lliure, és la paraula que es fa servir per als homes. De les dones que han trencat les seves relacions o el seu matrimoni es diu que estan soles.[1]
(en francès) «Libre», c'est le mot que l'on emploie pour les hommes. Des femmes en rupture de mariage ou de liaison, on dit qu'elles sont «seules».
Book icoline.svg Estimadíssim amor meu (Mon très cher amour), 1994.
  • La premsa i el poder són inseparables com siamesos condemnats a una convivència malhumorada. Almenys en un país democràtic.[2]
(en francès) Au vrai, presse et pouvoir sont inséparables comme des siamois condamnés à une coexistence hargneuse. Du moins en pays démocratique.
Book icoline.svg Al diari Le Nouvel Observateur, 3-9 de juny de 1999.
  • La televisió no és el reflex d'aquells que la fan, sinó dels qui la miren.[3]
(en francès) La télévision n'est pas le reflet de ceux qui la font, mais de ceux qui la regarde.
Book icoline.svg «La démocratie du miroir», al diari Le Nouvel Observateur6 de desembre de 2001.
  • L'amor no és cec com se sol dir, l'amor és fins i tot extralúcid.[4]
(en francès) L'amour ne rend pas aveugle comme on le dit souvent, l'amour est même extralucide.
Book icoline.svg Histoire d'une femme libre. Cap. XV, 2013.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Giroud, 1994, p. 16.
  2. «Dans Le Nouvel Observateur, 3-9 juin 1999». Dicocitations SAS. [Consulta: 15 novembre 2017].
  3. «La démocratie du miroir». Le Nouvel Observateur. [Consulta: 15 novembre 2017].[Enllaç no actiu]
  4. Giroud, 2015, p. s.n.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Giroud, Françoise. Estimadíssim amor meu. Barcelona: La Campana, 1994. ISBN 84-88791-13-5. 
  • Giroud, Françoise. Histoire d'une femme libre. Paris: Editions Gallimard, 2015. ISBN 9782072575112. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]