Françoise Giroud

Françoise Giroud

Françoise Giroud, el 1998.
Projectes germans
Biografia a la Viquipèdia
Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement	Lausana (Suïssa),  21 de setembre de 1916
Mort	París,  19 de gener de 2003 (86 anys)
Ocupació	Política, periodista, guionista i escriptora

Lea France Gourdji, coneguda com Françoise Giroud, (Lausana, Suïssa, 21 de setembre de 1916 — Neuilly-sur-Seine, França, 19 de gener de 2003) fou una periodista, escriptora i ministra francesa.

Citacions

• Lliure, és la paraula que es fa servir per als homes. De les dones que han trencat les seves relacions o el seu matrimoni es diu que estan soles.

(en francès) «Libre», c'est le mot que l'on emploie pour les hommes. Des femmes en rupture de mariage ou de liaison, on dit qu'elles sont «seules».

Estimadíssim amor meu (Mon très cher amour), 1994.

• La premsa i el poder són inseparables com siamesos condemnats a una convivència malhumorada. Almenys en un país democràtic.

(en francès) Au vrai, presse et pouvoir sont inséparables comme des siamois condamnés à une coexistence hargneuse. Du moins en pays démocratique.

Al diari Le Nouvel Observateur, 3-9 de juny de 1999.

• La televisió no és el reflex d'aquells que la fan, sinó dels qui la miren.

(en francès) La télévision n'est pas le reflet de ceux qui la font, mais de ceux qui la regarde.

«La démocratie du miroir», al diari Le Nouvel Observateur, 6 de desembre de 2001.

• L'amor no és cec com se sol dir, l'amor és fins i tot extralúcid.

(en francès) L'amour ne rend pas aveugle comme on le dit souvent, l'amour est même extralucide.

Histoire d'une femme libre. Cap. XV, 2013.

Bibliografia

• Giroud, Françoise. Estimadíssim amor meu. Barcelona: La Campana, 1994. ISBN 84-88791-13-5. 
• Giroud, Françoise. Histoire d'une femme libre. Paris: Editions Gallimard, 2015. ISBN 9782072575112. 

Enllaços externs

• Françoise Giroud - Lloc web oficial