Vés al contingut

Frank Herbert

De Viquidites
Infotaula de personaFrank Herbert
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Tacoma (Washington)
8 d'octubre de 1920
Mort Madison (Wisconsin)
11 de febrer de 1986 (65 anys)
Ocupació Escriptor, novel·lista, fotògraf, periodista, escriptor de ciència-ficció i prosista
Obra amb drets d'autor
Modifica dades a Wikidata

Frank Herbert fou un escriptor de ciència ficció nord-americà, aclamat pels crítics i comercialment exitós. La seva obra més coneguda és la novel·la de Dune i les seves cinc seqüel·les: El Messies de Dune, Fills de Dune, Déu emperador de Dune, Heretges de Dune i Casa capitular Dune. La saga de Dune, situada en el futur distant i abarcant diversos milers d'anys, toca temes com la supervivència humana i l'evolució, l'ecologia i la intersecció de política i del poder. Es considera popularment que és un dels clàssics de ciència ficció.

Dune (1965)

[modifica | modifica el codi]
Pàgina principal: Dune (novel·la)

Citacions sobre Frank Herbert

[modifica | modifica el codi]
  • Deia Frank Herbert (periodista i altres coses abans que escriptor de ciència ficció) que havia inspirat el seu llibre en els àrabs, la qual cosa resulta ser cert al nivell superficial de les denominacions en el llenguatge i les descripcions de certs costums de vida al desert, però que només s'aplica als Fremen en la novel·la.[2]
(en castellà) Decía Frank Herbert (periodista y otras cosas antes que escritor de ciencia ficción) que había inspirado su libro en los árabes, lo cual resulta ser cierto al nivel superficial de las denominaciones en el lenguaje y las descripciones de ciertas costumbres de vida en el desierto, pero que sólo se aplica a los Fremen en la novela.
Literatura Prospectiva. Miradas al futuro desde la literatura..
  • Herbert també es va inspirar a aquest mateix nivell superficial en el feudalisme i en les intrigues de palau per muntar la seva Landsraad i el seu trencadís Imperi, tan allunyats dels poderosos Imperis Galàctics de moda en la seva època, i en els faraons d'Egipte per l'espècie Melange, els quals, en les seves pròpies paraules, usaven el "despotisme hidràulic" per controlar la seva gent per mitjà de la regulació d'un sol recurs (Nil), i també en les religions -catòlica, budista, per descomptat musulmana per armar el enreixat món de l'enginyeria religiosa que només es comença a entreveure en aquesta primera novel·la.[2]
(en castellà) Herbert también se inspiró a ese mismo nivel superficial en el feudalismo y en las intrigas palaciegas para montar su Landsraad y su quebradizo Imperio, tan alejados de los poderosos Imperios Galácticos de moda en su época, y en los faraones de Egipto para la especia Melange, los cuales, en sus propias palabras, usaban el “despotismo hidráulico” para controlar a sus gentes por medio de la regulación de un sólo recurso (el Nilo), y también en las religiones -católica, budista, por supuesto musulmana- para armar el enrejado mundo de la ingeniería religiosa que solamente se comienza a atisbar en esta primera novela.
Literatura Prospectiva. Miradas al futuro desde la literatura..

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. 1,0 1,1 Herbert, Frank. Pocket, coll.. Dune (en francès). 1980, 1965, p. 411. ISBN 2-266-02665-8. 
  2. 2,0 2,1 Literatura Prospectiva. Miradas al futuro desde la literatura. Dune, de Frank Herbert Consulta 18 de desembre del 2016