Gustavo Adolfo Bécquer
Aparença
| Projectes germans | |
|---|---|
|
| |
|
| |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Sevilla (Espanya) 17 de febrer de 1836 |
| Mort |
Madrid 22 de desembre de 1870 (34 anys) |
| Ocupació | Escriptor de contes, dramaturg, escriptor, narrador, poeta, pintor, dibuixant i músic |
| Drets d'autor | |
|
| |
Gustavo Adolfo Bécquer (Sevilla, 17 de febrer del 1836 — Madrid, 22 de desembre del 1870) fou un poeta, periodista i narrador espanyol de literatura romàntica.
Citacions
[modifica | modifica el codi]Rimas (1871)
[modifica | modifica el codi]- «Potser no hi haurà poetes, però sempre / hi haurà poesia.»[1](en castellà) Podrá no haber poetas, pero siempre / habrá poesía.
Rimas. IV, 1871
- «L'ànima que pot parlar amb els ulls / també pot besar amb la mirada.»[2](en castellà) El alma que hablar puede con los ojos / también puede besar con la mirada.
Rimas. XX, 1871
- «Què és poesia? I tu m'ho preguntes? / Poesia... ets tu.»[3](en castellà) ¿Qué es poesía? ¿Y tú me lo preguntas? / Poesía... eres tú.
Rimas. XXI, 1871
Leyendas (1871)
[modifica | modifica el codi]- «La solitud és l'imperi de la consciència.»[4](en castellà) La soledad es el imperio de la conciencia.
«El caudillo de las manos rojas». Leyendas. Cant Segon, VII, 1871
- «Els somnis són l'esperit de la realitat amb les formes de la mentida.»[5](en castellà) Los sueños son el espíritu de la realidad con las formas de la mentira.
«El caudillo de las manos rojas». Leyendas. Cant Quart, XXVI, 1871
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ «Rimas. No digáis que agotado su tesoro...». Badosa. Arxivat de l'original el 1496756511. [Consulta: 15 abril 2017].
- ↑ «Rimas. Sabe si alguna vez tus labios rojos...». Badosa. Arxivat de l'original el 1496727146. [Consulta: 15 abril 2017].
- ↑ «Rimas. ¿Qué es poesía?, dices mientras clavas...». Badosa. Arxivat de l'original el 1494260991. [Consulta: 15 abril 2017].
- ↑ Bécquer, 1871, p. 63.
- ↑ Bécquer, 1871, p. 90.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Bécquer, Gustavo Adolfo. Leyendas. Madrid: T. Fortanet, 1871.