Gustavo Adolfo Bécquer

De Viquidites
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaGustavo Adolfo Bécquer
Portrait of Gustavo Adolfo Bécquer, by his brother Valeriano (1862).jpg
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Sevilla
17 de febrer de 1836
Mort Madrid
22 de desembre de 1870
Ocupació poeta, escriptor de contes, dramaturg i escriptor
Modifica dades a Wikidata

Gustavo Adolfo Bécquer (Sevilla, 17 de febrer del 1836 — Madrid, 22 de desembre del 1870), poeta, periodista i narrador espanyol de literatura romàntica.

Citacions[modifica | modifica el codi]

Rimas (1871)[modifica | modifica el codi]

  • Potser no hi haurà poetes, però sempre / hi haurà poesia.[1]
(en castellà) Podrá no haber poetas, pero siempre / habrá poesía.
Book icoline.svg Rimas. IV, 1871.
  • L'ànima que pot parlar amb els ulls / també pot besar amb la mirada.[2]
(en castellà) El alma que hablar puede con los ojos / también puede besar con la mirada.
Book icoline.svg Rimas. XX, 1871.
  • Què és poesia? I tu m'ho preguntes? / Poesia... ets tu.[3]
(en castellà) ¿Qué es poesía? ¿Y tú me lo preguntas? / Poesía... eres tú.
Book icoline.svg Rimas. XXI, 1871.

Leyendas (1871)[modifica | modifica el codi]

(en castellà) La soledad es el imperio de la conciencia.
Book icoline.svg «El caudillo de las manos rojas». Leyendas. Cant Segon, VII, 1871.
(en castellà) Los sueños son el espíritu de la realidad con las formas de la mentira.
Book icoline.svg «El caudillo de las manos rojas». Leyendas. Cant Quart, XXVI, 1871.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Rimas. No digáis que agotado su tesoro...». Badosa. [Consulta: 15 abril 2017].
  2. «Rimas. Sabe si alguna vez tus labios rojos...». Badosa. [Consulta: 15 abril 2017].
  3. «Rimas. ¿Qué es poesía?, dices mientras clavas...». Badosa. [Consulta: 15 abril 2017].
  4. Bécquer, 1871, p. 63.
  5. Bécquer, 1871, p. 90.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Bécquer, Gustavo Adolfo. Leyendas. Madrid: T. Fortanet, 1871.