Henry Kissinger

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaHenry Kissinger
Henry Kissinger (45413735195).jpg
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Fürth
27 de maig de 1923 (95 anys)
Ocupació Polític, politòleg, diplomàtic, escriptor, emprenedor, pedagog i autobiògraf
Modifica dades a Wikidata

Henry Alfred Kissinger (Fürth, Baviera, 27 de maig de 1923) és un polític estatunidenc d'origen alemany, Secretari d'Estat dels Estats Units d'Amèrica entre 1973 i 1977. El 1973 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau, juntament amb Le Duc Tho.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • L'exèrcit convencional perd si no guanya, la guerrilla guanya si no perd.[1]
(en anglès) The conventional army loses if it does not win. The guerrilla wins if he does not lose.
Book icoline.svg Foreign Affairs, gener de 1969.
  • No pot haver-hi cap crisi la setmana vinent. La meva agenda ja està plena.[1]
(en anglès) There cannot be a crisis next week. My schedule is already full.
Book icoline.svg New York Times Magazine1 de juny de 1969.
  • El poder és un gran afrodisíac.[1]
(en anglès) Power is the great aphrodisiac.
Book icoline.svg New York Times19 de gener de 1971.
(en anglès) The absence of alternatives clears the mind marvellously.
Book icoline.svg Revista Time2 de gener de 1978.

Atribuïdes[modifica | modifica el codi]

  • A qui he de trucar si vull parlar amb Europa?[2]
(en anglès) Who do I call if I want to call Europe?
Frase atribuïda a Henry Kissinger que resumeix la dificultat històrica de l'Unió Europea d'actuar amb una única veu i representant.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Ratcliffe, 2018.
  2. Rachman, Gideon. «Kissinger never wanted to dial Europe». Financial Times, 22 de juliol de 2009. [Consulta: 20 gener 2019].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]