Vés al contingut

Henry Kissinger

De Viquidites
Infotaula de personaHenry Kissinger
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Fürth (Alemanya)
27 de maig de 1923
Mort Kent (Connecticut)
29 de novembre de 2023 (100 anys)
Ocupació Polític, politòleg, diplomàtic, escriptor, emprenedor, pedagog, autobiògraf, empresari i ministre d'Afers Exteriors
Modifica dades a Wikidata

Henry Alfred Kissinger (Fürth, Baviera, 27 de maig de 1923, 29 de novembre de 2023) fou un polític estatunidenc d'origen alemany, Secretari d'Estat dels Estats Units d'Amèrica entre 1973 i 1977. El 1973 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau, juntament amb Le Duc Tho.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • L'exèrcit convencional perd si no guanya, la guerrilla guanya si no perd.[1]
(en anglès) The conventional army loses if it does not win. The guerrilla wins if he does not lose.
Foreign Affairs, gener de 1969.
  • No pot haver-hi cap crisi la setmana vinent. La meva agenda ja està plena.[1]
(en anglès) There cannot be a crisis next week. My schedule is already full.
New York Times Magazine1 de juny de 1969.
  • El poder és un gran afrodisíac.[1]
(en anglès) Power is the great aphrodisiac.
New York Times19 de gener de 1971.
(en anglès) The absence of alternatives clears the mind marvellously.
Revista Time2 de gener de 1978.

Atribuïdes[modifica | modifica el codi]

  • A qui he de trucar si vull parlar amb Europa?[2]
(en anglès) Who do I call if I want to call Europe?
Frase atribuïda a Henry Kissinger que resumeix la dificultat històrica de l'Unió Europea d'actuar amb una única veu i representant.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Ratcliffe, 2018.
  2. Rachman, Gideon. «Kissinger never wanted to dial Europe». Financial Times, 22-07-2009. Arxivat de l'original el 1547294234. [Consulta: 20 gener 2019].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]