Històries (Sal·lusti)

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'obraHistòries (Sal·lusti)
Orationes et Epistulae excerptae de Historiis
Sallustio Crispo incisione.jpg
Gravat de Sal·lusti
Projectes germans
Dades generals
Autor Gai Sal·lusti Crisp
Modifica dades a Wikidata

Històries (Orationes et Epistulae excerptae de Historiis) és un assaig de la història de Roma escrita per l'historiador i polític roma Gai Sal·lusti Crisp. De la totalitat de l'obra, només se'n conserva uns quants fragments de discursos i correspondències que han arribat gràcies a la tradició manuscrita.

Citacions[modifica | modifica el codi]

Discurs del cònsol Lèpid al poble romà (Oratio Lepidi cons. ad Populum Romanum)[modifica | modifica el codi]

  • La natura té establerta una fi única per a tothom, fins i tot per a qui està envoltat de ferro.
(en llatí) Quoniam quidem unum omnibus finem natura uel ferro saeptis statuit.
Book icoline.svg  — Marc Emili Lèpid
  • La prosperitat és una cobertora admirable per a la perversió.
(en llatí) Quia secundae res mire sunt uitiis obtentui.
Book icoline.svg  — Marc Emili Lèpid

Discurs de M. Filip al senat (Oratio M. Philippi in Senatu)[modifica | modifica el codi]

  • Els decrets que han establert els homes més dolents i més insensats els han de complir els bons i assenyats.
(en llatí) Quae pessumi et stultissumi decreuere, ea bonis et sapientibus faciunda sunt.
Book icoline.svg  — M. Filip
(en llatí) Fortuna meliores sequitur.
Book icoline.svg  — M. Filip

Discurs de G. Cotta al poble romà (Oratio C. Cottae ad Populum Romanum)[modifica | modifica el codi]

  • La vida i la mort són drets de la natura; però portar una vida honorable entre els conciutadans, amb integritat de fama i de fortuna, això sí que es dóna i es rep com un present.
(en llatí) Uita et mors iura naturae sunt; ut sine dedecore cum ciuibus fama et fortunis integer agas, id dono datur atque accipitur.
Book icoline.svg  — Gaius Aurelius Cotta

Discurs de Màcer, tribú de la plebs, al poble (Oratio Macri trib. pleb. ad Plebem)[modifica | modifica el codi]

  • Per a un home coratjós és millor la desfeta en una lluita per la llibertat que no pas haver deixat de lluitar.
(en llatí) Statui certaminis aduorsa pro libertate potiora esse forti uiro quam omino non certauisse.
Book icoline.svg  — Gaius Licinius Macer
  • Pocs tenen el valor de defensar allò que els plau; i la resta segueixen els més forts.
(en llatí) Raris enim animus est ad ea quae placent defendunda; ceteri ualidiorum sunt.
Book icoline.svg  — Gaius Licinius Macer
  • Del descans no hi ha possibilitat de gaudir-ne si la ignomínia ha passat al davant de la veritat i de la honradesa.
(en llatí) Quo iam ipso frui, si uera et honesta flagitium superauerit, non est condicio.
Book icoline.svg  — Gaius Licinius Macer

Carta de Mitridates (Epistula Mithridates)[modifica | modifica el codi]

  • Tothom que en els bons temps és present d'aliar-se per a la guerra, ha de pensar si pot conservar la pau.
(en llatí) Omnes qui secundi rebus suis ad belli societatem orantur, considerare debent liceatne tum pacem agere.
Book icoline.svg  — Mitridates VI del Pont
  • Els romans tenen una sola raó, i molt vella, per a lluitar contra totes les nacions, tots els pobles i tots els reis: el desig profund de poder i de riqueses.
(en llatí) Romanis cum nationibus, populis, regibus cunctis una et ea uetus causa bellandi est, cupido profunda imperi et diuitiarum.
Book icoline.svg  — Mitridates VI del Pont
  • Pocs pobles volen la llibertat, la major part volen amos legítims.
(en llatí) Pauci libertatem, pars magna iustos dominos uolunt.
Book icoline.svg  — Mitridates VI del Pont
  • Els romans tenen armes contra tothom, més despiadades contra aquells que un cop vençuts ofereixen millors despulles.
(en llatí) Roma arma in omnis habent, acerruma in eos quibus uictis spolia maxuma sunt.
Book icoline.svg  — Mitridates VI del Pont

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Sal·lusti Crisp, Gai. «Cartes i discursos extrets de les Històries». A: Apèndix: (fragments i obres espúries). Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1974, p. 29-59. ISBN 8472250792.