Vés al contingut

Ilíada

De Viquidites
Ilíada
Ἰλιάς
Projectes germans
  Informació a la Viquipèdia
  Exemplar disponible a Viquitexts
  Multimèdia a Commons
Dades generals
Autor Homer
Llengua grec homèric,grec antic
Gènere poema èpic
Drets d'autor
Les citacions poden estar protegides per drets d'autor.
Modifica dades a Wikidata

La Ilíada és un poema èpic grec atribuït a Homer (segle VIII aC) compost en hexàmetres per a ser recitat oralment pels rapsodes. L'obra, dividida en 24 cants, narra una part de la Guerra de Troia, concretament 51 dies del setge a la ciutat de Troia (Ílion) per part de les tropes aquees (és a dir, gregues) comandades per Agamèmnon a la recerca d'Hèlena, la muller del seu germà Menelau raptada per Paris, fill de Príam, el rei de Troia.

  • «D'inicis molt modestos surten les coses més extraordinàries.»[1]
    (en llatí) Ex minimis initiis maxima.
    Ilíada § 4,442-443
  • «El que minva per un cantó es compensa per un altre.»[1]
    (en llatí) Quod alibi diminutum exaequatur alibi.
    Ilíada § 4,442-443
  • «Endevina els futur dels altres, però no el seu.»[1]
    (en llatí) Aliis prospiciens, non sibi.
    Ilíada § 2,859
  • «Compte amb qui és més poderós que tu.»[1]
    (en llatí) Cauendum a potentiore.
    Ilíada § 8,210
  • «Compte amb qui t'ha ensarronat una vegada.»[1]
    (en llatí) Cauendum ab eo qui semel imposuit.
    Ilíada § 9,374-377
  • «Tenir cura de la vida ha de passar al davant de tot.»[1]
    (en llatí) Omnibus anteuertenda uitae cura.
    Ilíada § 9,401-403
  • «És característic dels amics aconsellar-se els uns als altres.»[1]
    (en llatí) Amicorum est admonere mutuum.
    Ilíada § 11,793
  • «Amb uns cal actuar així, amb uns altres aixà.»[1]
    (en llatí) Aliter cum aliis agendum.
    Ilíada § 12,267-268
  • «En una situació crítica es demostra qui és un home.»[1]
    (en llatí) In discrimine apparet qui uir.
    Ilíada § 13,278
  • «Ell mateix ha provocat la seva perdició.»[1]
    (en llatí) Ipse sibi perniciem accersiuit.
    Ilíada § 13,602
  • «Hom no ha d'intentar res que ultrapassi les pròpies forces.»[1]
    (en llatí) Ultra uires nihil aggrediendum.
    Ilíada § 13,787
  • «En un afer perillós, no s'hi val a adormir-se.»[1]
    (en llatí) In periculoso negocio non est dormitandum.
    Ilíada § 16,43
  • «Unes coses són concedides, unes altres són negades.»[1]
    (en llatí) Alia dantur, alia negantur.
    Ilíada § 16,250
  • «Cal ajudar amb fets, no pas amb paraules»[1]
    (en llatí) Re opitulandum, non uerbis.
    Ilíada § 16,630
  • «La mort és comuna per a tothom.»[1]
    (en llatí) Mors omnibus communis.
    Ilíada § 18,117
  • «Un excel·leix en unes coses, un altre en unes altres.»[1]
    (en llatí) Alius aliis in rebus praestantior.
    Ilíada § 18,252
  • «Qui no usa les coses les posseeix en va.»[1]
    (en llatí) Frustra habet qui non utitur.
    Ilíada § 21,474
  • «No facis tu mateix allò que en els altres consideres que és un vici.»[1]
    (en llatí) Quod aliis uitio uertas ipse ne feceris.
    Ilíada § 23,494
  • «A cada edat li escau quelcom diferent.»[1]
    (en llatí) Aliam aetatem alia decent.
    Ilíada § 24,516
  • «En les adversitats no calen lamentacions sinó solucions.»[1]
    (en llatí) Non luctu sed remedio opus in malis.
    Ilíada § 24,524

Referències

[modifica | modifica el codi]

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]