Vés al contingut

Ilíada

De Viquidites
Infotaula d'obraIlíada
Ἰλιάς
Projectes germans
  Informació a la Viquipèdia
  Exemplar disponible a Viquitexts
  Multimèdia a Commons
Dades generals
Autor Homer
Modifica dades a Wikidata

La Ilíada és un poema èpic grec atribuït a Homer (segle VIII aC) compost en hexàmetres per a ser recitat oralment pels rapsodes. L'obra, dividida en 24 cants, narra una part de la Guerra de Troia, concretament 51 dies del setge a la ciutat de Troia (Ílion) per part de les tropes aquees (és a dir, gregues) comandades per Agamèmnon a la recerca d'Hèlena, la muller del seu germà Menelau raptada per Paris, fill de Príam, el rei de Troia.

  • D'inicis molt modestos surten les coses més extraordinàries.[1]
(en llatí) Ex minimis initiis maxima.
Ilíada § 4,442-443.
  • El que minva per un cantó es compensa per un altre.[1]
(en llatí) Quod alibi diminutum exaequatur alibi.
Ilíada § 4,442-443.
  • Endevina els futur dels altres, però no el seu.[1]
(en llatí) Aliis prospiciens, non sibi.
Ilíada § 2,859.
  • Compte amb qui és més poderós que tu.[1]
(en llatí) Cauendum a potentiore.
Ilíada § 8,210.
  • Compte amb qui t'ha ensarronat una vegada.[1]
(en llatí) Cauendum ab eo qui semel imposuit.
Ilíada § 9,374-377.
  • Tenir cura de la vida ha de passar al davant de tot.[1]
(en llatí) Omnibus anteuertenda uitae cura.
Ilíada § 9,401-403.
  • És característic dels amics aconsellar-se els uns als altres.[1]
(en llatí) Amicorum est admonere mutuum.
Ilíada § 11,793.
  • Amb uns cal actuar així, amb uns altres aixà.[1]
(en llatí) Aliter cum aliis agendum.
Ilíada § 12,267-268.
  • En una situació crítica es demostra qui és un home.[1]
(en llatí) In discrimine apparet qui uir.
Ilíada § 13,278.
  • Ell mateix ha provocat la seva perdició.[1]
(en llatí) Ipse sibi perniciem accersiuit.
Ilíada § 13,602.
  • Hom no ha d'intentar res que ultrapassi les pròpies forces.[1]
(en llatí) Ultra uires nihil aggrediendum.
Ilíada § 13,787.
  • En un afer perillós, no s'hi val a adormir-se.[1]
(en llatí) In periculoso negocio non est dormitandum.
Ilíada § 16,43.
  • Unes coses són concedides, unes altres són negades.[1]
(en llatí) Alia dantur, alia negantur.
Ilíada § 16,250.
  • Cal ajudar amb fets, no pas amb paraules[1]
(en llatí) Re opitulandum, non uerbis.
Ilíada § 16,630.
  • La mort és comuna per a tothom.[1]
(en llatí) Mors omnibus communis.
Ilíada § 18,117.
  • Un excel·leix en unes coses, un altre en unes altres.[1]
(en llatí) Alius aliis in rebus praestantior.
Ilíada § 18,252.
  • Qui no usa les coses les posseeix en va.[1]
(en llatí) Frustra habet qui non utitur.
Ilíada § 21,474.
  • No facis tu mateix allò que en els altres consideres que és un vici.[1]
(en llatí) Quod aliis uitio uertas ipse ne feceris.
Ilíada § 23,494.
  • A cada edat li escau quelcom diferent.[1]
(en llatí) Aliam aetatem alia decent.
Ilíada § 24,516.
  • En les adversitats no calen lamentacions sinó solucions.[1]
(en llatí) Non luctu sed remedio opus in malis.
Ilíada § 24,524.

Referències

[modifica | modifica el codi]

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]