Vés al contingut

Institució oratòria

De Viquidites
Infotaula d'obraInstitució oratòria
Institutio oratoria
Projectes germans
Dades generals
Autor Quintilià
Modifica dades a Wikidata

Institució oratòria (en llatí: De institutione oratoria) és un manual de dotze volums sobre la teoria i la pràctica de la retòrica. Fou publicat per l'escriptor romà Marc Fabi Quintilià vers l'any 92.

(en llatí) In omnibus fere minus valent praecepta quam experimenta.
Institució oratòria. Llibre II, § 5.13.
  • Ningú és tan dolent per voler ser vist així.[1]
(en llatí) Neque enim est quisquam tam malus, ut videri velit.
Institució oratòria. Llibre III, § 8.44.
  • Cal demanar l'injust perquè aconsegueixis el que és just.[2]
(en llatí) Iniquum petendum ut aequum feras.
Institució oratòria. Llibre IV, § 5.16.
  • El mentider necessita una bona memòria.[3]
(en llatí) Mendacem memorem esse oportet.
Institució oratòria Llibre IV, § 2,91.
  • La consciencia val per mil testimonis.[3]
(en llatí) Conscientia mille testes.
Institució oratòria. Llibre V, § 11.41.
  • El punt cabdal en l'art és que allò que facis sigui escaient.[3]
(en llatí) Caput artis decere quod facias.
Institució oratòria. Llibre V, § 11.3.177.
  • El preu de la rialla és excessiu si es fa en detriment de l'honradesa.[4]
(en llatí) Nimium enim risus pretium est, si probitatis impendio constat.
Institució oratòria. Llibre VI, § 3.35.
  • Allà on la derrota és inevitable, resulta necessari cedir.[1]
(en llatí) Ubi vinci necesse est, expedit cedere.
Institució oratòria. Llibre VI, § 4.16.
  • La veritable bellesa mai va separada de la utilitat.[1]
(en llatí) Nunquam vera species ab utilitate dividitur.
Institució oratòria. Llibre VIII, § 3.11.
  • L'esqueix d'un arbre molt noble dona fruit immediatament.[3]
(en llatí) Generosioris arboris statim planta cum fructu est.
Institució oratòria. Llibre VIII, § 3.76.
  • Allà on s'exhibeix l'art, la veritat sembla estar absent.[1]
(en llatí) Ubicumque ars ostentatur, veritas abesse videatur.
Institució oratòria. Llibre IX, § 3.102.
  • La correció és la part més útil dels estudis.[1]
(en llatí) Emendatio pars studiorum longe utilissima.
Institució oratòria. Llibre X, § 4.1.
  • Mai és massa tard per a una bona resolució.[1]
(en llatí) Neque enim rectae voluntati serum est tempus ullum.
Institució oratòria. Llibre XII, § 1.31.

Referències

[modifica | modifica el codi]

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]