Vés al contingut

Institució oratòria

De Viquidites
Institució oratòria
Institutio oratoria
Projectes germans
  Multimèdia a Commons
Dades generals
Autor Quintilià
Llengua llatí
Gènere tractat
Drets d'autor
Les citacions es troben en domini públic.
Modifica dades a Wikidata

Institució oratòria (en llatí: De institutione oratoria) és un manual de dotze volums sobre la teoria i la pràctica de la retòrica. Fou publicat per l'escriptor romà Marc Fabi Quintilià vers l'any 92.

  • «En tots els casos, els experiments són millors que els preceptes.»[1]
    (en llatí) In omnibus fere minus valent praecepta quam experimenta.
    Institució oratòria. Llibre II, § 5.13
  • «Ningú és tan dolent per voler ser vist així.»[1]
    (en llatí) Neque enim est quisquam tam malus, ut videri velit.
    Institució oratòria. Llibre III, § 8.44
  • «Cal demanar l'injust perquè aconsegueixis el que és just.»[2]
    (en llatí) Iniquum petendum ut aequum feras.
    Institució oratòria. Llibre IV, § 5.16
  • «El mentider necessita una bona memòria.»[3]
    (en llatí) Mendacem memorem esse oportet.
    Institució oratòria Llibre IV, § 2,91
  • «La consciencia val per mil testimonis.»[3]
    (en llatí) Conscientia mille testes.
    Institució oratòria. Llibre V, § 11.41
  • «El punt cabdal en l'art és que allò que facis sigui escaient.»[3]
    (en llatí) Caput artis decere quod facias.
    Institució oratòria. Llibre V, § 11.3.177
  • «El preu de la rialla és excessiu si es fa en detriment de l'honradesa[4]
    (en llatí) Nimium enim risus pretium est, si probitatis impendio constat.
    Institució oratòria. Llibre VI, § 3.35
  • «Allà on la derrota és inevitable, resulta necessari cedir.»[1]
    (en llatí) Ubi vinci necesse est, expedit cedere.
    Institució oratòria. Llibre VI, § 4.16
  • «La veritable bellesa mai va separada de la utilitat.»[1]
    (en llatí) Nunquam vera species ab utilitate dividitur.
    Institució oratòria. Llibre VIII, § 3.11
  • «L'esqueix d'un arbre molt noble dona fruit immediatament.»[3]
    (en llatí) Generosioris arboris statim planta cum fructu est.
    Institució oratòria. Llibre VIII, § 3.76
  • «Allà on s'exhibeix l'art, la veritat sembla estar absent.»[1]
    (en llatí) Ubicumque ars ostentatur, veritas abesse videatur.
    Institució oratòria. Llibre IX, § 3.102
  • «La correció és la part més útil dels estudis.»[1]
    (en llatí) Emendatio pars studiorum longe utilissima.
    Institució oratòria. Llibre X, § 4.1
  • «Mai és massa tard per a una bona resolució.»[1]
    (en llatí) Neque enim rectae voluntati serum est tempus ullum.
    Institució oratòria. Llibre XII, § 1.31

Referències

[modifica | modifica el codi]

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]