Isaac Newton

De Viquidites
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaIsaac Newton
Sir Isaac Newton (1643-1727).jpg
Retrat d'Isaac Newton (1689)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Woolsthorpe-by-Colsterworth
25 de desembre de 1642
Mort Kensington
20 de març de 1727
Ocupació matemàtic, físic, filòsof, astrònom, teòleg, inventor, alquimista, polític, polímata, catedràtic d'universitat, escriptor de no-ficció i físic teòric
Modifica dades a Wikidata

Isaac Newton (Woolsthorpe, Lincolnshire, 4 de gener de 1643 — Kensington, Middlesex, 31 de març de 1727) fou un científic, físic, filòsof, alquimista i matemàtic anglès, autor dels Philosophiae Naturalis Principia Mathematica, més coneguts com els Principia, on va descriure la llei de la gravitació universal i va establir les bases de la mecànica clàssica mitjançant les lleis que duen el seu nom.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Si he pogut veure més enllà que els altres és perquè he estat dempeus sobre les espatlles de Gegants.[1]
(en anglès) If I have seen further it is by standing on ye shoulders of Giants.
Book icoline.svg Correspondència d'Isaac Newton a Robert Hooke, 15 de febrer de 1676.
Newton fa referència amb el terme Gegants a tots els grans científics que el precediren: Aristarc de Samos, Copèrnic, Kepler, Galileu.

Philosophiae Naturalis Principia Mathematica (1687)[modifica | modifica el codi]

Lleis del moviment enunciades per Isaac Newton el 1687:

  • Tot cos manté el seu estat de repòs o de moviment uniforme en línia recta, llevat que es vegi obligat a canviar aquest estat per forces aplicades sobre ell.[2]
(en llati) Corpus omne perseverare in statu suo quiescendi vel movendi uniformiter in directum, nisi quatenus a viribus impressis cogitur statum illum mutare.
Primera Llei de Newton, o Principi d'inèrcia
  • L'alteració del moviment és sempre proporcional a la força motriu aplicada, i es produeix en la mateixa línia recta en la qual s'imprimeix aquesta força.[2]
(en llati) Mutationem motus proportionalem esse vi motrici impressæ, & fieri secundum lineam rectam qua vis illa imprimitur.
Segona Llei de Newton, o Llei fonamental de la dinàmica
  • Per a cada acció hi ha sempre un reacció igual i oposada: les accions mútues de dos cossos entre si són sempre iguals, i dirigides en sentit contrari.[2]
(en llati) Actioni contrariam semper & æqualem esse reactionem: sive corporum duorum actiones in se mutuo semper esse æquales & in partes contrarias dirigi.
Tercera Llei de Newton, o Llei d'acció i reacció

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Westfall, Richard S. Never at rest: a biography of Isaac Newton. Cambridge: Cambridge University Press, 1980, p. 274. ISBN 9780521231435 [Consulta: 14 abril 2015]. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Newton, Isaac. Philosophiae Naturalis Principia Mathematica. Londres: Jussu Societatis Regiæ ac Typis Josephi Streater, 1686 [Consulta: 14 abril 2015].