Isaac Newton

Isaac Newton
	Retrat d'Isaac Newton (1689)
Projectes germans
	Biografia a la Viquipèdia
	Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement	Woolsthorpe Manor; 25 de desembre de 1642 (Julià)
Mort	Kensington; 20 de març de 1727 (Julià) (84 anys)
Ocupació	Matemàtic i filòsof
Drets d'autor
	Les citacions es troben en domini públic.

Isaac Newton (Woolsthorpe, Lincolnshire, 4 de gener de 1643 — Kensington, Middlesex, 31 de març de 1727) fou un científic, físic, filòsof, alquimista i matemàtic anglès, autor dels Philosophiae Naturalis Principia Mathematica, més coneguts com els Principia, on va descriure la llei de la gravitació universal i va establir les bases de la mecànica clàssica mitjançant les lleis que duen el seu nom.

Citacions

«Si he pogut veure més enllà que els altres és perquè he estat dempeus sobre les espatlles de Gegants.»^[1]
(en anglès) If I have seen further it is by standing on ye shoulders of Giants.
Correspondència d'Isaac Newton a Robert Hooke, 15 de febrer de 1676
Newton fa referència amb el terme Gegants a tots els grans científics que el precediren: Aristarc de Samos, Copèrnic, Kepler, Galileu.

Philosophiae Naturalis Principia Mathematica (1687)

Lleis del moviment enunciades per Isaac Newton el 1687:

«Tot cos manté el seu estat de repòs o de moviment uniforme en línia recta, llevat que es vegi obligat a canviar aquest estat per forces aplicades sobre ell.»^[2]
(en llati) Corpus omne perseverare in statu suo quiescendi vel movendi uniformiter in directum, nisi quatenus a viribus impressis cogitur statum illum mutare.
Primera Llei de Newton, o Principi d'inèrcia

«L'alteració del moviment és sempre proporcional a la força motriu aplicada, i es produeix en la mateixa línia recta en la qual s'imprimeix aquesta força.»^[2]
(en llati) Mutationem motus proportionalem esse vi motrici impressæ, & ﬁeri secundum lineam rectam qua vis illa imprimitur.
Segona Llei de Newton, o Llei fonamental de la dinàmica

«Per a cada acció hi ha sempre un reacció igual i oposada: les accions mútues de dos cossos entre si són sempre iguals, i dirigides en sentit contrari.»^[2]
(en llati) Actioni contrariam semper & æqualem esse reactionem: sive corporum duorum actiones in se mutuo semper esse æquales & in partes contrarias dirigi.
Tercera Llei de Newton, o Llei d'acció i reacció

Referències

↑ Westfall, Richard S. Never at rest: a biography of Isaac Newton. Cambridge: Cambridge University Press, 1980, p. 274. ISBN 9780521231435 [Consulta: 14 abril 2015].
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 Newton, Isaac. Philosophiae Naturalis Principia Mathematica. Londres: Jussu Societatis Regiæ ac Typis Josephi Streater, 1686 [Consulta: 14 abril 2015].

[1] Westfall, Richard S. Never at rest: a biography of Isaac Newton. Cambridge: Cambridge University Press, 1980, p. 274. ISBN 9780521231435 [Consulta: 14 abril 2015].

[natura-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 Newton, Isaac. Philosophiae Naturalis Principia Mathematica. Londres: Jussu Societatis Regiæ ac Typis Josephi Streater, 1686 [Consulta: 14 abril 2015].

[1]

[2]