Isaac Newton

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaIsaac Newton
Sir Isaac Newton (1643-1727).jpg
Retrat d'Isaac Newton (1689)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Woolsthorpe Manor
25 de desembre de 1642 (Julià)
Mort Kensington
20 de març de 1727 (Julià) (84 anys)
Ocupació Matemàtic, físic, filòsof, astrònom, teòleg, inventor, alquimista, polític, polímata, professor d'universitat, escriptor de no-ficció, físic teòric i ocultista
Modifica dades a Wikidata

Isaac Newton (Woolsthorpe, Lincolnshire, 4 de gener de 1643 — Kensington, Middlesex, 31 de març de 1727) fou un científic, físic, filòsof, alquimista i matemàtic anglès, autor dels Philosophiae Naturalis Principia Mathematica, més coneguts com els Principia, on va descriure la llei de la gravitació universal i va establir les bases de la mecànica clàssica mitjançant les lleis que duen el seu nom.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Si he pogut veure més enllà que els altres és perquè he estat dempeus sobre les espatlles de Gegants.[1]
(en anglès) If I have seen further it is by standing on ye shoulders of Giants.
Book icoline.svg Correspondència d'Isaac Newton a Robert Hooke, 15 de febrer de 1676.
Newton fa referència amb el terme Gegants a tots els grans científics que el precediren: Aristarc de Samos, Copèrnic, Kepler, Galileu.

Philosophiae Naturalis Principia Mathematica (1687)[modifica | modifica el codi]

Lleis del moviment enunciades per Isaac Newton el 1687:

  • Tot cos manté el seu estat de repòs o de moviment uniforme en línia recta, llevat que es vegi obligat a canviar aquest estat per forces aplicades sobre ell.[2]
(en llati) Corpus omne perseverare in statu suo quiescendi vel movendi uniformiter in directum, nisi quatenus a viribus impressis cogitur statum illum mutare.
Primera Llei de Newton, o Principi d'inèrcia
  • L'alteració del moviment és sempre proporcional a la força motriu aplicada, i es produeix en la mateixa línia recta en la qual s'imprimeix aquesta força.[2]
(en llati) Mutationem motus proportionalem esse vi motrici impressæ, & fieri secundum lineam rectam qua vis illa imprimitur.
Segona Llei de Newton, o Llei fonamental de la dinàmica
  • Per a cada acció hi ha sempre un reacció igual i oposada: les accions mútues de dos cossos entre si són sempre iguals, i dirigides en sentit contrari.[2]
(en llati) Actioni contrariam semper & æqualem esse reactionem: sive corporum duorum actiones in se mutuo semper esse æquales & in partes contrarias dirigi.
Tercera Llei de Newton, o Llei d'acció i reacció

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Westfall, Richard S. Never at rest: a biography of Isaac Newton. Cambridge: Cambridge University Press, 1980, p. 274. ISBN 9780521231435 [Consulta: 14 abril 2015]. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Newton, Isaac. Philosophiae Naturalis Principia Mathematica. Londres: Jussu Societatis Regiæ ac Typis Josephi Streater, 1686 [Consulta: 14 abril 2015].