Josefa Estévez García de Canto

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosefa Estévez García de Canto
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Dades biogràfiques
Naixement Valladolid
10 de setembre de 1837
Mort Vitòria
1890 (52/53 anys)
Ocupació Poeta i escriptora
Modifica dades a Wikidata

Josefa Estévez García del Canto (Valladolid o Salamanca, 1830 – Vitòria, voltants de 1890) fou una escriptora espanyola del Romanticisme, que treballa, entre altres, el gènere de la poesia.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Amb quanta exactitud puc aplicar-me jo aquestes paraules; En Literatura, Antonio és i ha estat el meu únic mestre. Tot el que escrit el consulto amb ell. Ell em corregeix i m'aconsella. On podria jo trobar un censor mes intel·ligent, mes imparcial i mes interessat á la vegada en el millor èxit de les meves obres?[1]
(en castellà antic) Con cuanta exactitud puedo aplicarme yo estas palabras; En Literatura, Antonio es y ha sido mi unico maestro. Todo cuanto escrito lo consulto con él. El me corrige y me aconseja. ¿Dónde podría yo hallar un censor mas inteligente, mas imparcial y mas interesado á la vez en el mejor éxito de mis obras?
Book icoline.svg Fragment de cartes a son pare des de Davao (Illa de Mindanao)..
  • És molt petita la meva personalitat literària perquè ningú se n'ocupi.[1]
(en castellà antic) Es muy pequeña mi personalidad literaria para que nadie se ocupe de ella.
Book icoline.svg Fragment de la biografia feta per l’escriptora Eloisa Gattebled de Santa Coloma, 1862.
  • Jo us aconselle, mares de família, que ensenyeu a les vostres filles únicament a sentir. La dona que sent, és bona filla, bona esposa i bona mare; i per desenvolupar la sensibilitat de les vostres filles, no teniu més que ensenyar-les a llegir, i dirigir les seves lectures.[1]
(en castellà antic) «Yo os aconsejo, madres de familia, que enseñéis a vuestras hijas únicamente a sentir. La mujer que siente, es buena hija, buena esposa y buena madre; y para desarrollar la sensibilidad de vuestras hijas, no tenéis más que enseñarlas a leer, y dirigir sus lecturas.»
Book icoline.svg Fragment d’ “El ángel del hogar”, obra de Josefa Estévez García del Canto, 1859.

Citacions sobre Josefa Estévez García de Canto[modifica | modifica el codi]

  • Encara que totes les dones tenen fama de curioses, Pepita solia dir amb gràcia que res estimulava més la seva curiositat mes que un paper imprès o manuscrit, semblant en aquest sentit á nostre immortal Cervantes, quan ens diu en una de les pàgines del seu famós D. Quixot , que "era aficionat á llegir encara que fos els papers trencats dels carrers".[1]
(en castellà antic) Aunque todas las mugeres tienen fama de curiosas, Pepita solía decir con gracia que nada estimulaba más su curiosidad mas que un papel impreso ó manuscrito, pareciéndose en esto á nuestro inmortal Cervantes, cuando nos dice en una de las páginas de su famoso D. Quijote, que “era aficionado á leer aunque fuera los papeles rotos de las calles”.
Book icoline.svg Fragment de la biografia que es conserva a l'arxiu privat de l'escriptora Faustina Sáez de Melgar, 1881.
  • Influïda més per la poesia de tipus popular que per la tradició femenina romàntica, Estévez va depurar el seu estil de la retòrica sentimental que caracteritza a altres de la seva generació com Pilar Sinués i Faustina Sáez de Melgar, i per tant va arribar a plantejar les contradiccions amb una concisió que presta intensitat, ....[1]
(en castellà antic) Influida más por la poesía de tipo popular que por la tradición femenina romántica, Estévez depuró su estilo de la retórica sentimental que caracteriza a otras de su generación como Pilar Sinués y Faustina Sáez de Melgar, y por tanto llegó a plantear las contradicciones con una concisión que presta intensidad,….
Book icoline.svg Fragment del llibre: “Breve historia feminista de la Literatura española - VOL. V : La literatura escrita por mujer: (del s.XIX a la actualidad)”.
  • Pepita deia que uns versos mal fets podrien ser objecte de burla per als estranys si arribaven á llegir-lo, en tant que per als seus pares, només eren motiu d'alegria i d'embadaliment, perquè no miraven la forma sinó el fons i la intenció dels seus escrits.[1]
(en castellà antic) Pepita decía que unos versos mal hechos podrían ser objeto de burla para los estraños si llegaban á leerlo, en tanto que para sus padres, solo eran motivo de alegría y de embeleso, porque no miraban la forma sino el fondo y la intención de sus escritos.
Book icoline.svg Fragment de la biografia que es conserva a l'arxiu privat de l'escriptora Faustina Sáez de Melgar, 1881.
  • Versificava de memòria al mateix temps que passejava amb els seus amics o que asseguda al costat de la seva mare i sostenint la conversa amb ella brodava o cosia, tenint per això una facilitat sorprenent.[1]
(en castellà antic) Versificaba de memoria al mismo tiempo que paseaba con sus amigos ó que sentada al lado de su madre y sosteniendo la conversación con ella bordaba ó cosía, teniendo para esto una facilidad asombrosa.
Book icoline.svg Fragment de la biografia que es conserva a l'arxiu privat de l'escriptora Faustina Sáez de Melgar, 1881.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Mujer, Arte y Literatura. Mujer, arte, literatura, humanidades. ESCRITORAS ESPAÑOLAS DEL SIGLO XIX. V. [1].