Josep Maria Mainat i Castells

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosep Maria Mainat i Castells
Acte de Junts pel Sí a Mollet (21106361588) (cropped).jpg
Josep Maria Mainat
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Dades biogràfiques
Naixement Canet de Mar
24 d'octubre de 1946 (73 anys)
Ocupació Cantant, productor de televisió, director de cinema i escriptor
Modifica dades a Wikidata

Josep Maria Mainat i Castells (Canet de Mar, 1946) és un cantant i productor de televisió, membre de La Trinca.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • No tinc cap problema a tornar a ser pare, si convé. El problema potser el tindrà la nena, que tindrà un pare una mica massa gran [...]. Hi ha l'edat cronològica −i jo en tinc 65− i l'edat biològica, que és la que importa, i jo calculo que d'aquesta en tinc 40 i pocs.[1]
Book icoline.svg A El Convidat a TV3, 25 de novembre de 2013.
  • Penso viure 120 anys, com a mínim. No és una broma [...]. La ciència aconseguirà frenar l'envelliment físic de les persones amb les cèl·lules mare, amb uns trasplantaments cada vegada més perfectes, i fins i tot no cal ni que siguin orgànics ni biològics.[1]
Book icoline.svg A El Convidat a TV3, 25 de novembre de 2013.
  • La vida, tot i ser cruel, té una inèrcia que fa que tot continuï.[1]
Book icoline.svg A El Convidat a TV3, 25 de novembre de 2013.
  • És difícil que una relació realment bona duri més de 20 anys. I potser a la meva edat encara, però la gent jove canvia molt.[1]
Book icoline.svg A El Convidat a TV3, 25 de novembre de 2013.
  • La rutina m'acolloneix, m'espanta. Si estic en un lloc i allò es converteix en rutina, o surto o intento desrutinitzar-ho. I a la vida, igual.[1]
Book icoline.svg A El Convidat a TV3, 25 de novembre de 2013.
  • Morir no és res. No em preocupa pel que hi ha després, perquè ja ho sé: el buit. Però envellir és una decrepitud, no està bé envellir. Quan una persona envelleix és una fracàs de la ciència, de la societat i de l'espècie humana.[1]
Book icoline.svg A El Convidat a TV3, 25 de novembre de 2013.
  • La Trinca era com el Polònia cantat, més o menys [...]. La gent del Polònia agafa l'actualitat i la converteix en humor assequible. Fan la crònica del país amb humor, i nosaltres ho fèiem amb música.[1]
Book icoline.svg A El Convidat a TV3, 25 de novembre de 2013.
Referint-se al programa Polònia de TV3
  • Ara ja no estaria gens còmode dalt d'un escenari, fent d'artista. És una etapa desfasada de la meva vida [...]. Me'n vaig cansar. Esgota molt.[1]
Book icoline.svg A El Convidat a TV3, 25 de novembre de 2013.
  • Hi ha hagut com una nova generació de gent que ha tornat a estimar les cançons de la Trinca i que les reivindicava. Algunes de les cançons, desgraciadament, recuperaven un cert sentit.[1]
Book icoline.svg A El Convidat a TV3, 25 de novembre de 2013.
  • Al final del franquisme la gent estava emprenyada, però il·lusionada. Una mica com ara, tot i que no té res a veure. [Ara] estem emprenyats amb el que està passant, però ens fa il·lusió el que passarà després.[1]
Book icoline.svg A El Convidat a TV3, 25 de novembre de 2013.

Referències[modifica | modifica el codi]